XXV aniversari de l’Associació pro beatificació d’Antoni Gaudí

La fundació busca la canonització de l’arquitecte modernista des del 10 de juny del 1992, seixanta-sis anys després de la seva defunció

24 Maig, 2017
Església de Barcelona

El proper 10 de juny la fundació de l’Associació pro beatificació d’Antoni Gaudí celebra el seu vint-i-cinquè aniversari, que coincideix amb la data de defunció de  l’arquitecte Gaudí, el 10 de juny del 1926.

L’acte constarà de tres parts: Primerament, hi haurà una visita guiada al Museu Diocesà dividida en dos grups. El primer grup hi accedirà de 10.00 a 11.15 h i el segon grup d’11.15 a 12.45 h, tot i que aquest últim ja esta complet. A les 13.00 h es farà una missa solemne a l’Oratori de Sant Felip Neri presidida pel futur cardenal, l’arquebisbe metropolità de Barcelona, Mons. Joan Josep Omella. A més, participarà el cor i grup musical Cantorata. Per finalitzar, se servirà un dinar a Els Quatre Gats, a les 15,00 hores amb un menú de 25 € que clourà l’acte amb un petit recital de piano i soprano en el saló del restaurant.

Associació pro beatificació d’Antoni Gaudí

Aquesta fundació és la part actora del procés de beatificació d’Antoni Gaudí. A més a més, es dedica a donar a conèixer la vida del cristià Antoni Gaudí, per tots els racons del món.

L’associació neix el 10 de juny de 1992, seixanta-sis anys després de la defunció de Gaudí. Es tractava d’una iniciativa de Mn. Ignasi Segarra Banyeres. El sacerdot es va entrevistar amb un jove arquitecte entusiasta de la persona i de l’obra d’Antoni Gaudí anomenat José Manuel Almuzara.

Almuzara, al seu torn va contagiar el seu entusiasme a dos amics seus i així va quedar constituïda davant notari l’Associació pro beatificació d’Antoni Gaudí que des de fa 25 anys tracta de promoure la possible canonització del  famós arquitecte modernista.

Procés de beatificació

El 10 de Juliol de 1992 l’Associació va sol·licitar l’Arquebisbat de Barcelona l’autorització per difondre la devoció privada a Antoni Gaudí. També va designar al vicepostulador diocesà, el qual, segons la normativa canònica vigent, va sol·licitar la introducció de la causa de beatificació i canonització.

Des de l’abril del 2000 fins al maig del 2003 l’Arquebisbat de Barcelona, va prendre declaracions que van versar sobre la vida, virtuts, fama de santedat i d’intercessió d’Antoni Gaudí.

El 13 de maig del 2003 va tenir lloc la sessió de clausura de la instrucció diocesana, i el 9 de juliol del mateix any es van obrir oficialment les còpies de les actes processals de la instrucció diocesana en la Congregació per a les Causes dels Sants del Vaticà que va presidir Mons. José Luis Gutiérrez qui va aprovar el summarium testifical i documental a mitjans del 2005. El 22 de juny del 2009, amb la jubilació de Mons. Gutiérrez, la congregació va designar al P. Vincenzo Criscuolo, com a nou relator aconseguint que Antoni Gaudí pugui ser anomenat “venerable”. Des de llavors, l’Associació pro beatificació d’Antoni Gaudí ha fet tímids avenços esperant una futura beatificació de l’arquitecte modernista.

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... See MoreSee Less
View on Facebook
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... See MoreSee Less
View on Facebook

3 days ago

Arquebisbat de Barcelona
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... See MoreSee Less
View on Facebook
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Jaume, fill de Zebedeu, és juntament amb el seu germà Joan i Pere un dels que acompanyava més de prop Jesús. Segons el llibre dels Fets (12,2) fou el primer apòstol màrtir, decapitat a Jerusalem per Herodes Agripa (vers l'any 44). Patró de Galícia, després de les invasions musulmanes fou venerat com a patró dels Regnes castellans i més tard de tota Espanya. El seu sepulcre a Compostela fou un gran centre de peregrinacions medievals de tot el món cristià, després de Roma i terra Santa.«A Raïms de Sant Jaume, raïms aigualits; raïms de setembre te'n llepes els dits», segons una dita popular. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

No és el fill del fuster? D’on li ve, tot això?

(Mt 13,54-58)