«Que el Senyor ens ungeixi amb l’oli de la fraternitat»
«Que el Senyor ens ungeixi amb l’oli de la fraternitat»
La Catedral de Barcelona es tenyeix de blanc per consagrar els Sants Olis i renovar el compromís ministerial a la tradicional Missa Crismal
16 Abr, 2019
Església de Barcelona
Dimarts sant és un dia especial per tots els preveres de la Diòcesi. La Catedral de Barcelona es tenyeix de blanc per celebrar la tradicional Missa Crismal. El clergat d’arreu de l’Arquebisbat es reuneix per renovar les promeses. A més, és tradició la consagració dels Sants Olis. El dels malalts, el dels catecúmens i el sant Crisma, que s’utilitzaran al llarg de l’any.
Fotografia: Agustí Codinach
Mentre les àmfores que contenien els tres olis reposaven en el cor de la Catedral, els sacerdots es preparaven per a la processó d’entrada. Un llarg seguici de preveres va donar pas a l’inici a la celebració, a càrrec de l’arquebisbe de Barcelona cardenal Joan Josep Omella. Al costat, hi havia l’arquebisbe emèrit card. Lluís Martínez Sistach, així com, Mons Sergi Gordo i Mons. Antoni Vadell.
«És la missa de la unció»
“Sé que ens toca servir al Senyor en un temps complex”. Així començava l’homilia el cardenal Omella. Un dia en el qual tots els preveres van renovar el seu “compromís ministerial” durant la Missa Crismal. “Nosaltres hem estat elegits per dur a terme la bella missió de ser servidors de Déu” assegurava l’arquebisbe que reconeixia la “fragilitat” de les persones, també dels sacerdots, mencionant els “pecats i crims d’abusos a menors” assegurant el mal que havien fet a la societat i a l’Església.
L’ungüent de la fraternitat
“L’amor és l’ungüent de la fraternitat i ens fa constructors de fraternitat”. Així, el cardenal demanava la fraternitat entre tots els presents, tal com ho demana el Pla Pastoral d’enguany. “Que el Senyor ens ungeixi amb l’oli de la fraternitat. Que ens agermani sense deixar cap escletxa a les rancúnies. Que ens doni el coratge, la valentia, per transmetre la Bonanova del Senyor a la societat, assedegada d’esperança” demanava l’Arquebisbe de Barcelona.
L’oli de l’alegria
“Déu ens ungeix amb l’oli de l’alegria” assegurava el cardenal Omella. “Els olis als malalts als catecúmens i crismal tenen la missió d’ungir la fe baptismal d’esperança i caritat”. També va convidar a “ungir amb l’oli de l’alegria i l’esperança”. Finament, l’Arquebisbe de Barcelona va demanar viure aquesta setmana com “una setmana realment santa”.
Promeses i benedicció dels altres olis
Tal com s’estipula, durant la Missa Crismal, els preveres van fer la renovació de les promeses sacerdotals, responent a l’uníson les preguntes del cardenal: “sí, ho vull”. Posteriorment, el poble fidel va pregar pels sacerdots de l’arxidiòcesi i pel Cardenal, perquè sigui “fidel a l’ofici apostòlic”.
Els recentment ordenats diaques van agafar les tres àmfores d’olis i les van traslladar a l’altar. Després de la pregària eucarística, el Cardenal Omella va beneir l’oli dels malalts.
Després de donar la comunió, el Cardenal Omella va beneir l’oli dels catecúmens i va consagrar el Sant Crisma, juntament, amb els concelebrants, els quals van estendre la seva mà dreta.
Noces d’or i argent
L’arquebisbe de Barcelona va regalar un obsequi als preveres que celebren, al llarg de l’any, les seves noces presbiterals d’or i d’argent. Una anècdota divertida per part de tots els presents a la Catedral, va ser quan el cardenal Omella va obrir un dels obsequis per mostrar-lo a tots.
Celebraven els cinquanta anys: P. Xavier Alegre Santamaria, SJ; P. Clemente Fernández García, SP ad V; Mons. Jaume González-Agápito Granell; Mn. Joan Miranda Pérez; Mn. Enric Subirà Blasi.
Entre els que feien 25 anys d’ordenats destacaven: Mn. David Amado Fernández; P. Antonio Criado Rodríguez, O de M; Mn. Rafael Méndez Hellín; P. Ramon Muray Esteve, SDB; Mn. Miguel Àngel Pérez Sánchez; Mn. Waclaw-Zbigniew Szkopiak. Per últim, Mn. Francesc Gimeno Piñol qui va dedicar unes paraules d’agraïment de part de tots els preveres guardonats.
Processó final
Una vegada finalitzada la celebració, tots els preveres van sortir en processó fins al Claustre de la Catedral. Allà hi romandran els sants olis, perquè els rectors de les parròquies puguin omplir les seves crismeres, al llarg de tota la Setmana Santa.
El passat 16 d’octubre de 2026 va tenir lloc la primera de les tres sessions de formació del curs «Catequistes: descobrir, créixer, acompanyar», una proposta del Secretariat Diocesà de Catequesi adreçada als…
Aquest dimarts, l'Institut Superior de Ciències Religioses de Barcelona (ISCREB) ha donat el tret de sortida al seu curs acadèmic 2026-27. A les 19:00 h, l’Aula Magna del Seminari Conciliar (Diputació, 231)…
El dissabte dia 17 d’octubre a Solsona es va celebrar el 14è Congrés d’Hospitalitats de la Mare de Déu de Lourdes amb seu a Catalunya. De bon matí, al Seminari de Solsona,…
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt arrelada a l'Aragó vol fer arribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis mateixos del cristianisme (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a partir de l'època moderna que el Pilar esdevé un gran santuari marià de la Península Ibèrica, amb una irradiació vers l'Amèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
La Pastoral Familiar presenta el seu Pla estratègic 2026–2029.El full de ruta s'ha presentat durant la Jornada d'inici de curs del Secretariat aquest dimecres a Barcelona, presidida pel bisbe Mons. David Abadías.✍️ ...