Santa Creu de Jerusalem, el temple barroc del cardenal Omella
Santa Creu de Jerusalem, el temple barroc del cardenal Omella
A Roma, l'arquebisbe metropolità de Barcelona convida per sorpresa a tots els pelegrins a que coneguin la basílica que li ha assignat el Sant Pare
03 Jul, 2017
Entre la basílica de Sant Joan de Laterà i la Porta Maggiore, a la ciutat de Roma, s’ubica la basílica de Santa Creu de Jerusalem. Des del dimarts 28 de juny del 2017, aquest temple barroc estrena nou cardenal prevere; Joan Josep Omella. Per celebrar aquest nou títol, l’arquebisbe metropolità de Barcelona va convidar, en l’últim dia del viatge a la Ciutat del Vaticà, a tots els pelegrins que el van acompanyar durant la creació. Ho va anunciar per sorpresa després d’una Santa Missa en acció de gràcies a la capella del Pontifici Col·legi Espanyol Sant Josep de Roma.
Sobre el temple
La basílica de la Santa Creu de Jerusalem és una de les set esglésies de Roma, que els pelegrins havien de visitar a peu en un dia. Va ser construïda al lloc on es trobaven els palaus d’Helena de Constantinoble, la mare de Constantí I el Gran. Va ser realitzada al lloc del palau datat del segle III que havia estat la llar dels últims emperadors. Una sala d’aquest edifici, de 21,8 m de llarg i 36,5 m d’amplada va ser adaptada al 350 per a la construcció de l’església.
Sota el papat de Luci II al segle XII, l’església va ser restaurada i més tard equipada, amb una torre com una demostració de poder. Durant el Renaixement i el Barroc (segle XV – segle XVIII), es van realitzar d’altres modificacions, que van destruir completament l’aspecte original de l’església. En particular, durant la restauració barroca, encarregada pel papa Benet XIV a Domenico Gregorini i Pietro Passalacqua (1740-1758). Actualment part dels frescs originals de l’antic edifici es conserven al museu. L’aspecte actual data del segle XVIII, els arquitectes, encarregats pel papa Benet XIV, cardenal titular de la basílica, van modificar l’interior i l’exterior: la construcció d’un atri el·líptic i la substitució de la façana medieval per una amb volums còncaus i convexos en estil barroc.
Les relíquies
L’església conté relíquies tradicionalment lligades a la crucifixió de Jesús. Entre aquestes es troben parts de la Vera Creu, la creu d’un dels dos lladres, una esponja xopa en vinagre, la corona d’espines, claus, i la inscripció d’INRI. Aquestes relíquies van ser portades per santa Helena després del seu viatge a la Terra Santa. La seva autenticitat no és segura. Les relíquies es conserven al santuari «de la Creu», que es troba dintre de la sagristia de la basílica. Diversos fragments de la Creu es conserven a esglésies de tot el món. Dels quatre claus sagrats de la Crucifixió, els altres tres estan, segons la tradició, un a la Corona de Ferro a la Catedral de Monza, un altre suspès sobre l’altar major del catedral de Milà i un de tradició més dubtosa, a la catedral de Colle di Val d’Elsa, a la província de Siena.
L’església es troba la capella de Santa Helena, on el seu paviment va ser cobert amb terra provinent de Terra Santa. A causa del fet que aquesta zona provenia de la Terra Santa, és d’on va rebre l’església el seu nom particular de Jerusalem.
A l’absis es troben uns frescs amb les llegendes de la Vera Creu, que s’atribueixen a Melozzo da Forli, a Antoniazzo Romano i Marco Palmesano. També es pot destacar el monument al cardenal portuguès Francisco Quiñones, realitzat per Jacopo Sansovino el 1536. En una urna de basalt de l’altar major de la Santa Creu de Jerusalem es conserva el cos de Sant Cesari, diaca i màrtir i Sant Anastasi.
La reestructuració del segle XVIII va conduir a una renovació total de l’interior, que estava decorat amb tres pintures de gran format a la volta per l’italià Corrado Giaquinto, un dels artistes rococó més celebrats de l’època (1743).
La basílica de Santa Maria del Pi de Barcelona és una de les quinze esglésies de Catalunya que obriran portes el divendres 26 de juny a la Nit de les Esglésies. Es…
Les Filles de la Caritat de la Província Espanya Est han presentat a Barcelona la seva memòria Improntas 2025 – Catalunya, en el marc d’una denúncia pública sobre un aspecte invisibilitzat de…
La Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) ha atorgat el «Segell Infoparticipa 2025» a l'Arxidiòcesi de Barcelona en reconeixement de les seves bones pràctiques de transparència i qualitat en la comunicació, a través…
Vine a veure el papa Lleó XIV en directe a Barcelona!📅El recorregut que farà el Sant Pare amb papamòbil serà dimecres 10 de juny.🚗Començarà a les 18:30h aproximadament a la confluència del carrer Rosselló amb el Passeig de Gràcia. Descobreix-lo aquí: tinyurl.com/2czdwj83... See MoreSee Less