Una cinquantena de nens participen a les convivències d’escolans

El bisbe Vilanova s'uneix a les estades organitzades pel Seminari per aprofundir en la vida de Sant Tarcisi des del joc i la fe

25 Jul, 2022
Església de Barcelona

Aquest mes de juliol, al voltant d’una cinquantena d’escolans de l’arxidiòcesi de Barcelona han participat a les convivències d’escolans. Acompanyats per nou seminaristes i dos sacerdots, s’han traslladat al Santuari de la Mare de Déu del Collell, on han viscut uns dies intensos d’esbarjo i també d’espiritualitat, a través de la vida de Sant Tarsici. 

«El propòsit d’aquests dies és  formar i acompanyar els adolescents i joves que ajuden a les celebracions eucarístiques, a través del joc, de la pregària i de la convivència». Ho explica Mn. David Álvarez, formador del Seminari Major i organitzador del casal. Assegura també,  que un dels propòsits és «seguir la convocatòria del Papa Francesc i ser participatius en el Sínode». 

Esbarjo des del testimoni

El programa de les convivències s’ha centrat en el testimoniatge de sant Tarsici, patró dels escolans. Tal com van explicar els hi seminaristes, era un nen que va portar, en nom del Papa, la comunió als cristians empresonats a Roma. Va defensar l’Eucaristia i va donar la seva vida per Jesús. 

A partir de les diferents dinàmiques contextualitzades en la història de Tarsici, amb jocs,  teatrillos, i amb les pregaries, catequesis i eucaristies, el formador del seminari assegura que «han anat comprenent el secret de la vida del Sant». «Aquests dies els han permés descobrir l’amor de Jesús que se’ns manifesta, el que ens dona l’Eucaristia i allò que significa ser cristià i ser testimonis alegres del missatge de Jesús», explica Mn. Álvarez. 

Visita del bisbe Vilanova

Enmig de les convivències, el bisbe auxiliar de Barcelona Mons. Javier Vilanova, es va unir a tota la comitiva, acompanyat de Mn. Salvador Bacardit, rector del Seminari, i de Mn. Joan, diaca de Girona i responsable del Collell. 

El bisbe Javier es va unir no només celebrant l’eucaristia sinó també en els moments d’esbarjo i de jocs. Amb un to amigable els va explicar la seva vocació que va néixer també com a escolà, i els va encoratjàr a estimar Jesús, la Mare de Déu i entre ells també.

Fruits de la convivència

Amistat, coneixements i grans moments viscuts, són alguns dels fruits que d’aquestes convivències. Tal com apunta el formador, «uns dies enriquidors i privilegiats per descobrir la fe i compartir l’amistat amb Déu i els germans». Uns dies motivats sobretot per la participació dels joves semonaristes. Segons Mn. David Álvarez, a banda d’organitzadors, els  seminaristes han esdevingut referents propers. «Alguns d’ells es plantegen inquietuds vocacionals per ser mossens, i es una bona oportunitat per dialogar», explica el formador.

Per l’organitzador de les convivències aquestes colònies han sigut un regal de temps per viure l’estiu tenint present a Dé. «Tal com ens deia el bisbe Javier a la missa, «per agafar ànims i força per començar el nou curs que vindrà amb la joia i alegria que ens porta Déu»», afegeix Mn. Álvarez. 

 

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

El gra va créixer i es va fer un arbre.

(Lc 13,18-21)