XXXI Jornada interdiocesana de la Pastoral de la Salut

Al voltant de 140 agents de pastoral de la salut de les diòcesis amb seu a Catalunya van participar en la XXXI Jornada interdiocesana de la Pastoral de la Salut, la qual enceta la Campanya anual del Malalt 2020. Enguany té com a referent la soledat, i de manera especial, la soledat de les persones grans. Per això el lema és: “Veniu a mi tots els que esteu cansats i afeixugats i jo us alleugeriré (Mt, 11, 28). Acompanyar en la soledat”

Després d’unes paraules de benvinguda del bisbe responsable de la Pastoral de la Salut de la CET, Mons. Salvador Cristau, i de la pregària inicial, es va donar pas a la ponència inicial. L’exposició va anar a càrrec de Begoña Román, professora d’Ètica de la Facultat de la UB i presidenta del Comitè d’Ètica de Serveis Socials de Catalunya, la qual va aprofundir en la realitat de l’acompanyament de la soledat de les persones grans.

Envelliment en la societat

Roman va dividir la seva ponència en tres parts. En la primera, va exposar la situació de l’envelliment en la societat i el món actual i com, a poc a poc, es va rebaixant la seva realitat com a persona, quan va perden la seva identitat de valors de creença. “L’home té raons per viure, però també per a creure”, quan es perd aquest referencial l’home cau en la secularització. I encara més quan aquesta societat es va envellint a pas agegantat. No només s’ha de pensar en ajudar la persona gran en l’àmbit físico-psíquic i social, sinó també en l’àmbit espiritual, ja que l’esser humà es un ser social biològic però també biogràfic.

A partir d’aquest primer bloc, va entrar en la segona part de l’exposició: com respondre a aquest repte ètic, on s’ha de donar cabuda al model centrat en la persona. Un esquema que ens portarà a una reflexió d’una ètica civico-organitzativa (mirant sempre la persona des de la seva dignitat i des de la justícia). No és suficient amb la bona voluntat, sinó que és  necessari una ètica humanitzadora i d’un “saber estar”. I, des d’aquest “saber estar”, irromp la tercera part de la ponència, el repte social d’acompanyar aquesta soledat en la persona gran. És a dir, crear estris que facin més “digerible” la soledat de la persona gran no és la solució, ja que s’ha de tenir en compte la cura de la dimensió espiritual de la persona. És molt important que hi hagi un bon final de la persona tant en l’àmbit  biològic com en el biogràfic.

La soledat en la gent gran

Durant la segona part del matí, va tenir lloc una taula rodona, on es va reflexionar sobre diferents àmbits la soledat de la persona gran: La Sra. Elisa Sala, coordinadora de l’Observatori de la soledat de l’AGG ens situà en la tasca que porta a terme aquest Observatori (acompanya a 1700 persones grans) cobrint les necessitats socials i emocionals de les persones grans.

Des del coneixement dels camps de treball amb soledat crònica s’estan creant intervencions per poder fer-hi incidència. Cal tenir en compte la soledat del cuidador i crear sinergies de coordinació entre tots els agents que hi intervenen.

Després va intervenir Maite Cubí, infermera i màster amb envelliment i salut. Va donar una visió de la soledat i les persones grans en institucions públiques. Des de la seva llarga experiència professional va exposar la realitat d’aquestes institucions: entorn hospitalari (asèptic, pèrdua d’independència, la soledat es fa forta, ja que no se sap en qui confiar degut al gran daltabaix que ham patit), entorn sociosanitari (molt ben atesos des l’aspecte sanitari, però falta saber superar evitar la fredor i l’aïllament, causat per la interacció de l’entorn, entorn residencial (a través de l’atenció centrada en la persona es poden detectar les necessitats de cadascú i poder detectar la soledat).

En tots els casos s’intenta fer activitats a través del voluntariat per tal d’evitar la desconnexió de l’entorn. Finalment, va dir que la soledat forma part de les persones grans i ha de ser objectiu en la cura i l’atenció d’aquest col·lectiu en tots els entorns.

Atenció i acolliment per als avis

Va donar pas a Mn. Josep Vidal, director de l’OBA que va intervenir des del punt de vista de les institucions religioses. Es va destacar que  “l’avi és un esser dèbil que necessita d’atenció i acolliment, però que sobre tot necessita ser estimat”. Això s’aconsegueix des de la paciència, actitud de servei, amabilitat, amb el compromís amb l’Eucaristia i com a repte mirar de fer pedagogia del sagrament de la Unció dels malalts.

Des de l’experiència personal, Mn. Saturnino Rodríguez, rector de la parròquia de Sant Eugeni I Papa, va aportar la visió de proximitat en el sí de la seva demarcació parroquial. “Cos a cos” amb la realitat del seu barri, on va descobrir que aquest fet era molt palès. Com va anar creant sinergies i una xarxa que anava integrant les persones grans soles amb la realitat viva del barri, essent moltes les activitats que van fent-se en l’actualitat.

El coordinador del SIPS Mn. Juan Bajo, va posar punt i final a la Jornada, fent un resum amb tres verbs que han de fer-nos situar davant aquesta realitat des de la pastoral de la salut: 1) Reflexionar: que aquesta jornada ens hagi il·luminat i interpel·lat per elaborar objectius i accions vers aquesta realitat dins d’aquesta campanya. 2) Confeccionar estratègies i sinergies per poder fer-se presents en aquesta tasca d’acompanyament en la soledat de les persones grans. 3) Actuar. Despertar en els agents de pastoral aquest neguit i poder acompanyar a aquestes persones que tasten i viuen en la soledat.

Juan Manuel Bajo Llauradó
Director-Coordinador del SIPS-Catalunya