Rodríguez-Ponga: «Compartim visió sobre el paper de la religió i la cultura en una Europa social»

Entrevista a Rafael Rodríguez-Ponga, rector de la UAO CEU que ha signat un conveni amb COMECE per obrir camps de cooperació per al desenvolupament de projectes de formació, programes i activitats

19 Ag, 2021
Església de Barcelona

La Universitat Abat Oliba (UAO) CEU i la Comissió de Conferències Episcopals de la Unió Europea (COMECE) han signat un conveni de col·laboració que permetrà obrir camps de cooperació per al desenvolupament de projectes de formació, programes i activitats. Aquest acord contempla la possibilitat que alguns estudiants i professors facin visites o estades acadèmiques a la seu de COMECE, a Brussel·les. «La perspectiva que aporta l’organització que aglutina els bisbes de la UE és una molt bona manera d’acostar-se a la realitat europea», afirma el Dr. Rafael Rodríguez-Ponga, rector de la UAO CEU.

Què suposa aquest conveni?

L’acord ens referma en allò que som. Incideix en l’humanisme cristià que ens inspira; és a dir, una catolicitat, a més a més, concretada en uns principis humanístics que són alhora a l’arrel d’Europa. Amb l’establiment d’aquest lligam obrim les portes a aprofundir en unes relacions naturals com les que tenim amb l’Església a Barcelona. També sentim com un reconeixement el fet que COMECE hagi confiat a nosaltres com a universitat.

Quina sintonia hi ha entre la COMECE i la UE, en matèria religiosa?

Compartim visió sobre el paper de la religió i la cultura en una Europa social i dels drets. Europa té reptes en matèries com la vida, les migracions i el diàleg intercultural, el clima, les desigualtats socials o el respecte a les llibertats religiosa i d’educació.

Quins projectes està previst que feu conjuntament? 

Part de la filosofia de l’acord és posar al servei de COMECE materials o resultats de la nostra activitat científica en àmbits d’interès comú. En aquest sentit, se’n fa referència a alguns en què hem treballat els darrers anys: transformació digital, visió mediambiental des del magisteri del Papa Francesc, llibertat religiosa a la UE, migració i asil, protecció de dades o paper de les persones grans enmig del canvi demogràfic i la digitalització.

Entrevista realitzada per Òscar Bardají i Martín per al Full Dominical del 22 d’agost.

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook

10 hours ago

Arquebisbat de Barcelona
🎨 Una col·laboració històrica entre els Museus Vaticans i el Museu Diocesà de Barcelona.Barbara Jatta, directora dels Museus Vaticans, ens parla de la importància d'aquesta primera col·laboració entre les dues institucions amb motiu de l'exposició «Art sacre italià del segle XX».🖼️ Una oportunitat única per descobrir una selecció d'obres de la col·lecció d'art modern i contemporani dels Museus Vaticans.📍 Museu Diocesà de Barcelona📅 Fins al 8 de desembre ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

N’escollí dotze i els donà el nom d’apòstols.

(Lc 6,12-19)