«Perdonar pot ser terapèutic perquè permet transcendir tres atzucacs»

Entrevista a Antoni Boix, responsable del Servei d’Atenció Espiritual i Religiosa del Parc Sanitari SJD sobre la jornada "Perdó difícil, saludable compassió"

15 Gen, 2025
Església de Barcelona

La XIX Jornada del Servei d’Atenció Espiritual i Religiosa, organitzada el passat més de novembre pel Parc Sanitari de Sant Joan de Déu (SJD), amb el títol “Perdó difícil, saludable compassió”, va possibilitar “fer experiència de la nos de tra humanitat compartida, habituar-nos a escoltar opinions diverses, reconèixer el patiment que amaguen les violències, sentir-nos els uns als altres i atrevir-nos a consolar-nos els uns als altres, consolar-nos fins a ser capaços de riure junts”, assegura Antoni Boix, responsable del Servei d’Atenció Espiritual i Religiosa del Parc Sanitari SJD.

Per què el perdó pot ser terapèutic?

Perdonar pot ser terapèutic perquè permet transcendir tres atzucacs amb potencial d’esdevenir circulars i no resoldre’s mai: el ressentiment, la victimització i el dol. El ressentiment implica re-sentir un cop i un altre el dolor de la ferida; la victimització suposa entregar les regnes de la pròpia vida a un altre; i el dol, essent la més processual de les tres reaccions, també es pot cronificar.

Com podem aprendre a perdonar?

Cal prendre consciència del mal rebut, amb una mirada amorosa i compassiva cap a nosaltres mateixos; copsar les circumstàncies de l’ofensor per tal d’evitar deshumanitzar-lo; decidir perdonar talment com confiem que Déu ens perdona afectuosament a nosaltres; manifestar significativament -explícitament, simbòlicament…- aquest perdó; i obrir-nos al do de mantenir aquesta decisió.

Com treballar la reconciliació, tant individual com col·lectiva?

Hi pot haver perdó individual sense reconciliació interpersonal. Ara bé, quan parlem de reconciliació col·lectiva, del que estem parlant és de refer la convivència després d’una situació de confrontació. Allò que crec que ens ho facilita és prendre consciència que, al llarg de la nostra vida, també nosaltres hem fallat i també nosaltres hem estat perdonats… per Déu, pels pares, pels fills…

Entrevista realitzada per Òscar Bardají i Martín per al Full Dominical del 19 de gener

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... See MoreSee Less
View on Facebook
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... See MoreSee Less
View on Facebook

1 week ago

Arquebisbat de Barcelona
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... See MoreSee Less
View on Facebook
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Jaume, fill de Zebedeu, és juntament amb el seu germà Joan i Pere un dels que acompanyava més de prop Jesús. Segons el llibre dels Fets (12,2) fou el primer apòstol màrtir, decapitat a Jerusalem per Herodes Agripa (vers l'any 44). Patró de Galícia, després de les invasions musulmanes fou venerat com a patró dels Regnes castellans i més tard de tota Espanya. El seu sepulcre a Compostela fou un gran centre de peregrinacions medievals de tot el món cristià, després de Roma i terra Santa.«A Raïms de Sant Jaume, raïms aigualits; raïms de setembre te'n llepes els dits», segons una dita popular. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Mana’m que vingui caminant sobre l’aigua.

(Mt 14,22-36)