Sant Pau del Camp revifa la devoció de Sant Galderic amb una nova imatge

Mons. David Abadías, bisbe auxiliar de Barcelona, beneeix la nova figura del Sant que vol ser una crida a tenir cura de la natura

03 Nov, 2023
Església de Barcelona

Fotografia: Agustí Codinach


L’església de Sant Pau del Camp ha acollit una nova imatge dedicada a Sant Galderic. Aquest 31 d’octubre, en la vigília de Tots Sants, els bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías va beneir l’obra, de l’escultor i feligrès de la parròquia Jorge Egea.

«A Sant Pau del Camp hi ha molta tradició de Sant Galderic». Ho afirma el rector de la parròquia, Mn. Joan Cabot, el qual explica que, tot i que el Sant és propi del Rosselló, manté un lligam especial amb Catalunya per la història que el precedeix, especialment, a Sant Pau del Camp.

Història de Sant Galderic

Segons la tradició, Sant Galderic (820) va néixer a Vilavella, actual Sant Galderic, Carcassonès, i va morir a Sant Martí del Canigó, Conflent, l’any 900. Va ser canonitzat i principis del segle XI, el comte Guifré de Cerdanya i Conflent va portar les seves relíquies al monestir de Sant Martí del Canigó.

Durant la invasió francesa, en la Guerra dels Segadors, que els vilatans van traslladar, el 1654, les despulles del Sant al monestir benedictí de Sant Pau del Camp. Allà hi van estar durant deu anys, fins que les van retornar a Sant Martí del Canigó. Al monestir de Sant Pau del Camp, es va deixar una petita relíquia que va desaparèixer el 1909, durant la Setmana Tràgica. Fa uns anys, el 2013, un grup de feligresos de Sant Pau del Camp van anar a Perpinyà, on van rebre una nova relíquia del Sant Galderic que es va portar cap a la parròquia.

La pagesia com a crida a l’ecologia

Aprofitant que el 16 d’octubre se celebra Sant Galderic, es va escollir precisament festa de Tots Sants per celebrar la benedicció de la nova imatge d’aquest Sant tan preuat per la comunitat. Aquesta presenta l’aspecte d’un pagès, amb una eina de camp a una mà les espigues a l’altra i amb la barretina.

«Amb aquesta imatge volem revifar la tradició per aquest Sant a la parròquia de Sant Pau del Camp». Joan Cabot explica com juntament amb aquesta intenció, també s’ha volgut recuperar i actualitzar la devoció d’aquest Sant dedicat a la pagesia, associant-lo amb la virtut de cuidar la natura. Per aquest motiu, després de la benedicció de la imatge, es va llegir un fragment de l’encíclica Laudato Si’ del Papa Francesc, sobre la casa comuna. «Aquest vincle amb la pagesia hem volgut lligar-ho amb l’ecologia, – explica el rector- perquè el Sant intercedeixi per tenir cura de la mare Terra, que ens ho demana avui dia més que mai».

Celebració de Tots Sants

El bisbe David Abadías va presidir, prèviament a la benedicció, la celebració de tots Sants. Van concelebrar Mn. Joan Cabot, Mn. Jaume Sales, adscrit a la parròquia i Estefan Gras, de la comunitat alemanya de l’arxidiòcesi i el diaca Mn. Manel Abadías. 

En l’homilia, Mons Abadias va enaltir els sants com a models de vida cristiana. En aquest sentit, va aturar-se, no només en els Sants que ens han precedit, sinó també en els del temps actual. Va recordar que tots hem d’anar en el camí d’aquests, seguint allò que ens diu l’Evangeli. 

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Vosaltres sabeu entendre l’aspecte de la terra i del cel, i no sabeu entendre en quin temps esteu vivint?

(Lc 12,54-59)