Per amor als pares

La Maria Rosa Raventós va estudiar química per ajudar l’empresa familiar, però la vida la va portar a treballar a Àustria i a Alemanya amb el seu marit, en Santi, “un exemple de generositat permanent i constant”, assegura. En un moment determinat, la Maria Rosa va rebre la trucada del seu pare, que li va demanar que tornés a Barcelona, ja que necessitava que estigués al seu costat. Ella li va consultar a en Santi, que va acceptar sense dubtar-ho, i ambdós van canviar de vida “per amor als pares”.

Vostè és una persona a qui li han preocupat sempre les persones grans que estan soles. Ens falta generositat afectiva?

Sí, certament. He comprovat que quan estàs molt de temps a les sales d’espera dels hospitals, la gent gran et mira i et diu moltes coses amb la mirada. Només amb el somriure que els puguis oferir, les seves angoixes i malalties poden arribar a ser més lleugeres. Crec que és un exercici que hauríem de fer tots.

Per què ha sentit sempre Déu tan a prop?

Déu sempre està amb nosaltres. Només cal obrir els ulls per comprovar que la vida no és nostra: tots estem de pas. Ell es manifesta en tot. Per això, cal tenir en compte la generositat i la misericòrdia, com diu l’Evangeli. La música també m’ha ajudat a tenir-lo a prop.

De què li està més agraïda a Déu?

Dels meus pares i del meu marit, sens dubte! D’haver conegut persones bones que ens ajuden a aprendre i a superar les dificultats. La fe és el més gran que podem tenir i, sense voler, es manifesta sempre. En els moments més feliços, però especialment en els més durs, Déu sempre ens acompanya.

Entrevista realitzada per Òscar Bardají i Martín per al Full Dominical del 20 d’octubre.