Sis nous seminaristes s’estrenen en el curs 2019-2020

El Seminari Conciliar de Barcelona inaugura el curs acadèmic com «exemple d’Església universal»

12 Set, 2019
Església de Barcelona

El Seminari Conciliar de Barcelona ha iniciat oficialment el nou curs 2019-2020. Enguany, a més d’un nou formador, Mn. Jordi Domènech, entren 6 nous seminaristes. Tal com han expressat els bisbes durant l’acte inaugural, els nous fitxatges són «un exemple de la pluralitat que ha de ser l’Església d’avui».

La trobada d’inici de curs comptat amb la presència dels seminaristes, dels formadors i del rector Mn. Felip-Juli Rodríguez. Presidint la trobada, destacaven l’arquebisbe de Barcelona el card. Joan Josep Omella, i el bisbe de la diòcesi de Sant Feliu de Llobregat, Mons. Agustí Cortés. També, van assistir els bisbes auxiliars de Barcelona, Mons. Sergi Gordo i Mons. Antoni Vadell. 

El seminari, mirall de l’Església

Els bisbes es van congratular de les noves incorporacions al Seminari, totes elles tan diverses i plurals.  «Avui, més que mai es visibilitza que el nostre és un Seminari de l’Església universal. Un Seminari de portes obertes: obertes a Jesucrist i als germans», va dir Omella. En aquest sentit, va insistir en què «com més obertes són les portes, més lluny arribarà el cor»,  com «l’aigua que corre i dóna vida», va afegir. 

En la mateixa línia, el bisbe de Sant Feliu va exposar com el seminari és el reflex de l’Església d’avui. «El seminari és un mirall on es reflecteix la vida de l’Església». «Hem de pensar que tots nosaltres som corresponsables del seminari i aquest és la continuïtat del que s’ha viscut», va dir. «Hem de pregar molt! -continuava Cortés-. La pastoral vocacional comença pels pares, la família i les comunitats». Tanmateix, va destacar com «les vocacions no venen dels núvols sinó de la mediació que es fa amb la comunitat eclesial». «Depèn molt d’aquesta relació, el fet de tenir un presbiteri fidel a l’Església», va afegir.

D’altra banda, Cortés va agrair a la diòcesi barcelonina la bona relació amb el Seminari de Barcelona.  «Vinc i em sento com a casa, per la manera com formeu i les decisions que preneu. Compartim les mateixes preocupacions i vull agrair el tracte que rebem Sant Feliu». 

«Què vol dir ser un prevere diocesà?»

El rector del Seminari Mn. Felip-Juli Rodríguez va donar la benvinguda als nouvinguts, així com als seminaristes més veterans. En total, seran 40 els seminaristes que «han de viure en fraternitat en aquest camí  cap al sacerdoci», va dir Mn. Felip-Juli Rodríguez.

El rector va destacar la idea que es vol reforçar aquest any: «Què vol dir ser un prevere diocesà?». En aquest sentit, el rector va referir-se als tres punts que destaca el Papa Francesc: la relació amb el bisbe, la relació amb el presbiteri i en tercer lloc, la missió amb el poble de Déu». 

«Ser apassionats de Crist»

També, durant el temps de formació, Omella, els va convidar a viure tres punts molt destacats. D’entrada, l’estudi per a preparar-se bé per a la societat. En segon lloc, mantenir una bona convivència amb els altres seminaristes i formadors i, en tercer lloc, no perdre mai la vida espiritual. «Vosaltres, seminaristes nous i vells, si no teniu passió per Crist, la resta sobra. Heu de ser tots per a tots. Apassionats per crist. Hem de portar la gent però abans hi hem d’anar nosaltres», va insistir el cardenal.

La prèvia del curs

Abans de l’acte inaugural, els seminaristes ja feia dies que havien estat convocats al Seminari després de les vacances d’estiu. Del 2 al 4 de setembre van gaudir de les tradicionals convivències de Tartera (Cerdanya), amb recés i excursió per la muntanya inclosos, mentre que la resta de dies, fins al 16 que comencen les classes a les facultats, han combinat la vida de comunitat, les sortides culturals, la pregària, l’esport i, fins i tot, alguns moments d’oci.

 

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... See MoreSee Less
View on Facebook
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... See MoreSee Less
View on Facebook

1 week ago

Arquebisbat de Barcelona
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... See MoreSee Less
View on Facebook
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Jaume, fill de Zebedeu, és juntament amb el seu germà Joan i Pere un dels que acompanyava més de prop Jesús. Segons el llibre dels Fets (12,2) fou el primer apòstol màrtir, decapitat a Jerusalem per Herodes Agripa (vers l'any 44). Patró de Galícia, després de les invasions musulmanes fou venerat com a patró dels Regnes castellans i més tard de tota Espanya. El seu sepulcre a Compostela fou un gran centre de peregrinacions medievals de tot el món cristià, després de Roma i terra Santa.«A Raïms de Sant Jaume, raïms aigualits; raïms de setembre te'n llepes els dits», segons una dita popular. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Tota plantació que no ha plantat el meu Pare celestial serà arrencada.

(Mt 15,1-2.10-14)