Un empresari barceloní introdueix la direcció per missions a la seva companyia

En Jordi Bolea va fundar, fa prop de 30 anys, una empresa d’enginyeria que actualment compta amb 150 treballadors. Tot i que des de fora podia semblar un projecte d’èxit, en Jordi no tenia una vida professional plena. “A mesura que Déu ha anat esdevenint el centre de la meva vida, la necessitat que totes les dimensions –transcendent, familiar, d’amistat…– tinguin unitat i sentit ha anat creixent; per tant, necessitava que Déu també fos central en la meva vida professional, de forma que tot tingués aquesta unitat”, afirma. Fa dos anys que ha implantat un canvi de model a l’empresa: la direcció per missions, centrada en les persones.

Per què a l’empresa costa viure en coherència entre el que creiem i el que fem?

Si creiem de debò que l’empresa és una comunitat de persones que serveix a altres persones en una societat de persones, sembla evident que cal posar les persones al centre de tota decisió. Qualsevol visió simplificada que miri rendiments per damunt de tot dificulta viure en coherència entre el que creiem i el que fem.

Per què ha millorat la teva vida espiritual?

Conjugar una vida professional, que té un alt component tècnic, amb la necessitat de concretar el que Déu em demanava en aquest àmbit havia arribat a semblar-me impossible. Gràcies al fet d’implantar la direcció per missions a l’empresa, i a moltes hores de reflexió en equip sobre el sentit del que fem, he tingut la possibilitat de treure a la llum un Déu que, d’alguna manera, mantenia ocult per no saber donar-li sortida.

Aquesta crisi ens pot ajudar a millorar?

Les ocasions que més ens fan créixer són precisament aquelles que no controlem. Quan no podem canviar les circumstàncies exteriors hem d’acceptar el repte de canviar-nos a nosaltres mateixos. Com a cristians, sempre estem en camí, convidats a créixer. Crec que la vulnerabilitat viscuda ens crida a tenir més confiança en Déu. Ell ens donarà la llum, la força i la gràcia per afrontar el que vingui.

Entrevista realitzada per Òscar Bardají per al Full Dominical del 24 de maig