Patricio Larrosa, 33 anys de missió educativa a Hondures amb Mans Unides

El sacerdot andalús i fundador d’ACOES visita Barcelona per presentar el projecte per a ala formació de joves hondurenys en el marc de la Campanya 2026

10 Febr, 2026
Montse Punsoda

Amb motiu de la presentació de la Campanya 2026 de Mans Unides, «Declara la guerra a la fam», el sacerdot i missioner andalús Patricio Larrosa Martos, ha vingut a Barcelona a explicar el seu projecte com a soci col·laborador de Mans Unides al país centreamericà.

Larrosa, és el fundador d’ACOES (Asociación Colaboración y Esfuerzo), una entitat que ell anomena «el projecte de Jesús», nascuda l’any 1993 a Tegucigalpa, que treballa des de fa més de tres dècades en l’àmbit educatiu amb els sectors més desfavorits de la població. Tal com exposa Larrosa, actualment vicari a l’arxidiòcesi de Tegucigalpa (Hondures), «l’educació és el motor perquè totes les societats puguin organitzar-se i créixer en un sistema lliure i digne».

«Volia ajudar i combatre la fam»

Patricio explica que, motivat per la tasca de Mans Unides i per la xarxa de solidaritat que estén arreu del territori, va decidir marxar. «Tenia moltes ganes d’ajudar i de treure la fam del món —explica Larrosa—; vaig mirar quins eren els països de l’Amèrica del Sud on hi havia més necessitat i així vaig decidir anar a Hondures». Ara fa 33 anys que Patricio va arribar-hi i, des de llavors, no ha deixat de lluitar contra la pobresa que assola el territori, sobretot incidint en l’àmbit de l’educació.

 Segons explica, el projecte va començar de manera molt senzilla, amb un petit grup de joves. «Vaig començar amb deu escolanets i deu acòlits que no podien estudiar, però que volien ajudar els seus veïns. Junts vam començar a buscar ajuda, i des d’aquí ens enviaven el que podien. A poc a poc, aquella iniciativa que va començar amb una vintena ha anat creixent, connectant la família d’Hondures amb la solidaritat d’altres països», recorda.

Rebre i donar: de la formació al canvi

Actualment, el projecte ACOES, o «projecte de Jesús», tal com l’anomena Patricio, acompanya prop de 10.500 estudiants a Hondures, que alhora actuen com a agents de canvi en el territori. Segons explica Larrosa, la filosofia es basa en formar-se i ajudar a formar-se: «Nosaltres els demanem als joves que al matí estudiïn i es formin per al seu futur, i que a la tarda es dediquin a ajudar els altres per al futur de la societat. Ells mateixos han de ser el motor del canvi!».

Avui dia, al voltant d’uns set-cents joves hondurenys formen part d’aquest projecte ajudant aquells que tot just comencen la seva formació. Tal com exposa el missioner, molts d’aquests joves han pogut estudiar a universitats d’Espanya, i «la preparació que tenen els capacita per resoldre molts problemes de la societat hondurenya. Ells són els responsables de lluitar contra la pobresa i la desigualtat».

En total, els projectes d’ACOES beneficien de manera directa o indirecta unes 60.000 persones, una tasca que, segons Larrosa, no seria possible sense el suport de Mans Unides. «Sense la seva ajuda hauria estat molt complicat poder arribar a tanta gent. Per això vull agrair i també motivar totes les persones que vulguin ajudar, tant econòmicament com amb el seu temps». Tal com assenyala, «aquesta missió a Hondures té les portes obertes per a tothom que vulgui dedicar una part de la seva vida a servir i ajudar».

La Campanya 2026: «Declara la guerra a la fam»

La Campanya de Mans Unides sota el lema «Declara la guerra a la fam» es posiciona a favor de la pau i denuncia la fam, la pobresa i la desigualtat com a formes de violència que atempten contra la dignitat humana. En un context internacional marcat per l’augment dels conflictes armats i la inestabilitat global, l’organització recorda que la pau no és només l’absència de guerra, sinó també la garantia de condicions de vida dignes per a tothom. Tal com assenyala Patricio Larrosa, «quan una persona pot realitzar-se i incorporar-se a la societat, apareix una societat de pau, una societat de seguretat, i és això al que tots aspirem».

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
🎬 Aquest estiu, cinema per gaudir i també per reflexionar!Mn. Peio Sánchez proposa cinc pel·lícules per a aquestes vacances. Històries per a tots els públics que ens conviden a fer-nos preguntes sobre l'acollida, la superació, la convivència, la vocació i la nostra manera de mirar els altres.🍿 «El día de la revelación»🍿 «Las locas del Obelisco»🍿 «Viaje al país de los blancos»🍿 «León XIV, el hombre detrás del Papa»🍿 «Las ovejas detectives»▶️ Descobreix les seves recomanacions i prepara una bona sessió de cinema aquest est#CinemaEspiritualitual @cinemaspiritcatImatge: Generada amb IA (OpenAI) ... See MoreSee Less
View on Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... See MoreSee Less
View on Facebook
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... See MoreSee Less
View on Facebook

2 weeks ago

Arquebisbat de Barcelona
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... See MoreSee Less
View on Facebook
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Què no donaria l’home a canvi de la seva vida?

(Mt 16,24-28)