Ramon Llull, font d’inspiració

703 anys després de la seva mort, Ramon Llull segueix més vigent que mai. L’escriptor, filòsof, místic, teòleg, professor i missioner mallorquí és un referent digne d’estudi i recerca. Per això, l’Ateneu Universitari Sant Pacià va acollir l’acte acadèmic amb la presentació de sis llibres. «Hores de Ramon Llull»; «Raimundo Lullo:Il nuovo dialogo tra cristianesimo, Hebraismo e Islam»; «Enchiridion Theologicum Lullianum»; «En el setè centenari de Ramon Llull: el projecte missional i la pervivència de la devoció»; «Ramon Llull, pensador i escriptor» i «Mil proverbis. Proverbis d’ensenyament de Ramon Llull».

L’acte acadèmic: «El beat Ramon Llull, font d’inspiració i de recerca» va ser presidit pel cardenal Joan Josep Omella. També hi van assistir el bisbe de Mallorca, Mons. Sebastià Taltavull i el rector de l’AUSP, Dr. Armand Puig. A més de la directora dels Serveis Territorials a Barcelona, Àngels Torres; el director de l’Institut de la Llengua i la Cultura de les Illes Balears, Francesc M. Rotger; el rector de la «Maioricensis Schola Lullistica» i professor de l’AUSP, Dr. Jordi Gayà; i el director executiu de l’Aula Lul·liana de Barcelona, Dr. Albert Soler.  A més, també van assistir els dos bisbes auxiliars, el bisbe de la Seu, Mons. Vives; el nou director de la URC i diferents acadèmics de Ramon Llull.

Diàleg interreligiós

Estudiar Ramon Llull, amb els textos del català de fa 700 anys constitueix un “repte estimulant” explicava el bisbe de Mallorca Mons. Taltavull. Llull un home cristià, missioner, de mentalitat oberta, cosa fora del comú fa set segles; va ser el primer a parlar d’un diàleg interreligiós que deixes enrere els conflictes bèl·lics. “Llull és aquell home que en un món d’espases, de combats i de veritats absolutes; pensa i promou el diàleg interreligiós” assegurava Àngels Torres. Alhora va incidir en què va ser “el primer filòsof que en llengua catalana celebra que Déu és amor”.

Un home que parlava i escrivia tres llengües: la materna, el català; l’acadèmica, el llatí; i amb tota la seva voluntat, l’àrab. “És un referent intel·lectual d’intercanvi cultural i d’actualitat amb el diàleg entre cristians, jueus i musulmans” explicava l’arquebisbe de Barcelona. El cardenal Omella va valorar la trobada entre el Papa i l’Imam Al Tayyed. “Llull creia en el diàleg de les tres religions, que  tenen Abraham com a fundador comú i és un deure proposar-lo com a home digne d’estudi” concloïa.

Acostar el gran mestre al poble

“A més de la qualitat intel·lectual trobem un home missioner, en què els textos originals el fan misteriosament present i viu”. Així el definia Mons. Taltavull. Que demanava “reconèixer Llull com a font d’inspiració i recerca. És un gran incentiu pels seus escrits, la seva pregaria i la seva vida com a mestre”. Va posar sobre la taula la manera de com acostar a Ramon Llull al poble sense separar el seu valor acadèmic. “Hem d’acostar-nos a totes les vessants del grandíssim personatge que, perdoneu-me era mallorquí”  explicava el membre del govern balear, Francesc M. Rotger. “Uns vessants que ens acosten a Llull, abans, ara i sempre” va cloure.

Presentació dels llibres

“Llull té com a objectiu aconseguir el diàleg interreligiós entre cristianisme, islamisme i judaisme que determinaran la forma i contingut de la filosofia i teologia del beat” explicava Jordi Gayà. “En un món ple d’individualitats és tot un mèrit arribar a les confluències, la transversalitat i la cooperació” assegurava Albert Soler. Un mèrit que han aconseguit per editar aquests llibres, a la pura essència de Llull. «Què hauria estat capaç de fer Ramon Llull amb una compta de twitter?» preguntava Soler entre les rialles de la gent. Un home que “sembla que surti d’una ficció literària” segons Gayà o que “és una veritable cruïlla” tal com defineix Soler.  El que queda clar és que “va superar les fronteres del pensament occidental per crear un sistema de pensament en la recerca de la unitat, el saber i el coneixement” tal com explica el cardenal Omella.