Setmana de Pregària per la Unitat dels Cristians

Del 18 al 25 de gener de 2020 es duu a terme aquesta setmana d'oració amb el lema «Ens van mostrar una humanitat poc comuna» (Cf. Hch 28, 2)

10 Gen, 2020
Església de Barcelona

«Ens van mostrar una humanitat poc comuna» (Cf. Hch 28, 2). Aquest és el lema de la Setmana de Pregària per la Unitat dels Cristians d’enguany, que se celebrarà del 18 al 25 de gener de 2020. Els més interessats ja poden preparar-se per a una setmana intensa, amb els materials preparats pel Consell Pontifici per a la Promoció de la Unitat dels Cristians i la Comissió Fe i Constitució del Consell Mundial d’Esglésies ja disponibles.

Enguany «l’Octavari s’inspira en la narració de la tempesta que va sofrir la nau que portava a sant Pau a Roma amb alguns presoners que van acabar socorreguts a Malta» expliquen els bisbes de la Comissió Episcopal de Relacions Interconfessionals que també han fet públic el seu missatge. «Van ser socorreguts amb veritable humanitat pels nadius de l’illa i pel personatge principal, Públio, que va acollir en la seva pròpia casa als nàufrags i els va auxiliar fins a l’admiració» asseguren.

Un relat més que actual

«Un relat de gran actualitat- afirmen els bisbes-, si pensem en les travessies dels emigrants i refugiats a la recerca de port segur al Mediterrani. Milers d’ells fugen dels seus països d’origen perseguits per la seva fe o les seves idees. El relat contrastat amb la realitat de cada dia és una forta anomenada a la unitat d’acció de tots els cristians, perquè tractem amb sol·lícita humanitat a quants ens demanen ajuda. Els països dels quals procedeixen els emigrants pateixen mals socials i desordres que els obliguen a buscar unes condicions de vida millor entre nosaltres. És necessari ajudar als països que els emigrants abandonen, promovent en ells el respecte als drets humans, la llibertat religiosa i el benestar social que ara no poden legítimament oferir a quants es veuen obligats a emigrar» finalitzen els bisbes en el seu missatge.

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... See MoreSee Less
View on Facebook
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... See MoreSee Less
View on Facebook

1 week ago

Arquebisbat de Barcelona
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... See MoreSee Less
View on Facebook
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Jaume, fill de Zebedeu, és juntament amb el seu germà Joan i Pere un dels que acompanyava més de prop Jesús. Segons el llibre dels Fets (12,2) fou el primer apòstol màrtir, decapitat a Jerusalem per Herodes Agripa (vers l'any 44). Patró de Galícia, després de les invasions musulmanes fou venerat com a patró dels Regnes castellans i més tard de tota Espanya. El seu sepulcre a Compostela fou un gran centre de peregrinacions medievals de tot el món cristià, després de Roma i terra Santa.«A Raïms de Sant Jaume, raïms aigualits; raïms de setembre te'n llepes els dits», segons una dita popular. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Què no donaria l’home a canvi de la seva vida?

(Mt 16,24-28)