The Philos Project: la realitat dels cristians d’Orient Mitjà explicada al món

L'organització sensibilitza sobre la situació dels cristians assiris a Orient Mitjà perquè totes les persones coneguin els seus desafiaments

04 Juny, 2020
Església de Barcelona

The Philos Project està a Nova York, però té seus en diversos països. La seva idea és ajudar al fet que persones de totes les cultures coneguin els desafiaments dels cristians d’Orient Mitjà.

Aquesta organització dóna suport a recerques innovadores d’acadèmics com Alexandra Tawaifi, que inclouen projectes de promoció de la llibertat i la justícia en països com Síria, Egipte, Jordània, Líban i l’Iraq. «Ajudem al fet que els cristians s’involucrin d’una manera positiva, que aprenguin com fer-lo, de manera pràctica, racional i orientada a la defensa de la vida humana, el pensament i la diversitat humana» assegura per a Rome Reports Alexandra Tawaifi.

Una de les seves últimes campanyes ha aconseguit recaptar fons per a portar ordinadors a escoles siro-cristianes de l’Iraq amb pocs recursos. Així els seus alumnes tindran les mateixes possibilitats que els altres.

Un vincle especial per Síria

Alexandra és descendent de cristians assiris, i sent un vincle especial amb ells, especialment amb els que segueixen a Síria. «Quan va esclatar la guerra a Síria, i vaig veure que ningú esmentava la persecució sistemàtica de cristians, vaig sentir que havia de buscar-los una plataforma perquè expressessin les seves lluites».

Així mateix, l’acadèmica de The Philos Project assegura sentir-se «abatuda per l’augment de la persecució contra cristians, però per continuar el meu treball tracto de trobar força en la meva fe i en l’amor que sento per aquest poble».

El valor de la humilitat i la gratitud

Per a Alexandra és un desafiament comportar-se d’una manera professional davant la càrrega emotiva d’aquest drama. Explica que treballant per a cristians perseguits ha après moltes coses, com el valor de la humilitat i la gratitud. «Hi ha un proverbi àrab que diu més o menys: ‘Quan coneixes els problemes d’un altre, els teus problemes es tornen més lleugers’. Els meus problemes es fan més petits. Però el més important és que passo de pensar en mi mateixa a centrar-me en aquestes persones».

La preocupació per les condicions d’aquestes poblacions vulnerables és ja una resposta al problema de la persecució religiosa a Orient Mitjà, que ha obligat milers de cristians assiris a fugir de l’Iraq i Síria.

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
🎬 Aquest estiu, cinema per gaudir i també per reflexionar!Mn. Peio Sánchez proposa cinc pel·lícules per a aquestes vacances. Històries per a tots els públics que ens conviden a fer-nos preguntes sobre l'acollida, la superació, la convivència, la vocació i la nostra manera de mirar els altres.🍿 «El día de la revelación»🍿 «Las locas del Obelisco»🍿 «Viaje al país de los blancos»🍿 «León XIV, el hombre detrás del Papa»🍿 «Las ovejas detectives»▶️ Descobreix les seves recomanacions i prepara una bona sessió de cinema aquest est#CinemaEspiritualitual @cinemaspiritcatImatge: Generada amb IA (OpenAI) ... See MoreSee Less
View on Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... See MoreSee Less
View on Facebook
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... See MoreSee Less
View on Facebook

2 weeks ago

Arquebisbat de Barcelona
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... See MoreSee Less
View on Facebook
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Només que tinguéssiu fe res no us seria impossible.

(Mt 17,14-20)