Sant Jaume a la Catedral

El bisbe auxiliar Sergi Gordo presideix les Vespres i la Missa Conventual amb motiu de la solemnitat del sant

26 Jul, 2019
Església de Barcelona

Fotografies: Ramon Ripoll

La catedral ha acollit la festivitat de Sant Jaume amb unes vespres i una missa conventual que ha presidit el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. Sergi Gordo. Amb això també s’han celebrat els aniversaris del servei a la seu episcopal d’alguns dels capellans. És el cas del degà José Ramón Pérez i Mn. Josep Antón Arenas que han celebrat el 25è aniversari com a canonges. També és el cas de Mn. Turull, Mn. Serra, Mn. Vives i Mn. Pino que han arribat als 10 anys de servei a la Catedral.

«Creem relacions de servei»

“Sant Joan i Sant Jaume eren dos germans pescadors que tenien diverses coses en comú. Tots dos tenien un caràcter fort, tots dos ho van deixar tot per seguir a Jesús i tots dos van ser testimonis de moments claus acompanyant al Fill de Déu”. Així començava el bisbe Gordo la seva homilia. “Hi ha moltes maneres de donar testimoni. –assegurava- avui dia encara hi ha màrtirs a causa de la fe, molts donen testimonis en el seu dia a dia”.

El bisbe auxiliar va marcar la diferència entre el servei i el poder. “Tots hauríem d’estar lligats a relacions de servei, no de poder” indicava. “El poder corromp, és l’anti-testimoni. Ens oblidem que el poder és intrínsecament pervers. Jesús no mana, demana; no imposa, proposa; no domina, serveix” va dir Mons. Sergi Gordo. Per això va voler fer una pregunta als feligresos i canonges presents. “Quin tipus de relacions vivim entre nosaltres, de poder o de servei?”.

Sant Jaume, apòstol i màrtir

L’apòstol, conegut com a Sant Jaume el Major, va ser un dels dotze apòstols de Jesús. Nascut a Galilea era el germà gran del també apòstol Sant Joan. La tradició diu que el sant va arribar a la península Ibèrica, justament a Finisterre, el lloc que els romans consideraven el fi de la terra del moment. “Sant Jaume va anar a les perifèries” assegurava el bisbe que s’encomanava al sant per demanar enginy i creativitat a l’hora d’acollir a tots els exiliats i desplaçats. Poc després d’aquest pelegrinatge Sant Jaume va tornar a Jerusalem essent el primer màrtir a morir a cop d’espasa.

Anys després, durant la invasió musulmana de Jerusalem, les relíquies de l’apòstol van ser dutes a Compostel·la per tal de salvaguardar-les. Les seves restes van ser portades a través del que després seria el camí de Sant Jaume de la Ruta Jacobea, que travessa Europa. Actualment el camí de Sant Jaume és un dels centres de pelegrinatge més importants, equiparable a Roma o Jerusalem.

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

N’escollí dotze i els donà el nom d’apòstols.

(Lc 6,12-19)