El projecte “El bon samarità” a l’Iraq uneix a cristians i musulmans contra la pobresa
El projecte “El bon samarità” a l’Iraq uneix a cristians i musulmans contra la pobresa
El pare Aram va cofundar al 2008 una confraria ecumènica amb la missió d'atendre les necessitats dels més vulnerables de la ciutat
17 Març, 2021
Església de Barcelona
La paràbola del Bon Samarità es reprodueix una vegada i una altra a Bàssora, al sud de l’Iraq, on els cristians ajuden als musulmans. En 2008, el pare Aram, caldeu, al costat d’un representant de l’església ortodoxa i un altre de la llatina, van fundar “El Bon Samarità”. Una confraria ecumènica amb la missió d’atendre les necessitats dels més vulnerables de la ciutat. «Els cristians sempre mostren a Jesucrist en les seves vides, i són pacients perquè tenen esperança. Els musulmans diuen als cristians: ‘Tu ets Crist’. Això és el que els diuen a la meva ciutat: ‘Tu ets Crist’. Això significa que hem de ser com la sal en la terra, com la llum en la foscor» va explicar el pare Aram per Rome Reports.
Unió entre musulmans i cristians per a atendre els més vulnerables
«La confraria ha estat treballant per unir a les Esglésies i fer que Jesús es manifesti a través de la caritat, no només amb paraules». Això inclou visitar als malalts i ancians, la distribució d’aliments i la visita a nens amb càncer en un hospital infantil. «Cada dia veiem que hi ha molts musulmans empobrits, més que nosaltres els cristians. Vam veure que calia mostrar la misericòrdia de Jesús també a ells. Els voluntaris són musulmans i cristians. Crec que és una gràcia de Déu. També hi ha molta gent que vol ajudar quan s’assabenta del treball que fa la fraternitat» assegura P. Aram.
Aquests homes i dones de Bàssora encarnaran la misericòrdia mostrada pel Bon Samarità de l’Evangeli, que no s’ho va pensar dues vegades a l’hora d’ajudar a un estrany ferit en el seu camí. I encara que Bàssora no hagi format part del viatge del Papa a l’Iraq, el pare Aram confia que la seva visita al país hagi portat força, esperança i valor als cristians iraquians.
La Catedral de Barcelona va acollir dissabte 24 d'octubre una trobada dels catecúmens de l'Arquebisbat de Barcelona amb el bisbe auxiliar, Mons. David Abadías. Una seixantena de persones procedents de parròquies de…
La basílica de Santa Maria de Mataró va celebrar aquest diumenge 25 d'octubre el 500è aniversari de la seva dedicació amb una eucaristia presidida per l'arquebisbe de Barcelona, cardenal Joan Josep Omella.…
El Museu Diocesà de Barcelona acull l'exposició Art sacre italià del segle XX dels Museus Vaticans, una selecció de pintures i escultures procedents de la Col·lecció d'Art Modern i Contemporani dels Museus…
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt arrelada a l'Aragó vol fer arribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis mateixos del cristianisme (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a partir de l'època moderna que el Pilar esdevé un gran santuari marià de la Península Ibèrica, amb una irradiació vers l'Amèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
La Pastoral Familiar presenta el seu Pla estratègic 2026–2029.El full de ruta s'ha presentat durant la Jornada d'inici de curs del Secretariat aquest dimecres a Barcelona, presidida pel bisbe Mons. David Abadías.✍️ ...