“Estimada Amazònia”, la darrera exhortació del papa Francesc, s’allunya dels textos academicistes, sovint rígids, complicats i avorrits. Les seves pàgines són un cant exultant a la bellesa i a la poesia. Expressen els somnis del seu autor, que no dubta en posar el dit a la llaga quan cal. Dostoievski, en la novel·la “L’idiota”, escriu en boca del príncep Mishkin, la frase “la bellesa salvarà el món”.
El Papa cita en la seva exhortació a l’escriptor Vinicius de Moraes, un poeta brasiler del segle passat, que afirma: “Només la poesia, en la humilitat de la seva veu, podrà salvar aquest món”. Bellesa i poesia vinculades a la salvació i, a la vegada, ensangonades a l’Amazònia per la voracitat mercantilista, la injustícia i el crim. L’emergència climàtica no es pot separar de les persones, com tampoc l’ecologia, com si fos una realitat abstracta. Les paraules de l’encíclica “Laudato Si” apareixen també en aquesta exhortació: “Escoltar tant el clam de la terra com el clam dels pobres”.
El silenci del Papa sobre l’ordenació d’homes casats, el diaconat permanent de les dones i fins i tot, encara que en grau molt menor, la reflexió sobre ritus litúrgics ha generat una frustració, animada pels emporis mediàtics. En aquests temes, crec que el papa Francesc ha optat pel criteri de les caixes fortes d’obertura retardada. No s’obren immediatament, però s’obren. Necessiten més temps per temes de seguretat.
Sóc ingènuament esperançat? Pot ser, però en fonamento en el mateix text de l’exhortació. Quan parla del Document conclusiu del Sínode, que recull aquests punts considerats més polèmics, diu: “He preferit no citar aquest Document en aquesta exhortació, perquè invito a llegir-lo íntegrament” (núm. 4). El número 111 sobre la possible ordenació d’homes casats, supera el 75% de la votació de l’assemblea. El número 103 referent al diaconat permanent de les dones, el percentatge del vot afirmatiu encara és superior, tot arribant al 78%. Cal remarcar, però, que aquests dos números són els que han presentat una menor acceptació general. Dit això, seria una trampa centrar-nos en aquests dos temes, indubtablement significatius, però que segrestarien les grans visions, denúncies i aportacions de “Estimada Amazònia”, amb el risc de no sentir “el clam de la terra i el clam dels pobres”.
El papa Francesc suggereix en aquest document un recull de temes molt importants sobre ecologia, evangelització, cultura, pobresa, injustícia, colonització, pastoral… que cal meditar i estudiar a fons. Crec que no ens podem conformar en llegir articles i comentaris sobre “Estimada Amazònia”. Hem de llegir l’exhortació. Anar a les fonts és vital per tenir una comprensió més profunda i un contacte més vital. Articles i comentaris, abans o després, poden ajudar-nos a veure aspectes concrets gaudir de més dades o de confrontar-les, però mai no han de substituir la lectura i meditació del text original. Per a tots, anar a les fonts esdevé una tasca irrenunciable.
