Per què el 10 de juny és festa a Barcelona?

Barcelona, Badalona, l’Hospitalet de Llobregat, Mataró i Cornellà seran algunes de les ciutats de la nostra diòcesi que podran gaudir d’un cap de setmana de pont. Per què? La Segona Pasqua, Pentecosta o Pasqua Granada. I és que, com la Setmana Santa, cada any s’escau en una data variable. Així, 49 dies després del dilluns de Pasqua, se celebra la vinguda de l’Esperit Sant sobre els apòstols, anomenada Pentecosta. “Se’ls aparegueren com unes llengües de foc que es distribuïren i es posaren sobre cadascun d’ells”.

Pentecosta, la celebració religiosa

Després de l’Ascensió de Jesús al cel, els apòstols es van quedar amb la tristesa del qui se sent abandonat i desemparat. Així, segons la festa catòlica, se celebra el moment en el que l’Esperit Sant va ser enviat als apòstols. Aquesta baixada es produeix, segons els Fets dels Apòstols, mitjançant un gran estrèpit procedent del cel que donà pas a les “llengües de foc”. Així va ser com els deixebles van quedar infosos de la saviesa i d’un miraculós do de llengües necessari per anar pel món a predicar. Segons l’Evangeli “cadascú sentia parlar als apòstols en la seva pròpia llengua”. És per aquest motiu que la festa celebra l’inici de la predicació universal dels apòstols i de la propagació de l’evangeli: el naixement de l’Església.

Pel creient, per tant, no deixa de ser una festivitat de vivència personal de l’experiència de la Pasqua, de la trobada amb Jesús viu. No hi ha fe ni seguiment de Jesús si no és gràcies a l’Esperit. El mateix esperit que dona a entendre tot el que Jesús ha fet en cadascú i que porta, inevitablement, al testimoni viu de la Paraula. És el que dona consistència i fa reviure, fa que siguem conscients del perdó de Déu i que puguem construir una família.

Tanmateix, es tracta d’una celebració que també es troba present en la tradició jueva. En el cas del Judaisme, és una festa solemne que se celebra el cinquantè dia després de la Péshakh, també anomenada Shavuot o Festa de les Setmanes. La Pentecosta jueva es celebra el darrer dels dies de l’Omer (el període de 50 dies en què els jueus recorden la seva sortida d’Egipte per arribar al Mont Sinaí) i se celebra en memòria del dia en què Déu els donà els Deu Manaments de la seva religió en el Sinaí.

Dons de l’Esperit Sant

L’Esperit Sant és la “Tercera Persona de la Santíssima Trinitat”. Un misteri inintel·ligible per la ment humana com és la divinitat de les tres Persones divines. I és que, com explica el catecisme, havent-hi només un Déu, hi ha en Ell tres persones: Pare, Fill i Esperit Sant. És, per tant, a partir de l’Esperit que es reben:

• Saviesa: Per entendre, experimentar i assaborir les coses divines i jutjar rectament.
• Enteniment: Per comprendre la voluntat de Déu.
• Ciència: Per jutjar rectament les coses creades d’acord amb el seu fi sobrenatural.
• Consell: Perquè l’ànima intueixi rectament com actuar i ser guia d’altres.
• Fortalesa: Per practicar les virtuts heroiques amb confiança.
• Pietat: Per ajudar l’ànima a estimar Déu com a Pare i als homes com a germans.
• Temor de Déu: Per respectar a Déu i donar-li la importància que té.

Pasqua Granada, la tradició agrícola

El nom de Pasqua Granada no deixa de costat les connotacions primaverals que celebren l’arribada dels primers fruits. Una festa que remet i incorpora cerimònies d’antics cultes agraris relacionats amb la granada dels cereals dels camps i la fructificació de les plantes. Així, en el cicle natural  l’agricultura, la festivitat s’emmarca dins el conjunt de festes primaverals que representen els tres processos de la flora: la verdor, la floració i la fructificació. Una activitat natural que desemboca, finalment, en l’adveniment de l’estiu.

És la mateixa tradició rural, doncs, la que indica que la festa de Rams commemora l’inici de la verdor de la naturalesa després de la tardor. Amb la Pasqua Granada es tanca aquest cicle de celebració de l’arribada dels primers fruits naturals. Un moment que pretén se l’al·licient idoni per agrair la bona collita que tot just comença.

I per què Pasqua Granada? L’origen del nom esdevé de la fructificació de molts cereals que ja han començat a produir gra. De fet, antigament es coneixia per Pasqua dels Fruits i era una festa que commemorava que els camps ja eren plens, la fi de la primera collita i l’ofrena dels primers fruits a l’espai sagrat.