Sant Joaquim i santa Anna

Sant Joaquim i santa Anna, dos personatges de gran rellevància en la celebració litúrgica. Pares de Maria, avis de Jesús, però que, tanmateix, se’n saben poques coses. Del relat de la seva vida, es pot guardar d’ells el record d’un home i una dona que –en la seva època- van portar dins el cor la força de la fe. També, el desig de la bondat i de la fidelitat, l’esperança d’un futur marcat per l’amor de Déu per a tothom. Ho van viure de tal manera que van ajudar a créixer una filla capaç de ser senyal i síntesi de tot allò millor que es podria desitjar.

Sant Joaquim

El que se sap dels dos sants és, en gran part, del que ha arribat a través de les llegendes. És per aquest motiu, que es retratarà una narració tradicional que prové del llibre La llegenda àuria.

“Joaquim, que era de Galilea, es va casar amb Anna, de Betlem. Tots dos eren justos i, per complir rectament la voluntat del Senyor, feien tres parts del que guanyaven: una la donaven pel temple. L’altra, als pelegrins i els pobres, guardant la tercera a ells i la seva família.

Durant vint anys de casats no havien tingut fills, i van fer un vot a Déu que si els donava un descendent el consagrarien al servei del Senyor. Per obtenir aquest favor, cada any anaven a Jerusalem. En la festa de la Dedicació, Joaquim va pujar a Jerusalem amb els de la seva tribu i va acostar-se amb els altres a l’altar per presentar l’ofrena. Però el sacerdot, en veure’l, el va rebutjar amb gran indignació dient-li que un home estèril com ell no tenia dret a acostar-se a l’altar.

Llavors Joaquim se’n va anar, tot confós i avergonyit, amb els seus pastors i, després del succés, se li va aparèixer un àngel resplendent i li va dir: “les teves pregàries han estat escoltades, han pujat a la presència de Déu. He vist la teva vergonya, però Déu castiga el pecat, no el que és fruit de la natura”. Així, va acabar les seves paraules prometent el naixement d’una filla, que seria la Mare del Fill de Déu”.

Es veu, doncs, en Joaquim, la seva consciència que la riquesa ha de ser distribuïda. Així, Déu per actuar necessita que l’home tingui l’esperit de justícia i generositat. També, la llegenda recorda que Déu es troba més a prop dels que pateixen situacions desafortunades que no pas d’aquells a qui tot els va bé.

Santa Anna

El nom d’Anna vol dir gràcia i misericòrdia. Veiem, per tant, com les arrels humanes de Jesús són un do. Anna és un punt de referència simbòlic que uneix l’origen humà de Jesús amb l’origen humà dels seus deixebles. Anna és com la terra fecunda, la humanitat fecunda de la qual neix de la comunitat dels creients. La comunitat dels creients, la comunitat dels fills de Déu, amb Jesús al capdavant, no prové de cap lloc misteriós fora del món que Déu ha estimat fins a comprometre-s’hi totalment. Fa goig mirar i celebrar així el record de santa Anna.

En aquest ambient va néixer Maria, en un entorn on va poder conèixer a Déu. Així,  va seguir el camí del seu Amor, a esperar la seva salvació. Allà on ella havia pogut aprendre que aquest coneixement, aquest seguiment, aquesta esperança valien realment la pena: ho havia pogut aprendre mirant com els seus pares ho vivien.

Així mateix, la parròquia de Santa Anna de Barcelona celebrarà, el mateix dia 26 de juliol, una eucaristia a les 19.00 h i gaudirà amb totes les persones sense llar, d’un sopar compartit al mateix claustre de la parròquia.