Reconciliar-se amb tota la creació: «Perquè la meva joia sigui en vosaltres, i la vostra joia sigui completa» (Jn 15,11)

Col 1,15-20  /  «En ell totes les coses es mantenen unides»

15 Ell és la imatge del Déu invisible,

engendrat abans de tota la creació,

16 ja que Déu ha creat per ell

totes les coses,

tant les del cel com les de la terra,

tant les visibles com les invisibles,

trons i sobiranies,

potències i autoritats.

Tot ha estat creat per ell

i destinat a ell.

17 Ell existeix abans de tot,

i tot es manté unit gràcies a ell.

18 Ell és també el cap del cos,

que és l’Església.

Ell és l’origen,

el primogènit dels qui retornen

d’entre els morts,

perquè ell ha de ser en tot el primer.

19 Déu volgué que residís en ell

tota la plenitud.

20 Déu volgué reconciliar-ho tot per ell

i destinar-ho a ell,

posant la pau en tot el que hi ha,

tant a la terra com al cel,

per la sang de la creu de Jesucrist.

Mc 4,30-32  /  «Tan petit com un gra de mostassa»

30 Deia també:

–A què compararem el Regne de Déu? Amb quina paràbola en podríem parlar? 31 És com quan sembren un gra de mostassa, que és la més petita de totes les llavors de la terra; 32 però, un cop sembrada, va creixent i arriba a fer-se més gran que totes les hortalisses, amb unes branques tan grosses que els ocells del cel fan niu a la seva ombra.