Trobada missionera a Sant Feliu

Els missioners de la província eclesiàstica de Barcelona es reuneixen sota el lema: «Batejats i enviats: l’Església de Crist en missió al món»

16 Jul, 2019
Església de Barcelona

Una representació de la família missionera de les diòcesis de Barcelona, Sant Feliu i Terrassa es va congregar el 13 de juliol passat a la Casa de l’Església de Sant Feliu de Llobregat per celebrar l’eucaristia, presidida pel bisbe Agustí Cortés per compartir plegats la joia de la missió.

Una tradició arralada

Ha esdevingut ja una venerable tradició de la Província Eclesiàstica de Barcelona que, un cop l’any, familiars i amics de missioners s’apleguin al voltant de la taula del Senyor. Amb l’objectiu de recordar la crida missionera de l’Església i animar els seus membres a mantenir-la sempre ben viva. També hi participen alguns missioners que durant els mesos d’estiu visiten les seves famílies a Catalunya. Enguany destacava, sobretot, la presència de dues famílies nombroses del Camí Neocatecumenal. Des de fa uns quants anys, han estat cridades a la missió en el mateix continent europeu, concretament a Alemanya i Letònia.

Com a representants de la missió a l’Àfrica, han assistit a la trobada el P. Jaume Calveras, combonià i director de la revista Mundo Negro, i la religiosa Montserrat Roset, veterana missionera de Nostra Senyora d’Àfrica. Tots dos van animar els presents a no oblidar-se del continent africà i de la seva Església, germen avui d’esperança per al món.

Experiència de la missió

D’entre els molts sacerdots catalans que en els darrers 50 anys han anat de missió a l’Amèrica Llatina, Mn. Lluís Portabella, rector de Sant Cosme i sant Damià al Prat de Llobregat, va recordar els seus deu anys com a missioner a Xile, entre el 1965 i el 1975, anys de molta renovació i canvi que van marcar decisivament el seu ministeri sacerdotal.

Vídeo: Samuel Gutiérrez

El delegat de Missions de la diòcesi de Sant Feliu de Llobregat, Mn. Manel Roig, s’ha mostrat satisfet per una trobada que, tot i la seva senzillesa i discreció, «ens anima en la missió i dóna testimoni del caràcter missioner de l’Església». «L’Església és missionera des del començament —ha recordat Mn. Roig—. L’Església ha d’estar al servei de la missió: els apòstols són l’Església enviada per Jesucrist arreu de la terra per donar testimoni de l’Evangeli».

«Batejats i enviats»

Sota el lema «Batejats i enviats: l’Església de Crist en missió al món», la XV Trobada Missionera de la Província Eclesiàstica de Barcelona ha estat presidida enguany per Mons. Agustí Cortés, bisbe de Sant Feliu de Llobregat.

En la seva homilia, va insistir en la importància que l’Església tingui sempre un cor missioner. És a dir, un cor obert de bat a bat a la missió. Aquesta implica la sortida d’un mateix i l’encontre amb l’altre per anunciar-li l’Evangeli. «Aquest cor missioner de l’Església és, per a nosaltres, motiu d’acció de gràcies —va afegir el bisbe— perquè és un cor sense por, amb un amor que s’ha expandit i va més enllà dels nostres límits immediats».

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

N’escollí dotze i els donà el nom d’apòstols.

(Lc 6,12-19)