Mons. Taltavull: «Una Església digna d’Aquell que és la seva «porta»»

Un centenar de persones dels Moviments d'Acció Catòlica es reuneixen en l'Eucaristia de final de curs, a Santa Madrona, per enfortir els seus vincles

08 Maig, 2017

Fotografia: R. Ripoll

Sota el lema «De col·laboradors a corresponsables«, diferents membres dels Moviments d’Acció Catòlica (l’ACO, la GOAC, la JARC, la JOC, el MCA-MCJ/MUEC, el MCPCC, el MIJAC i el MPCB) s’han reunit en una missa a la parròquia de Santa Madrona per reforçar els seus vincles i acomiadar el curs.

Celebrat en el quart Diumenge de Pasqua, el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. Sebastià Taltavull, ha presidit l’acte acompanyat de set preveres més. Durant l’homilia, el bisbe ha reflexionat entorn la tasca de l’Església que «haurà de ser a l’estil del seu Pastor«. «Una Església digna d’Aquell que és la seva «porta» i que també se sent cridada a ser-ho ella mateixa amb una nova forma d’acollir, d’escoltar, de compendre… Una Església, com deia sant Joan XXIII, que és com la font de la plaça del poble a la qual sempre s’hi va a alleujar el cansament i a saciar la set«, ha dit Taltavull.

El bisbe auxiliar de Barcelona també s’ha preguntat per l’actualitat que té la proclamació de l’Església i tot seguit ha respòs que és important que «prenguem consiència al voltant de les persones, els llocs i els temps de l’anunci […] Tot el que el llibre dels Fets dels Àpostols ens presenta no són només successos de fa dos mil anys, sinó que esdevenen avui en el cor de la nostra societat, i reclament no només l’atenció, sinó una resposta, gestos concrets de la nostra part. En qualsevol situació actual, tal ocm explica el Compendi de Doctrina Social, «la salvació que Déu ofereix als seus fills requereix la seva resposta i adhesió lliure. En això consisteix la fe, per mitjà dle qual «l’home lliure s’abandona tot a Déu»», ha afegit.

El moment més emotiu de l’Eucaristia ha estat durant la pregària del Parenostre, on tots els preveres i feligresos s’han donat les mans en senyal de comunió.

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Vosaltres sabeu entendre l’aspecte de la terra i del cel, i no sabeu entendre en quin temps esteu vivint?

(Lc 12,54-59)