Quatre nous sacerdots per a l’Arxidiòcesi de Barcelona

Els quatre futurs preveres viuen aquests dies previs a l’ordenació amb emoció, gratitud i consciència del do que rebran.

«Alegria i serenitat». Així defineix Gianluca Pizzolo els dies previs a l’ordenació sacerdotal, que viu amb la consciència que «es compleix el somni que Déu havia pensat». També Eduard Mata explica que afronta aquest moment «amb molta pau, una mica de nervis, molta pregària i molta il·lusió», prenent consciència del gran do que està a punt de rebre.

Per a Joan Xipell, aquests dies estan marcats sobretot per «l’estima de la gent» i per saber que moltes persones preguen per ell. «Si hagués de definir aquest moment amb una paraula, seria agraïment», afirma. En la mateixa línia, Antoni Barenys parla de «gratitud a Déu per la seva crida i la seva misericòrdia».

El diaconat, escola de servei

El temps de ministeri diaconal ha ajudat els quatre candidats a aprofundir en el sentit del servei i de l’entrega. Joan Xipell destaca haver descobert «tot allò que Déu pot fer a través de les teves mans», especialment en l’eucaristia, els batejos i el servei als pobres.

En aquesta mateixa línia, Gianluca Pizzolo explica que ha après «a escoltar més i a estar més a prop de la vida i dels desafiaments de la gent». Eduard Mata assegura que aquest temps li ha fet prendre consciència que «ja no em pertanyo a mi mateix», sinó que la seva vida està orientada a l’entrega als altres. També Antoni Barenys reconeix que el diaconat li ha ajudat a entendre que el seu ministeri «no és per a ell mateix, sinó per als altres».

El desig de ser sacerdots propers i fidels

A la pregunta sobre «quin sacerdot volen ser», tots quatre coincideixen a situar al centre la fidelitat a Crist i la proximitat amb les persones. En aquest sentit, Mata expressa el desig de ser «un capellà alegre, optimista i entregat als altres», mentre que Xipell resumeix la seva esperança amb senzillesa: «No posar traves a allò que Déu vol fer amb mi».

Antoni Barenys desitja ser «un capellà que reflecteixi la imatge de Crist, bon pastor, i que estigui al costat del poble, especialment dels més necessitats». Per la seva banda, Gianluca Pizzolo, religiós del Sagrat Cor, afirma que vol ser «un sacerdot segons el Cor de Crist» i, en el marc de l’Any Gaudí, compara la seva vocació amb l’obra gaudiniana a la Sagrada Família, amb el propòsit de «posar cada dia una pedra més en una obra que em supera i que és de Déu».

«No tingueu por»

Els quatre futurs preveres coincideixen en el missatge als joves que es plantegen la vocació: «no tenir por». «Déu encara és més generós del que som nosaltres», afirma Joan Xipell. Tal com expressa Eduard Mata «Déu mai es deixa guanyar en generositat». Així mateix, Antoni Barenys anima els joves assegurant que «Déu no et pren res, sinó que t’ho dona tot», mentre que Gianluca Pizzolo conclou que «Déu somia en gran amb les nostres vides».

L’Església de Barcelona convida tots els fidels a pregar per aquests quatre futurs preveres i pel seu ministeri al servei del poble de Déu.