S’inaugura l’exposició “La Sagrada Família i Barcelona, 144 anys d’una història compartida”

La iniciativa convida a redescobrir la relació entre el temple i la ciutat a la llum del llegat espiritual i arquitectònic d’Antoni Gaudí

07 Maig, 2026
Església de Barcelona

Els jardins del Palau Robert han acollit la inauguració de l’exposició “La Sagrada Família i Barcelona. 144 anys de camí compartit”, una proposta cultural que posa en relleu la relació profunda i continuada entre el temple expiatori i la ciutat al llarg de més d’un segle.

La mostra ofereix un recorregut visual a través d’una selecció de fotografies que permet descobrir l’evolució paral·lela de la Basílica de la Sagrada Família i de Barcelona. Mitjançant una narrativa cronològica, l’exposició connecta els grans moments de la construcció del temple amb les transformacions socials, urbanes i culturals de la ciutat.

Cada panell integra arquitectura, societat i espiritualitat, i evidencia com la Basílica ha crescut en diàleg constant amb el seu entorn, esdevenint un símbol compartit i un projecte col·lectiu que travessa generacions.

Una mirada compartida entre temple i ciutat

L’acte inaugural l’ha conduit la directora de Cultura, Acció Social i Educativa de la Basílica, Marta Otzet, que ha presentat els diferents intervinents: la directora general de Difusió i responsable del Palau Robert, Elisabet Valls; el president de la Fundació Junta Constructora de la Sagrada Família, Esteve Camps; el bisbe auxiliar de l’Arquebisbat de Barcelona, Mons. David Abadías; i el president de la Generalitat, Salvador Illa. 

Durant la seva benvinguda, Marta Otzet ha explicat que l’exposició s’emmarca en la commemoració del centenari de la mort d’Antoni Gaudí i ha destacat que la mostra «vol ser una invitació a reconèixer, revisar i mirar enrere per entendre el present i continuar escrivint el futur de manera compartida».

Barcelona, Gaudí i la projecció internacional

Per la seva banda, Elisabet Valls ha remarcat que el Palau Robert «és casa de tots i de totes a Barcelona» i ha subratllat la coincidència de la inauguració amb «la visita del papa Lleó XIV i el moment en què Barcelona és nomenada Capital Mundial de l’Arquitectura 2026», reforçant així la projecció internacional de la ciutat i del llegat gaudinià.

Esteve Camps ha afirmat que l’exposició «celebra 144 anys de camí compartit entre la Sagrada Família i la ciutat de Barcelona», un període que «ha estat marcat per la capacitat de mirar endavant». En aquest sentit, ha assegurat que el temple «no és només un projecte arquitectònic singular, sinó també el reflex del caràcter d’un país compromès amb el seu llegat i el seu futur».

Un símbol viu de fe i de comunitat

El bisbe auxiliar Mons. David Abadías ha destacat la dimensió espiritual del temple, afirmant que «la Sagrada Família ha crescut al costat de Barcelona esdevenint un signe viu de fe». També ha recordat que Gaudí «ens va deixar primer l’amor i després la tècnica», i que l’arquitecte va entendre l’arquitectura com «un camí de bellesa, espiritualitat i diàleg».

Abadías ha afegit que, més enllà de la inauguració d’una exposició, «avui celebrem aquest acte per reconèixer-nos com una comunitat i continuar avançant en un camí de fraternitat i servei».

Mirar el futur amb esperança

En la cloenda institucional, Salvador Illa ha destacat també la proximitat de la visita del papa Lleó XIV, que ha definit com «una oportunitat per demostrar que Catalunya és terra de valors humans, de solidaritat i de dignitat per a totes les persones».

Illa ha posat en valor la trajectòria històrica del temple i el seu impacte en la identitat col·lectiva del país. El president ha recordat que Gaudí, conscient que no veuria acabada l’obra, «va llençar un repte a les generacions futures», un repte que —ha afirmat— «hem acceptat i estem complint per fer realitat el somni de l’arquitecte català més internacional».

Illa també ha definit la Basílica com «una catequesi de pedra» i ha assegurat que l’exposició «ens interpel·la a mirar el futur amb la mateixa esperança de Gaudí quan va projectar el temple».

L’acte ha comptat també amb el rector de la Sagrada Família, Mn. Josep Maria Turull, del conseller de Justícia i Qualitat Democràtica, Ramon Espadaler, així com amb autoritats i representants d’institucions rellevants de la ciutat i membres del Consell Gaudí.

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
⛪ La basílica de Santa Maria de Mataró ha celebrat el cinquè centenari de la seva dedicació amb una eucaristia presidida pel cardenal Joan Josep Omella.💬 «Ara ens toca a nosaltres continuar escrivint la història», va destacar el cardenal durant l'homilia, convidant els fidels a mantenir viu el llegat de fe rebut al llarg de cinc segles.🙏 Una celebració per recordar el passat amb gratitud i mirar cap al futur amb esperança.📸 Compartim alguns moments d'aquesta jornada! ...
View on Facebook (opens in a new tab)

1 week ago

Arquebisbat de Barcelona
🎨 Una col·laboració històrica entre els Museus Vaticans i el Museu Diocesà de Barcelona.Barbara Jatta, directora dels Museus Vaticans, ens parla de la importància d'aquesta primera col·laboració entre les dues institucions amb motiu de l'exposició «Art sacre italià del segle XX».🖼️ Una oportunitat única per descobrir una selecció d'obres de la col·lecció d'art modern i contemporani dels Museus Vaticans.📍 Museu Diocesà de Barcelona📅 Fins al 8 de desembre ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

En el cel hi haurà més alegria per un sol pecador que es converteix.

(Lc 15,1-10)