Quatre nous sacerdots per a l’Arxidiòcesi de Barcelona
Quatre nous sacerdots per a l’Arxidiòcesi de Barcelona
Aquest diumenge 31 de maig, el cardenal Omella ordenarà preveres Antoni Barenys, Eduard Mata, Joan Xipell i Gianluca Pizzolo
27 Maig, 2026
Montse Punsoda
Aquest diumenge 31 de maig, a les 18 h, l'arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ordenarà preveres Antoni Barenys, Eduard Mata, Joan Xipell i Gianluca Pitzolu. Els bisbes auxiliars de Barcelona, Mons. David Abadías i Mons. Javier Vilanova, concelebraran la celebració que tindrà lloc a la basílica de la Sagrada Família i es podrà seguir per streaming.
Dies previs marcats per la gratitud
Els quatre futurs preveres viuen aquests dies previs a l’ordenació amb emoció, gratitud i consciència del do que rebran.
«Alegria i serenitat». Així defineix Gianluca Pitzolu els dies previs a l’ordenació sacerdotal, que viu amb la consciència que «es compleix el somni que Déu havia pensat». També Eduard Mata explica que afronta aquest moment «amb molta pau, una mica de nervis, molta pregària i molta il·lusió», prenent consciència del gran do que està a punt de rebre.
Per a Joan Xipell, aquests dies estan marcats sobretot per «l’estima de la gent» i per saber que moltes persones preguen per ell. «Si hagués de definir aquest moment amb una paraula, seria agraïment», afirma. En la mateixa línia, Antoni Barenys parla de «gratitud a Déu per la seva crida i la seva misericòrdia».
El diaconat, escola de servei
El temps de ministeri diaconal ha ajudat els quatre candidats a aprofundir en el sentit del servei i de l’entrega. Joan Xipell destaca haver descobert «tot allò que Déu pot fer a través de les teves mans», especialment en l’eucaristia, els batejos i el servei als pobres.
En aquesta mateixa línia, Gianluca Pitzolu explica que ha après «a escoltar més i a estar més a prop de la vida i dels desafiaments de la gent». Eduard Mata assegura que aquest temps l'ha fet prendre consciència que «ja no em pertanyo a mi mateix», sinó que la seva vida està orientada a l’entrega als altres. També Antoni Barenys reconeix que el diaconat li ha ajudat a entendre que el seu ministeri «no és per a ell mateix, sinó per als altres».
Sacerdots propers i fidels
A la pregunta sobre «quin sacerdot volen ser», tots quatre coincideixen a situar al centre la fidelitat a Crist i la proximitat amb les persones. En aquest sentit, Mata expressa el desig de ser «un capellà alegre, optimista i entregat als altres», mentre que Xipell resumeix la seva esperança amb senzillesa: «No posar traves a allò que Déu vol fer amb mi».
Antoni Barenys desitja ser «un capellà que reflecteixi la imatge de Crist, bon pastor, i que estigui al costat del poble, especialment dels més necessitats». Per la seva banda, Gianluca, religiós del Sagrat Cor, afirma que vol ser «un sacerdot segons el Cor de Crist» i, en el marc de l’Any Gaudí, compara la seva vocació amb l’obra gaudiniana a la Sagrada Família, amb el propòsit de «posar cada dia una pedra més en una obra que em supera i que és de Déu».
«No tingueu por»
Els quatre futurs preveres coincideixen en el missatge als joves que es plantegen la vocació: «no tenir por». «Déu encara és més generós del que som nosaltres», afirma Joan Xipell. Tal com expressa Eduard Mata «Déu mai es deixa guanyar en generositat». Així mateix, Antoni Barenys anima els joves assegurant que «Déu no et pren res, sinó que t’ho dona tot», mentre que Gianluca Pitzolu conclou que «Déu somia en gran amb les nostres vides».
L’Església de Barcelona convida tots els fidels a pregar per aquests quatre futurs preveres i pel seu ministeri al servei del poble de Déu.
L’Arquebisbat de Barcelona ha iniciat el procés per transformar l’Oficina de Transparència en un Servei de Protectorat, amb la finalitat de millorar l’atenció a totes les persones jurídiques sotmeses a la jurisdicció…
La Catedral de Barcelona va acollir dissabte 24 d'octubre una trobada dels catecúmens de l'Arquebisbat de Barcelona amb el bisbe auxiliar, Mons. David Abadías. Una seixantena de persones procedents de parròquies de…
La basílica de Santa Maria de Mataró va celebrar aquest diumenge 25 d'octubre el 500è aniversari de la seva dedicació amb una eucaristia presidida per l'arquebisbe de Barcelona, cardenal Joan Josep Omella.…
⛪ La basílica de Santa Maria de Mataró ha celebrat el cinquè centenari de la seva dedicació amb una eucaristia presidida pel cardenal Joan Josep Omella.💬 «Ara ens toca a nosaltres continuar escrivint la història», va destacar el cardenal durant l'homilia, convidant els fidels a mantenir viu el llegat de fe rebut al llarg de cinc segles.🙏 Una celebració per recordar el passat amb gratitud i mirar cap al futur amb esperança.📸 Compartim alguns moments d'aquesta jornada! ...
🎨 Una col·laboració històrica entre els Museus Vaticans i el Museu Diocesà de Barcelona.Barbara Jatta, directora dels Museus Vaticans, ens parla de la importància d'aquesta primera col·laboració entre les dues institucions amb motiu de l'exposició «Art sacre italià del segle XX».🖼️ Una oportunitat única per descobrir una selecció d'obres de la col·lecció d'art modern i contemporani dels Museus Vaticans.📍 Museu Diocesà de Barcelona📅 Fins al 8 de desembre ...
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...