«Universitats en contextos de violència extrema», testimoniatge des de l’Equador

El prorrector de la Pontifícia Universitat Catòlica d'Equador visita l'Arxidiòcesi de Barcelona en el marc del Projecte Universitats de Frontera

22 Maig, 2024
Església de Barcelona
Fotografies: Abat Oliba CEU

Entre el 16 i el 24 de maig, l’Arxidiòcesi de Barcelona ha rebut la visita del prorrector de la Pontifícia Universitat Catòlica d’Equador (PUCE),  Sr. Diego Jiménez, que en el marc del projecte  Universitats de Frontera. Missió compartida, ha participat en reunions amb representants d’universitats d’inspiració cristiana de l’arxidiòcesi per reforçar la cooperació mútua. Entre els actes, va tenir lloc la pònència “Universitats en contextos de violència extrema”, a la Universitat Abat Oliba CEU, dirigida al personal d’administració i serveis i al personal docent i investigador d’universitat. Durant la seva intervenció, Diego Jiménez va repassar el paper de les universitats catòliques en zones afectades per alts nivells de violència i com aquestes poden contribuir a la cohesió social i la pau, així com al testimoni pastoral de l’Església.

Context i situació d’Esmeraldas

La directora del Secretariat de Pastoral Universitària, Margalida Font va presentar el prorrector de la Pontifícia Universitat Catòlica d’Equador (PUCE),  Sr. Diego Jiménez. Aquest d’entrada, per situar la conferència, va fer una aproximació socioeconòmica d’Esmeraldas, una província ubicada al nord de l’Equador, on es troba ubicada la PUCE. Segons es va explicar els seus habitants viuen majoritàriament de l’activitat pesquera, l’agricultura i dels petits comerços i la pobresa afecta el 50% de la població i l’extrema el 26%. Entre aquests destaca un alt nombre d’infants que pateixen anèmia i malnutrició.

A més a més, la zona on s’ubica de perills naturals, a l’última dècada han patit terratrèmols i inundacions que han deixat moltes víctimes. A aquests desastres s’hi ha de sumar la crisi sanitària del COVID-19 i també el crim organitzat, que ha situat aquesta zona com una de les més violentes d’Amèrica Llatina.

Educació complexa

En aquest context el Sr. Jiménez va comentar que la situació de l’educació no és bona, el nombre d’alumnes disminueix, en aquest darrer curs una quantitat important d’alumnes no s’han incorporat a l’escola. Això significa que l’Estat no pot cobrir les necessitats dels infants per garantir accés a l’educació. En el cas de l’educació superior és semblant, aproximadament només el 25% hi pot accedir. Tal com va argumentar, aquesta dada indica que hi ha una relació directa amb la violència, perquè la violència no creix en un context on tenen assegurats els drets bàsics, com l’educació.

Tot i la situació, s’espera que el nombre d’estudiants pel 2024 augmenti. «Aquests estudiants la majoria són dones i pertanyen a la classe social mitjana-baixa, pobre, o molt pobre», exposava. Com a resultat d’aquesta realitat, es genera una situació complexa, ja que la universitat és privada, o sigui que per accedir-hi s’ha de pagar, i els estudiants  no tenen recursos suficients per poder fer-ho. Una part de la solució l’obtenen de l’ajuda que reben de l’estat «per a joves en situació d’extrema vulnerabilitat», però aquestes ajudes van disminuint. En aquest sentit, el 100% d’estudiants reben una beca, però veuen amb preocupació que si s’acaba el finançament deixarà d’haver-hi educació.

El prorrector de la Pontifícia Universitat Catòlica d’Equador, va explicar que, tot i la situació, han decidit obrir dos campus nous, mentre que la resta d’institucions privades han començat a tancar-ne, per la situació que viu la zona.

Reptes de futur

Entre els reptes de cara al futur i al curs vinent va destacar:

El Sr. Jiménez comenta que ells confien que el projecte de la Universitat, i el fet d’estar ell aquí, els ajuda a generar esperança enmig d’un món per a d’altres cada vegada més fosc.

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... See MoreSee Less
View on Facebook
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... See MoreSee Less
View on Facebook

4 days ago

Arquebisbat de Barcelona
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... See MoreSee Less
View on Facebook
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Jaume, fill de Zebedeu, és juntament amb el seu germà Joan i Pere un dels que acompanyava més de prop Jesús. Segons el llibre dels Fets (12,2) fou el primer apòstol màrtir, decapitat a Jerusalem per Herodes Agripa (vers l'any 44). Patró de Galícia, després de les invasions musulmanes fou venerat com a patró dels Regnes castellans i més tard de tota Espanya. El seu sepulcre a Compostela fou un gran centre de peregrinacions medievals de tot el món cristià, després de Roma i terra Santa.«A Raïms de Sant Jaume, raïms aigualits; raïms de setembre te'n llepes els dits», segons una dita popular. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Herodes va fer decapitar a Joan i els seus deixebles ho van fer saber a Jesús.

(Mt 14,1-12)