Visita del bisbe Javier Vilanova a l’Escola Cintra

Mons. Vilanova fa una visita pastoral al centre educatiu per conèixer de prop l'espai i implicar-se en el projecte educatiu i intercongregacional

04 Maig, 2022
Església de Barcelona

El bisbe auxiliar de Barcelona, Mons Javier Vilanova, ha fet una visita pastoral recentment a l’Escola Cintra. La trobada s’ha concertat en el marc de les visites programades amb les diferents entitats aixoplugades pel Secretariat de la pastoral amb marginats de l’arxidiòcesi.

El bisbe Vilanova va assistir acompanyat del sacerdot franciscà Mn. Josep Ribalta a l’Escola Cintra, un projecte intercongregacional, motivat i dut a terme amb el suport de diferents congregacions. A l’arribada els van rebre el president de l’Associació Cintra, el claretià Josep Sanromà, dues membres de l’Equip Directiu, la germana vedruna Imma Bonada i Lourdes Minguella.

Visita al centre educatiu

En un primer moment, es va fer un intercanvi d’impressions sobre el context dels joves i els responsables de l’Escola van explicar al bisbe Vilanova l’evolució del centre educatiu en marxa ja des de fa 26 anys. Tal com van detallar al bisbe, és un projecte que va sorgir per «donar resposta a unes mancances educatives que es detectaven als barris del districte de Ciutat Vella, amb la voluntat de recuperar els adolescents de l’absentisme escolar i possibilitar una bona experiència positiva, tant en l’àmbit escolar com en l’àmbit personal».

Cintra és un terme usat en arquitectura i enginyeria; es tracta de l’armadura que sosté un arc fins que es posa la pedra central. L’escola Cintra vol ser, doncs, aquesta armadura que ajudi a consolidar “l’arc” interior de la identitat de cada alumne, perquè no es tracta de construir res nou sinó de recuperar el que ja habita en l’interior de cada adolescent. 

Es va focalitzar sobretot en la importància d’aquestes iniciatives i com arribar als joves en aquesta situació tan desestructurada i establir un tracte proper amb les famílies. En aquest sentit, el bisbe va agrair la presència d’aquestes entitats que, tal com demana el Papa Francesc, van a la «societat de les perifèries» i lluiten establir igualtat de condicions entre uns i altres. «Tant de bo a la diòcesi hi hagués més espais com aquests que ofereixen una atenció personalitzada i un tracte proper amb les famílies», va dir el bisbe.

Durant la visita – en tot moment propera i distesa – a més del col·loqui, van fer un itinerari per les diferents instal·lacions i aules. Entre aquestes van coincidir també amb els directors generals d’Escola Pia, Toni Morgall, i de Vedruna Educació, Josep Closa també implicats en el projecte.

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... See MoreSee Less
View on Facebook
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... See MoreSee Less
View on Facebook

1 week ago

Arquebisbat de Barcelona
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... See MoreSee Less
View on Facebook
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Jaume, fill de Zebedeu, és juntament amb el seu germà Joan i Pere un dels que acompanyava més de prop Jesús. Segons el llibre dels Fets (12,2) fou el primer apòstol màrtir, decapitat a Jerusalem per Herodes Agripa (vers l'any 44). Patró de Galícia, després de les invasions musulmanes fou venerat com a patró dels Regnes castellans i més tard de tota Espanya. El seu sepulcre a Compostela fou un gran centre de peregrinacions medievals de tot el món cristià, després de Roma i terra Santa.«A Raïms de Sant Jaume, raïms aigualits; raïms de setembre te'n llepes els dits», segons una dita popular. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Dona, és gran la teva fe!

(Mt 15,21-28)