«Protesta, però amb alegria!»

Els joves de la JOC (Joventut Obrera Cristiana) pensen i actuen d’acord amb la tercera opció, Jesús. La Festa de l’Acció és una celebració que fan cada any per acomiadar el curs, mostrant totes les accions realitzades durant aquest i les transformacions personals i socials que s’han dut a terme, sempre plena de rialles, records, anècdotes i protesta. El passat dissabte 27 de maig, a la plaça Jardins de les Tres Xemeneies, (al barri del Poble-sec) al costat dels skaters hi ha unes carpes i un escenari, prop d’un centenar de joves s’han donat cita per tancar la campanya de a JOC d’aquest curs 2016-2017, sota el lema: Trenquem el mur de la desigualtat, construïm comunitat; centrada en la situació que viuen i pateixen milers de persones al món que busquen refugi o asil.

Comencen la festa amb la mostra d’accions que cada federació ha realitzat. Gent jove parlant i creen grups per fer activitats per les diferents paradetes. Els grups van passant per les diferents carpes que mostren les accions que han fet les federacions: polseres solidàries per ajudar els refugiats, lectura d’un manifest a l’ajuntament d’Olesa per a la «desmilitarització de l’educació», col·laboracions amb «Stop Mare Mortum «, participació en la manifestació de Volem Acollir, un conjunt d’accions que han fet d’aquest curs, un curs a favor de l’equitat, el respecte, la comprensió i la integració.

A tots se’ns va trencar el cor fa gairebé dos anys en veure a Aylan, un nen sirià, mort a la vora del mar. Aquest va ser un punt d’inflexió que va fer que Europa comencés a ser conscient que tenia un problema de consciència i comencés a qüestionar com s’estaven fent les coses. La JOC (Joventut Obrera Cristiana) Nacional de Catalunya i les Illes també ha decidit lluitar per aquells que no tenen veu, les persones refugiades o que busquen refugi i asil. Doncs el passat 27 de maig, la Festa de l’acció, va continuar amb una Oració d’Acció de Gràcies que ens va ajudar a tenir present Jesús i els valors de l’Evangeli al voltant de la paraula: «Perquè tenia fam, i em donàreu menjar ; vaig tenir set, i em donàreu beure; era foraster, i em vau acollir (Mateu 25,35) «; que va donar pas a l’acte central de la Festa de l’Acció 2017: es va donar veu, tant als voluntaris com als mateixos refugiats. Una taula rodona plena de testimonis intensos i soferts, plena de perspectives diferents i plena de comprensió: Jalihina Mohamed (refugiat sahrauí); Zaki Al Rifai (president de l’Associació sirià-catalana); Cira Martínez (Project Elea); Rosa Pérez Moya (Voluntària independent a Grècia); i Sira Ruiz (Moolaadé Col·lectiva Feminista / Caravana a Melilla).

Dins el drama dels refugiats, hi ha un altre més profund que la gent es nega a veure: el de les fronteres. Línies imaginàries que es converteixen en realitat amb murs. Parets plenes de desigualtat, suor, mal i fins i tot mort. Doncs l’acte va continuar amb aquests joves entusiastes de la JOC, a manera d’acte simbòlic: van trencar un mur simbòlic, un ple de negativitat i de cada tros trencat van recollir unes peces que formava un ésser humà amb el lema: Construir Comunitat. Sense tants murs, seriem més humans.

Però com he dit abans, es pot protestar i canviar el món mentre se celebra. Un sopar en comunitat i un concert van concloure aquesta jornada reflexiva i revolucionària. Tots van acabar ballant i festejant la vida. Perquè per molts prejudicis i por que portem cadascú en el nostre equipatge, la fraternitat i l’alegria és el que ha de romandre al final del dia.