Amb la restauració del temple finalitzada el cardenal arquebisbe de Barcelona acudeix per al ritual de dedicació de l'església
19 Des, 2017
Església de Barcelona
Després de dos anys d’obres l’Església de Santa Eulàlia de Vilapicina ha acabat la seva restauració i ha celebrat la dedicació i consagració del temple. La celebració va tenir lloc el diumenge 17 de desembre i va comptar amb l’assistència de tota la feligresia que va deixar el temple ple de gom a gom.
Les tasques de restauracióvan començar fa dos anys amb la instal·lació dels vitralls, després, amb la restauració de les imatges i, finalment, una restauració integral de l’interior. En total un esforç que va ser apreciat per tots els assistents, els quals no van deixar ni un seient lliure, amb els nens a primera fila i gent dempeus als laterals i al fons del temple. Tots expectants per celebració, a càrrec del cardenal arquebisbe de Barcelona, Joan Josep Omella, que tal com s’estipula, va iniciar el ritual espargint aigua beneïda per la purificació del temple.
Durant l’homilia, com si es tractés d’una lliçó de catequesi, el cardenal Omella va explicar als més menuts les parts de què constaria el ritual que anaven a presenciar. Primer la unció amb el Sant Crisme de l’altar i de les 12 creus que reposaven a les parets del temple. A continuació l’encesa de l’encens que, «puja al cel tal com ho fa la pregària dels fidels»- els explicava el cardenal-. I finalment, l’encesa dels ciris i la llum del temple, signe de la presència de Crist en la societat.
Un ritual que el cardenal va exposar als nens i nenes amb tot detall per tal que poguessin entendre el significat, d’aquests signes de la presència de Déu entre els cristians. «Una presència que s’ha de notar amb l’actitud dels fidels», segons Omella, els quals han de ser «testimonis de l’amor de Déu». «Vosaltres sou el poble de Déu, vosaltres sou el temple de Déu, vosaltres sou l’Església», va dir.
Després de la consagració i de la celebració de l’Eucaristia es van firmar les actes de dedicació. A més a més, el cap del Centre Pastoral de Litúrgia (CPL) va anunciar que el proper premi del Memorial Pere Tena, que s’entregarà el pròxim mes de febre, serà per l’Església de Santa Eulàlia de Vilapicina, amb motiu de l’acció pastoral que du a terme.
El rector de la parròquia, Mn. Felip Juli, va agrair l’assistència a tots els presents i als implicats el suport i la col·laboració per a fer-ho possible.
Al llarg d’aquest dijous l’escola cristiana se cita al Palau Firal i de Congressos Tarragona, on té lloc el Quòrum26. Sota el lema «Som constel·lació educativa», el congrés de la Fundació Escola…
La Conferència Episcopal Espanyola (CEE), amb motiu del 60è aniversari de la seva creació, presenta quatre videopòdcasts per commemorar aquest moment històric, amb entrevistes als que han estat els seus darrers presidents:…
El passat 16 d’octubre de 2026 va tenir lloc la primera de les tres sessions de formació del curs «Catequistes: descobrir, créixer, acompanyar», una proposta del Secretariat Diocesà de Catequesi adreçada als…
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt arrelada a l'Aragó vol fer arribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis mateixos del cristianisme (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a partir de l'època moderna que el Pilar esdevé un gran santuari marià de la Península Ibèrica, amb una irradiació vers l'Amèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
La Pastoral Familiar presenta el seu Pla estratègic 2026–2029.El full de ruta s'ha presentat durant la Jornada d'inici de curs del Secretariat aquest dimecres a Barcelona, presidida pel bisbe Mons. David Abadías.✍️ ...