Campanars amb vistes a Barcelona
Quan arriba l’estiu, la calor ens convida a buscar altura. El patrimoni de l’Arquebisbat de Barcelona amaga els secrets més ben guardats per gaudir del capvespre: els seus campanars i les cobertes…
Truca al «Telèfon de l’Esperança»
200 persones voluntàries atenen al número 682 900 500, des de casa, per escoltar a qui ho necessiti en aquesta situació de confinament
25 Març, 2020
La Fundació Ajuda i Esperança, atesa la situació actual a causa de la pandèmia del COVID-19, ha pres les mesures pertinents per garantir l’accés al servei del «Telèfon de l’Esperança» a les persones que pateixen malalties, solitud, angoixa, pors i desconcert. És una iniciativa que pretén estar, també, al costat d’aquelles persones que, enmig d’aquesta greu situació sanitària, estan cuidant la resta de la població.
El número 682 900 500, està preparat per atendre i escoltar a tothom que ho necessiti en aquesta situació de confinament. Les 24 hores i 365 dies, on 200 persones voluntàries ja estan preparades per escoltar des de casa.
Els orígens
La Fundació Ajuda i Esperança és una organització privada sense ànim de lucre creada el març de 1987 per «promoure, fomentar i donar suport al servei de comunicació i orientació urgent i immediata anomenat Telèfon de l’Esperança» asseguren des de la fundació. Aquest servei d’atenció telefònica va ser fundat el 19 de març de 1969, fa més de 50 anys, per Mn. Miquel Àngel Terribas, promotor i director fins a la seva mort l’any 1986.
T’interessarà…
Les cinc exposicions del Museu Diocesà de Barcelona per visitar aquest estiu
El Museu Diocesà de Barcelona, situat a la Casa de la Almoina, al costat de la Catedral, ofereix aquest estiu un programa d'exposicions que combina art, espiritualitat i història de la ciutat.…
L’Acció Catòlica General de Barcelona participa en la Trobada de Laïcat parroquial a Màlaga
Més de 50 persones de l’Acció Catòlica General de Barcelona han viatjat fins a Màlaga per participar en la Trobada de Laïcat de Parròquia, organitzada per l’ACG del 24 al 26 de…
Seguiu-nos
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. ![]()
![]()
Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇![]()
![]()
www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni...
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»![]()
![]()
Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.![]()
![]()
🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk![]()
![]()
📸 J. Merino
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. ![]()
![]()
L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. ![]()
![]()
📸 Dr. G. Simón
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. ![]()
![]()
Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.![]()
![]()
«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵.
Jaume, fill de Zebedeu, és juntament amb el seu germà Joan i Pere un dels que acompanyava més de prop Jesús. ![]()
![]()
Segons el llibre dels Fets (12,2) fou el primer apòstol màrtir, decapitat a Jerusalem per Herodes Agripa (vers l'any 44). ![]()
![]()
Patró de Galícia, després de les invasions musulmanes fou venerat com a patró dels Regnes castellans i més tard de tota Espanya. ![]()
![]()
El seu sepulcre a Compostela fou un gran centre de peregrinacions medievals de tot el món cristià, després de Roma i terra Santa.![]()
![]()
«A Raïms de Sant Jaume, raïms aigualits; raïms de setembre te'n llepes els dits», segons una dita popular.
Agenda
