Carta dels bisbes de les diòcesis amb seu a Catalunya davant la visita del papa Lleó XIV

A les portes de la propera visita del Sant Pare Lleó XIV a casa nostra, els bisbes de les diòcesis amb seu a Catalunya manifestem el goig i l’esperança que genera aquest esdeveniment en tots nosaltres. Amb aquestes breus ratlles reconeixem el goig d’aquesta visita, al mateix temps que es revifa en nosaltres la consciència de reconèixer que som humils servidors de tot el poble de Déu.

«Jo he pregat per tu perquè no defalleixi la teva fidelitat. I tu, quan sigui l’hora, conforta els meus germans» (Lc 22,32). Aquestes són les paraules que Jesús dirigeix a Pere durant el darrer sopar. I és el mandat que el Sant Pare ve a acomplir i que sosté la seva missió: enfortir-nos en la fe. Essent forts en el Senyor, és Ell mateix qui obre en nosaltres l’horitzó de l’esperança i ens convida a viure segons el criteri de la caritat.

Des d’aquesta missió clara que té el Papa, a imatge de Jesús, el bon Pastor, d’estar ben a prop de la humanitat sencera, volem convidar totes les comunitats cristianes de casa nostra a viure aquesta visita com una experiència viva de fe. «Alceu la mirada», és la invitació d’aquests dies per fixar-nos altra vegada en Jesús. La creu encimbellada, que corona la basílica de la Sagrada Família de Barcelona i que Lleó XIV beneirà, és expressió de la necessitat de mirar amb fe Jesucrist, mort i ressuscitat, esperança nostra. Des de la creu experimentem la vida com una alegria misteriosa que ens impulsa a seguir amb fermesa el nostre camí.

El Sant Pare ve a Catalunya, com l’any 1982 ens va visitar sant Joan Pau II i l’any 2010 Benet XVI. Ho fa en un moment complex i apassionant. El nostre món viu reptes urgents. Amb les paraules que ens adreçarà de ben segur serem convidats a no acomodar-nos resignadament en els conflictes, en les injustícies, ni en el sofriment. No podem de cap manera girar l’esquena als més necessitats, als més ferits i als més pobres. Viure la fe vol dir fer-nos propers, disponibles a tots els qui necessitin una mà amiga, des de la senzillesa del Crist, el qui ha vingut a donar la vida i a rentar els peus dels nostres cansaments quotidians.

Desitgem que aquesta visita sigui un clar ressò de la pau del Crist ressuscitat, sempre «desarmada i desarmant». La veu profètica del Papa és expressió del seu deure, com a enviat a anunciar l’Evangeli de la pau per tot el món. Us convidem a afegir-vos al clam del Papa a favor de la pau, i donar-li el nostre escalf. Acompanyar-lo en aquesta visita no vol ser res més que una expressió de pau i d’esperança en un món nou, com ell mateix afirmava: «Prou de la idolatria del jo i dels diners! Prou de l’exhibició de poder! Prou de la guerra! (Pregària per la pau, 11 d’abril de 2026). Es tracta d’un clam compartit pels qui volem seguir l’Evangeli de Jesús i per totes les persones de bona voluntat.

Anhelem que les trobades que viurem properament —en directe o a través dels mitjans de comunicació—, ens esperonin a ser més i més l’Església que peregrina en aquesta terra: creient, creïble, missionera, acollidora i coherent amb el seu full de ruta, l’Evangeli. Les nostres comunitats han d’aspirar a esdevenir espais de reconciliació, de diàleg, d’oració i d’una fe ben viva, és a dir, fraterna i filial. Les nombroses realitats eclesials del nostre present, i en especial les més joves, han de poder ser acompanyades i conegudes com el que són, una realitat plena de matisos, que volen ser expressió del misteri de l’Amor de Déu Pare, Fill i Esperit Sant.

Encara més. No volem descuidar de cap manera l’expressió més bella de la fe, aquella que a través del servei generós manifesta de manera concreta què vol dir estimar. Així ho descobrim de Jesús i el misteri del lliurament total que Ell fa a la creu. «Alceu vers Ell la mirada. Us omplirà de llum» (Sl 34,6), és així com progressarem en el camí de la nostra història de salvació, donant-nos amb Amor. Aquesta és la bellesa que transformarà les nostres fragilitats, en signes de la presència d’un Déu que sempre ens convida a l’esperança.

Convidem, doncs, les comunitats cristianes de Catalunya a incrementar aquests dies la pregària pel fruit de la visita del successor de Pere, «perpetu i visible principi i fonament de la unitat» (LG 23). En el llibre dels Fets dels apòstols llegim que «mentre Pere era tancat a la presó, la comunitat pregava a Déu intensament per ell» (Fets 12,5). I, després, en sortir miraculosament de la garjola, en ocasió de la seva visita a casa de Maria, la mare de Joan, anomenat Marc, tornem a llegir que «hi havia molta gent reunida que pregava» (Fets 12,12). La força de la pregària de la comunitat sustenta el ministeri de Pere. També, doncs, nosaltres, com la primera església, hem de pregar constantment el Senyor pel successor de Pere i, de manera particular, pel fruit espiritual d’aquesta visita.

Tant de bo, que amb aquesta visita ens descobrim urgits a seguir afavorint i consolidant arquitectures d’esperança, de bondat i d’alegria, espais de Déu que rebutjant tota mena de reducció i polarització, ens concedeixi la gràcia de comprendre aquest temps que vivim. Que ben a prop de Maria, sota l’advocació de Montserrat, no ens deixem mai arrossegar per la confusió, ans el contrari, a esdevenir instruments humils d’un món nou, que neix del Crist mort i ressuscitat.