Sant Jaume a la Catedral

El bisbe auxiliar Sergi Gordo presideix les Vespres i la Missa Conventual amb motiu de la solemnitat del sant

26 Jul, 2019
Església de Barcelona

Fotografies: Ramon Ripoll

La catedral ha acollit la festivitat de Sant Jaume amb unes vespres i una missa conventual que ha presidit el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. Sergi Gordo. Amb això també s’han celebrat els aniversaris del servei a la seu episcopal d’alguns dels capellans. És el cas del degà José Ramón Pérez i Mn. Josep Antón Arenas que han celebrat el 25è aniversari com a canonges. També és el cas de Mn. Turull, Mn. Serra, Mn. Vives i Mn. Pino que han arribat als 10 anys de servei a la Catedral.

«Creem relacions de servei»

“Sant Joan i Sant Jaume eren dos germans pescadors que tenien diverses coses en comú. Tots dos tenien un caràcter fort, tots dos ho van deixar tot per seguir a Jesús i tots dos van ser testimonis de moments claus acompanyant al Fill de Déu”. Així començava el bisbe Gordo la seva homilia. “Hi ha moltes maneres de donar testimoni. –assegurava- avui dia encara hi ha màrtirs a causa de la fe, molts donen testimonis en el seu dia a dia”.

El bisbe auxiliar va marcar la diferència entre el servei i el poder. “Tots hauríem d’estar lligats a relacions de servei, no de poder” indicava. “El poder corromp, és l’anti-testimoni. Ens oblidem que el poder és intrínsecament pervers. Jesús no mana, demana; no imposa, proposa; no domina, serveix” va dir Mons. Sergi Gordo. Per això va voler fer una pregunta als feligresos i canonges presents. “Quin tipus de relacions vivim entre nosaltres, de poder o de servei?”.

Sant Jaume, apòstol i màrtir

L’apòstol, conegut com a Sant Jaume el Major, va ser un dels dotze apòstols de Jesús. Nascut a Galilea era el germà gran del també apòstol Sant Joan. La tradició diu que el sant va arribar a la península Ibèrica, justament a Finisterre, el lloc que els romans consideraven el fi de la terra del moment. “Sant Jaume va anar a les perifèries” assegurava el bisbe que s’encomanava al sant per demanar enginy i creativitat a l’hora d’acollir a tots els exiliats i desplaçats. Poc després d’aquest pelegrinatge Sant Jaume va tornar a Jerusalem essent el primer màrtir a morir a cop d’espasa.

Anys després, durant la invasió musulmana de Jerusalem, les relíquies de l’apòstol van ser dutes a Compostel·la per tal de salvaguardar-les. Les seves restes van ser portades a través del que després seria el camí de Sant Jaume de la Ruta Jacobea, que travessa Europa. Actualment el camí de Sant Jaume és un dels centres de pelegrinatge més importants, equiparable a Roma o Jerusalem.

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
Nascut a Montpeller (Llenguadoc), cap al 1350, Roc vengué tot el que tenia i inicià un pelegrinatge per Itàlia en què es dedicà a atendre les moltes víctimes de la pesta negra que assolava Europa. Va morir abans de fer quaranta anys, i ben aviat assolí una gran popularitat com a advocat contra la pesta i altres epidèmies. Canonitzat el 1629. «Se’l representa vestit de pelegrí, amb la cama nafrada (que ensenya) i un gos al seu costat. Nosaltres, fàcilment amaguem les nostres ferides (defectes, manies, misèries...). Això no ens prova, ens debilita, fa que la gent malparli. I si tens el valor, com Sant Roc, de “mostrar les teves ferides”?» (Anselm Grün, monjo i psicòleg).«Quan Sant Roc tomba l’espatlla, el temps canvia», segona una dita popular. ... See MoreSee Less
View on Facebook
El Papa Pius XII (01.11.1950) proclamà que «l'Augusta Mare de Déu obtingué finalment ser pujada en cos i ànima a la glòria del cel» quan encara eren recents els horrors de la Segona Guerra Mundial. El conflicte havia massacrat milions de cossos, morts a les trinxeres, als camps de concentració o a les mateixes ciutats per efecte dels bombardejos. En aquest context, la festa d'avui ens parla que el cos humà té un valor transcendent i forma part indissoluble de la unitat de la persona.Solemnitat de l’Assumpció de la benaventurada Mare de Déu, Mare del nostre Déu i Senyor Jesucrist, que, acabat el curs de la seva vida a la terra, va ser elevada en cos i ànima a la glòria dels cels. Aquesta veritat de fe, rebuda de la tradició de l'Església, va ser definida solemnement pel papa Pius XII (1950).«Per la Mare de Déu d’agost, a les set ja és fosc», segons una dita popular. ... See MoreSee Less
View on Facebook
📍 Sant Francesc de Sales, una joia amagada al cor de l’Eixample.⛪ Coneguda popularment com les Saleses, aquesta parròquia amaga una història fascinant. Projectada per Joan Martorell, amb la col·laboració del jove Antoni Gaudí, conserva un valuós patrimoni artístic i arquitectònic que sorprèn a cada pas. ✨#EsglésiaBarcelona #SantFrancescDeSales #LesSaleses #Patrimoni ... See MoreSee Less
View on Facebook
🎬 Aquest estiu, cinema per gaudir i també per reflexionar!Mn. Peio Sánchez proposa cinc pel·lícules per a aquestes vacances. Històries per a tots els públics que ens conviden a fer-nos preguntes sobre l'acollida, la superació, la convivència, la vocació i la nostra manera de mirar els altres.🍿 «El día de la revelación»🍿 «Las locas del Obelisco»🍿 «Viaje al país de los blancos»🍿 «León XIV, el hombre detrás del Papa»🍿 «Las ovejas detectives»▶️ Descobreix les seves recomanacions i prepara una bona sessió de cinema aquest est#CinemaEspiritualitual @cinemaspiritcatImatge: Generada amb IA (OpenAI) ... See MoreSee Less
View on Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... See MoreSee Less
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Mireu un autèntic israelita, un home que no enganya.

(Jn 1,45-51)