Sis nous seminaristes s’estrenen en el curs 2019-2020

El Seminari Conciliar de Barcelona inaugura el curs acadèmic com «exemple d’Església universal»

12 Set, 2019
Església de Barcelona

El Seminari Conciliar de Barcelona ha iniciat oficialment el nou curs 2019-2020. Enguany, a més d’un nou formador, Mn. Jordi Domènech, entren 6 nous seminaristes. Tal com han expressat els bisbes durant l’acte inaugural, els nous fitxatges són «un exemple de la pluralitat que ha de ser l’Església d’avui».

La trobada d’inici de curs comptat amb la presència dels seminaristes, dels formadors i del rector Mn. Felip-Juli Rodríguez. Presidint la trobada, destacaven l’arquebisbe de Barcelona el card. Joan Josep Omella, i el bisbe de la diòcesi de Sant Feliu de Llobregat, Mons. Agustí Cortés. També, van assistir els bisbes auxiliars de Barcelona, Mons. Sergi Gordo i Mons. Antoni Vadell. 

El seminari, mirall de l’Església

Els bisbes es van congratular de les noves incorporacions al Seminari, totes elles tan diverses i plurals.  «Avui, més que mai es visibilitza que el nostre és un Seminari de l’Església universal. Un Seminari de portes obertes: obertes a Jesucrist i als germans», va dir Omella. En aquest sentit, va insistir en què «com més obertes són les portes, més lluny arribarà el cor»,  com «l’aigua que corre i dóna vida», va afegir. 

En la mateixa línia, el bisbe de Sant Feliu va exposar com el seminari és el reflex de l’Església d’avui. «El seminari és un mirall on es reflecteix la vida de l’Església». «Hem de pensar que tots nosaltres som corresponsables del seminari i aquest és la continuïtat del que s’ha viscut», va dir. «Hem de pregar molt! -continuava Cortés-. La pastoral vocacional comença pels pares, la família i les comunitats». Tanmateix, va destacar com «les vocacions no venen dels núvols sinó de la mediació que es fa amb la comunitat eclesial». «Depèn molt d’aquesta relació, el fet de tenir un presbiteri fidel a l’Església», va afegir.

D’altra banda, Cortés va agrair a la diòcesi barcelonina la bona relació amb el Seminari de Barcelona.  «Vinc i em sento com a casa, per la manera com formeu i les decisions que preneu. Compartim les mateixes preocupacions i vull agrair el tracte que rebem Sant Feliu». 

«Què vol dir ser un prevere diocesà?»

El rector del Seminari Mn. Felip-Juli Rodríguez va donar la benvinguda als nouvinguts, així com als seminaristes més veterans. En total, seran 40 els seminaristes que «han de viure en fraternitat en aquest camí  cap al sacerdoci», va dir Mn. Felip-Juli Rodríguez.

El rector va destacar la idea que es vol reforçar aquest any: «Què vol dir ser un prevere diocesà?». En aquest sentit, el rector va referir-se als tres punts que destaca el Papa Francesc: la relació amb el bisbe, la relació amb el presbiteri i en tercer lloc, la missió amb el poble de Déu». 

«Ser apassionats de Crist»

També, durant el temps de formació, Omella, els va convidar a viure tres punts molt destacats. D’entrada, l’estudi per a preparar-se bé per a la societat. En segon lloc, mantenir una bona convivència amb els altres seminaristes i formadors i, en tercer lloc, no perdre mai la vida espiritual. «Vosaltres, seminaristes nous i vells, si no teniu passió per Crist, la resta sobra. Heu de ser tots per a tots. Apassionats per crist. Hem de portar la gent però abans hi hem d’anar nosaltres», va insistir el cardenal.

La prèvia del curs

Abans de l’acte inaugural, els seminaristes ja feia dies que havien estat convocats al Seminari després de les vacances d’estiu. Del 2 al 4 de setembre van gaudir de les tradicionals convivències de Tartera (Cerdanya), amb recés i excursió per la muntanya inclosos, mentre que la resta de dies, fins al 16 que comencen les classes a les facultats, han combinat la vida de comunitat, les sortides culturals, la pregària, l’esport i, fins i tot, alguns moments d’oci.

 

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

N’escollí dotze i els donà el nom d’apòstols.

(Lc 6,12-19)