Representants de diverses religions es troben a Manresa per abordar la crisi climàtica

Aquest 22 d’abril se celebra el Dia de la Terra. Per aquest motiu l’Ajuntament de Manresa i Religions per a la Pau Internacional han organitzat un esdeveniment híbrid anomenat Estimar i Respectar la Terra: Col·laboració Multireligiosa per Abordar la Crisi Climàtica.

Al novembre, un fòrum multireligiós, multigeneracional i multidisciplinari redactarà un Pacte Global Multireligiós i Multisectorial per al Desenvolupament de Ciutats Resilients, Sostenibles, Segures i Inclusives. Abans d’aquesta trobada, han volgut reflexionar sobre els reptes als quals s’enfronta la nostra Terra. Els organitzadors han marcat els objectius d’aquest esdeveniment: «identificar els factors que impedeixen la nostra capacitat de transformar l’ecoconsciència en acció. Identificar les barreres que impedeixen accions concretes per a fer front a la crisi climàtica. Implicar els joves, les dones, els líders religiosos, els actors de la societat civil i els líders polítics perquè comparteixin les seves perspectives i experiències a l’hora de defensar i prendre mesures per aturar la degradació ambiental. I per últim, desenvolupar una estratègia que reuneixi diversos grups d’interès per a garantir un entorn sostenible».

Una trobada per transmetre els valors del servei mutu per una coexistència pacífica entre religions

La benvinguda a l’acte l’han donat el Prof. Joan Hernàndez Serret, de Religions for Peace Espanya moderador d’aquest esdeveniment internacional, juntament amb l’alcalde de Manresa, Marc Aloy i Guàrdia i la Secretària General de Religions for Peace, la Prof. Azza Karam.

L’alcalde Marc Aloy ha assegurat que aquest és l’inici de la cruïlla de camins entre les diferents religions de cara al novembre, en «una trobada que serveix per dialogar sobre els grans reptes que ens enfrontem com a societat com és la crisi climàtica». Ha agraït la presència de tots els presents que de forma telemàtica han estat presents a la reunió i ha parlat de sant Ignasi de Loyola qui va iniciar la seva conversió a Manresa. A més ha assenyalat que «Manresa és una ciutat de llarga tradició interrelgiosa i d’harmonia entre diferents orígens i religions».

Seguidament, Azza Karam ha afirmat que aquesta trobada serà «una oportunitat per transmetre els valors de servei mutu per a la coexistència pacifica entre totes les religions». També ha explicat l’origen de la creació de Religions for Peace que va néixer perquè des de les diferents religions van descobrir que havien de treballar mútuament i ajudar-se, no només des de les seves comunitats sinó des de les altres confessions tot i pensar diferent. «Religions for Peace va ser fundada per servir i ajudar a la coexistència multi-religiosa, per entendre com el medi ambient ens exigeix que treballem mútuament per poder sobreviure».

Els joves, la unió de les religions, la coexistència pacífica i l’amor per la natura, sobre la taula

Philbert Aganyo ha estat el moderador de la taula rodona general. Ha estat l’encarregat de donar pas als quatre ponents. Ms. Ligia Matamoros, de l’ International Youth Committee a Amèrica Llatina, ha explicat que no tenim un segon planeta i ha animat a continuar la lluita contra el canvi climàtic fent una crida a treballar tots junts. «Les persones de fe tenim una responsabilitat amb situació ambiental. La nostra fe ens impulsa a tenir cura de la casa comuna que és aquesta Terra que tots habitem. Hem de fer-nos a la idea que som una sola família humana i que hem de fer camí junts cap als desafiaments actuals». També ha tingut molt presents els joves quan ha afirmat que: «els joves no són només futur, són present».

A continuació, ha parlat el Dr. Antoni Matabosch, membre del Grup de Treball Estable de Religions, ha animat a seguir treballant juntament entre religions com a element indispensable en aquesta lluita contra el canvi climàtic, «les religions són indispensables per a superar aquesta crisi ecològica». També ha demanat que per aconseguir aquest canvi cap a una ecologia integral cal un diàleg profund interreligiós amb quatre aspectes: «Primerament, reinterpretar els textos sagrats de cada religió per arribar a l’essència, segon posar l’ecologia en els escrits teològics de cada religió. En tercer lloc, renovar litúrgies i símbols que tanta importància tenen per interioritzar les creences i per últim, cal refer el paradigma ètic».

En tercer lloc, ha parlat la Rev. Doyeon Park, representant de Won Buddhism a les Naciones Unides i capellà a New York University. La Reverenda ha assegurat que «la pràctica budista pot respondre a aquesta crisi climàtica amb la interconnexió, amb el mindfulness i la coexistència pacífica dels individus d’arreu del món». Per últim Ms. Mayssam Imad, d’Environmental Champion at Adyan: Foundation for Diversity, Solidarity and Human Dignity, ha posat de manifest l’amor cap a la terra. «Quan ens enamorem ho donem tot, hem d’enamorar-nos de la natura, trobar una connexió amb ella per tal que tots siguem responsables i la cuidem per mitigar els danys que es causen al planeta».

Actors religiosos, els joves, la sostenibilitat ambiental i cuidar la casa comuna, temes a part

Seguidament, hi ha hagut un total de cinc taules rodones en diferents sales. La primera ha tractat sobre El Paper dels Actors Religiosos en la Col·laboració Multireligiosa per Abordar la Crisi Climàtica, a càrrec de Ms. Lyka Mtambo, International Youth Committee, Malawi Public Affairs Committee com a facilitadora i Mr. Christian K. Lupemba, International Youth Committee and Chairperson, DRC Interfaith Youth Network com a ponent. Han arribat a la conclusió que «han de ser més humils per ser més conscients i han de sortir de les seves creences per col·laborar amb els altres, quan ho facin veuran que tots compartim uns valors, han de tenir un paper per protegir el planeta».

La segona taula rodona ha parlat del Paper dels Joves en la Col·laboració Multireligiosa per Abordar la Crisi Climàtica, amb Mr. Shameer Rishad, Youth Chairperson Religions for Peace India and Secretary General, Religions for Peace Asian Pacific Interfaith Youth Network com a facilitador i la Priestess Beatrix Schulthess, President, Indigenous Peoples Ancestral Spiritual Council, com a ponent. Han recalcat que «és important generar confiança quan hi hagi un diàleg entre grans i joves i podrem veure que els joves poden aportar molt més del que ens pensem. La gent jove té molta energia, però necessiten mentors que els ensenyin el camí».

La tercera taula rodona ha tractat sobre la Sostenibilitat Ambiental i Igualtat de Gènere i Col·laboració Multireligiosa per Abordar la Crisi Climàtica amb Ms. Ravinder Kaur Nijjar, Chair, Religions for Peace UK Women of Faith Network Advisor, Sikhs in Scotland com a facilitadora i Ms. Fatima Hallal, International Youth Committee, MENA Region, com a ponent. Han arribat a la conclusió que cal «abordar la situació des de la base de la comunitat i cal garantir un lloc de participació per a les dones. És important generar formació perquè les dones tinguin la capacitat de dur a terme aquesta lluita. Que les veus de les dones s’escoltin quan s’elaborin polítiques».

Les darreres dues taules rodones s’han dut a terme en llengua castellana i catalana amb un tema obert en funció de les persones assistents a la cadascuna de les sales. En la taula amb llengua castellana la Bisbe Victoria Cortez Rodriguez de l’Església Luterana de Nicaragua ha estat la facilitadora mentre que la Sra. Victoria Pelaez, Secretària Executiva de Religions for Peace Guatemala ha sigut la ponent. En canvi, a la taula rodona en català el facilitador ha sigut el Dr. Jaume Flaquer, S.J des de Granada i la ponent la Sra. Montserrat Carbonell des de Barcelona. S’han abordat els temes del compromís de cuidar la casa comuna i que cal col·laborar d’una manera interreligiosa perquè és com està convergint el món. A més han enllaçat l’ecologia amb la qüestió social, ja que les persones que reben les primeres conseqüències del canvi climàtic acostumen a ser les més desfavorides.

La mirada interreligiosa posada a novembre

Per finalitzar Ms. Merylene Chitharai, de Religions for Peace Sud-Àfrica, la Prof. Azza Karam i el Prof. Joan Hernàndez Serret han clausurat l’acte.  La Sra. Chitharai ha assegurat que «la interreligió ens ha ajudat a conèixer-nos més i els reptes als quals ens enfrontem. No es tracta de compartir els èxits, sinó les dificultats que ens fan més forts per seguir treballant per aconseguir els nostres objectius. Que la pau i la diplomàcia ens ajudin a seguir dialogant per transmetre el missatge poderós d’amor i unitat. Totes les nostres religions parlen d’amor i respecte i si ho fem així les nostres accions de protecció podran seguir respectant aquest planeta perquè tot està interconnectat». Finalment, Joan Hernàndez ha tancat l’acte dient que «hem recollit aquestes llavors i ara cal regar-les perquè siguin el punt de llança per la trobada de novembre perquè el testimoni interreligiós continuï viu i actiu».