Una selecció de quatre pel·lícules que guiaran els espectadors per viure aquest temps de llum i esperança
29 Nov, 2018
Església de Barcelona
Pocs dies abans de començar el mes de desembre, les cartelleres de cinema ja es vesteixen amb el missatge de Nadal. Amb el primer diumenge comença l’Advent, i per això, des de la secció de Cinema Espiritual es proposa una selecció de pel·lícules per viure aquest període de reflexió. Concretament, el crític de cinema, Mn. Peio Sánchez, suggereix quatre pel·lícules, una per cada setmana, que guiarà els espectadors cap al missatge cristià per acompanyar-los així, durant aquest temps d’esperança.
El mayor regalo: Perdó
Per a la primera setmana, destaca la darrera pel·lícula de Juan Manuel Cotelo, El mayor regalo. El director aprofita cada una de les seves produccions per evangelitzar, sempre amb un to modern i proper. En aquest cas, la trama presenta un món en què l’odi i la violència estan a l’ordre del dia i on el perdó és més necessari que mai. És per això, que Cotelo explica diferents històries reals de reconciliació al voltant del món: França, Espanya, Irlanda, Mèxic, Colòmbia i Rwanda.
Al llarg de la pel·lícula, cada un dels protagonistes explicarà una història diferent que tindrà com a punt de trobada la reconciliació. Hi haurà casos entre amics, parelles, familiars… Entre aquests, destaquen alguns personatges més coneguts com el boxejador francès Tim Guénard o alguns responsables de milers d’assassinats a Colòmbia, penedits pel seu passat. Segons s’ha dit, aquests van contactar amb el director per manifestar-li els seus desitjos de demanar perdó al món sencer.
El Misterio del Padre Pio: Esperança
També espanyola, és el títol que es proposa la segona setmana d’Advent, El Misterio del Padre Pio. Aquest documental del director José María Zavala presenta la vida i trajectòria d’un dels més grans sants de la història, canonitzat per Sant Joan Pau II. Explica la persecució que va patir en clau de thriller, per part d’alguns membres de l’Església. En aquest sentit, utilitza testimonis i documents, alguns mai divulgats. Explica el complot ordit contra el seu protagonista, el qual va tenir els estigmes de Jesucrist a les mans i als peus durant 50 anys.
Segons destaca el crític de cinema espiritual, en aquest cas el documental ens mostra el valor de l’esperança a través d’aquest gran home de l’Església. De fet, «ell convertia les situacions de dolor i dificultat en possibilitats de futur», explica Mn. Sánchez.
El hombre que inventó la Navidad: Fraternitat
La tercera proposta se centra en l’esperit nadalenc des de El hombre que inventó la Navidad. Es tracta d’una producció anglesa, dirigida per Bharat Nalluri sobre Charles Dickens. Concretament, se centra en el moment quan aquest va escriure la famosa novel·la Conte de Nadal. Tal com explica Mn. Peio, «es mostra com, des de l’òptica de Dickens, el Nadal va anar canviant i transformant la seva vida», una experiència que va plasmar en la gran obra literària. De la mateixa manera que la novel·la, la pel·lícula està plena d’humanitat i conté una excel·lent col·lecció de valors que la converteixen en una bona eina d’ensenyament. Entre aquests el valor de la fraternitat i els lligams humans, així com la capacitat de rectificar.
The Grinch: Misteri
Finalment, la pel·lícula per als més menuts arriba per la quarta setmana d’Advent amb El Grinch. Es tracta d’una nova adaptació, aquest cop en dibuixos animats del conte original. En aquest cas, la trama mostra el Nadal com una festa envoltada del consumisme i coses banals. Una festa on la il·luminació de les cases i l’exaltació de la gent contrasta amb el caràcter del Grinch. Aquest, un homenot que viu apartat dels ciutadans decideix robar el Nadal. Els encarregats de protegir el Nadal seran els nens i nenes que faran pinya per evitar el propòsit del Grinch.
A través d’aquesta efemèride, els menuts descobriran el significat que té el naixement de Jesús. Seran conscients d’aquest veritable regal enmig de nosaltres i el més significatiu de poder-ho celebrar. En aquest sentit, destaca especialment el valor del misteri. El misteri d’allò que s’amaga darrere el Nadal, i el veritable motiu pel qual és motiu de celebració.
Al llarg d’aquest dijous l’escola cristiana se cita al Palau Firal i de Congressos Tarragona, on té lloc el Quòrum26. Sota el lema «Som constel·lació educativa», el congrés de la Fundació Escola…
La Conferència Episcopal Espanyola (CEE), amb motiu del 60è aniversari de la seva creació, presenta quatre videopòdcasts per commemorar aquest moment històric, amb entrevistes als que han estat els seus darrers presidents:…
El passat 16 d’octubre de 2026 va tenir lloc la primera de les tres sessions de formació del curs «Catequistes: descobrir, créixer, acompanyar», una proposta del Secretariat Diocesà de Catequesi adreçada als…
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt arrelada a l'Aragó vol fer arribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis mateixos del cristianisme (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a partir de l'època moderna que el Pilar esdevé un gran santuari marià de la Península Ibèrica, amb una irradiació vers l'Amèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
La Pastoral Familiar presenta el seu Pla estratègic 2026–2029.El full de ruta s'ha presentat durant la Jornada d'inici de curs del Secretariat aquest dimecres a Barcelona, presidida pel bisbe Mons. David Abadías.✍️ ...