Óscar Romero des dels ulls de Barcelona

  La canonització de Mons. Óscar Romero, el passat 14 d’octubre, ha obert la porta al debat de la justícia social a la ciutat de Barcelona. La parròquia de Santa Anna va aplegar amics, parroquians, voluntaris, inclús pelegrins salvadorenys. Cal destacar, que es va omplir de gom a gom per retre homenatge a l’arquebisbe de San Salvador. Un acte que obria el diàleg moderat per Paco Xamar, del «Comité Óscar Romero». L’expresident de Justícia i Pau, Arcadi Oliveres i el primer tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Barcelona, Gerardo Pisarello, van posar el seu gra de sorra. Per això van donar el seu punt de vista sobre l’arquebisbe San Salvador i la seva experiència personal.

Óscar Romero

El nou Sant Óscar Romero (Ciudad Barrios, 15 d’agost de 1917 – San Salvador, 24 de març de 1980). Ha estat un referent de santedat per a tota l’Església. Des de la seva mort, assassinat mentre celebrava Missa. El bisbe Romero ha estat recordat i estimat, sobretot pel seu poble fidel San Salvador. Va ser assassinat d’un tret al cor per un franctirador dels esquadrons de la mort. El comandament de l’exmajor de l’exèrcit Roberto D’Aubuisson Arrieta, fundador del partit ultradretà ARENA va ser el botxí. Tot això, mentre celebrava missa en la capella de l’Hospital La Divina Providència en la colònia Miramonte de San Salvador. Va fer arribar el missatge de l’Evangeli a tots, sense exclusió. Tal com va dir en una entrevista: “M’agrada el qualificatiu d’home d’esperança. Crec que és la meva missió”.

Salvador Puig Antich, la lluita contra la pena de mort

Arcadi Oliveres va transportar la lluita de Mons. Óscar Romero a Barcelona. Així com l’assassinat de l’arquebisbe per un responsable polític d’extrema dreta. Pot assemblar-se a un dels casos més coneguts i denunciats de la dictadura espanyola a Barcelona. L’assassinat de Salvador Puig Antich. “Un dels temes que més m’agrada que el papa Francesc hagi aconseguit tractar, és l’aboliment de la pena de mort”. Assegurava Oliveres.

“Avui vivim un moment dolç” explicava Oliveres. Després de la recent canonització que té un lligam amb la història de Barcelona. “El 1974 hi va haver una gran campanya contra la pena de mort. Una campanya per un crim que no va aconseguir aturar ni el papa de llavors Sant Pau VI. El pontífex canonitzat el mateix dia que Mons. Òscar Romero. Va ser el greu assassinat de Salvador Puig Antich”. L’expresident de Justícia i Pau va explicar, també, l’anècdota de la conversa amb el secretari del Papa per intentar aturar la mort de Puig Antich. “Franco no va acceptar-ho de cap de les maneres. Una trucada on va sortir una frase recordada. “Al Generalíssim no se’l desperta a les tres del matí, ni el papa de Roma”.

La dictadura a Argentina

Nacionalitat argentina i espanyola. El primer tinent d’alcalde, Gerardo Pisarello ha explicat la seva experiència personal. Marcada pel cristianisme i per una dictadura que el va lligar a Mons. Óscar Romero.

Una infància difícil a Argentina en plena dictadura. Moments tràgics on van assassinar al seu pare defensor dels presos polítics i on va rebre una educació cristiana de base per part de la seva mare. “L’educació cristiana m’ha fet qui sóc ara, el meu compromís social” explicava Pissarello. Amb 11 anys, en plena dictadura argentina, va a visitar a la seva germana a brasil, un lloc sense censura. Allà descobreix cançons i llibres que estaven prohibits al seu país i una de les coses que es troba és el vídeo de la missa en què Mons. Óscar Romero és assassinat. “Les paraules de Romero quan deia ‘Les suplico, les ordeno en nombre de Dios, cesen la represión’, em van quedar gravades al cap”. 9 anys després va anar a Califòrnia on va trobar una comunitat de Salvadorenys i on Mons. Romero va tornar a ser-hi present.

Les dues Esglésies

“En els últims temps, Romero es va adonar que tot havia estat un pla premeditat” explicava Pissarello. “Els dictadors llatinoamericans tenien una excel·lent relació amb Francisco Franco i Joan Carles de Borbó. Igual que les esglésies que estaven involucrades i ocupaven un lloc privilegiat a les cadires dels estats autoritaris”.

Pel primer tinent d’alcalde hi ha dues Esglésies, sempre n’ hi ha hagut i sempre n’hi haurà. “La primera és la còmplice, la que està al costat dels dictadors i del poder. La segona és la compromesa. Que va posar i segueix posant el cos i l’ànima per ajudar als altres: refugiats, ferits, els més vulnerables” argumentava. Encara avui seguim necessitant aquesta església.

Els que canvien el món són la gent que estima a l’altre, que ha après els valors i compromisos socials. Per tant, fan una aposta claríssima per viure en un món millor.

Martínez Sistach a l’Eucaristia

Acabada la Taula rodona i després de respondre a les preguntes que el públic va fer als ponents, va començar l’Eucaristia presidida pel Cardenal Martínez Sistach. Una Eucaristia plena d’entusiasme, amb caires llatinoamericans, gràcies a la coral que va cantar durant tota la celebració. Les paraules del Cardenal, en català, castellà i italià, van ser tant oportunes com interessants, així com les explicacions finals de Mossèn Peio sobre la peregrinació parroquial, amb anècdotes incloses. Les ofrenes dels llatins i dels que formen part del Comité Óscar Romero, així com el cant final dirigit i entonat pel Xavier Morlans. «Óscar Romero que van a por ti” va ser el colofó d’una festa meravellosa que deixa un bon record del sant i màrtir.