Omella: «L’alegria està en el misteri de Déu»

L’Arquebisbe de Barcelona tanca les 54 jornades de Qüestions Pastorals de Castelldaura

23 Gen, 2019
Església de Barcelona

Finalitzen les jornades amb millor humor de la diòcesi. Les 54 jornades de Qüestions Pastorals de Castelldaura, enguany sobre l’alegria de la santedat ha tancat les seves portes amb un protagonista molt especial. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella ha estat qui ha clausurat l’acte de Premià de Dalt.

Santedat al nostre voltant

«Els sants no necessiten parlar perquè les seves accions són el seu testimoni». Així ha començat Omella la seva intervenció que ha assegurat que “l’alegria és un camí a seguir”. La santedat no és quelcom que fora de les nostres possibilitats ni difícil de trobar. Per l’Arquebisbe de Barcelona és “aquella persona que està a la porta del davant, i hem d’ajudar a la gent a adonar-se’n del que està vivint”.

 L’alegria no està en les coses externes

Per Omella l’alegria no és quelcom extern, no és el “ji ji, ja ja”. Pel cardenal.  “A vegades les esglésies són avorrides però l’alegria no està en les coses externes, està a descobrir el misteri de Déu”. Assegurant que quan “un viu el misteri ajuda a viure-ho als altres”. Una alegria que no es troba en el poder sinó en “la senzillesa, la humilitat, la creu”. Omella ha donat la seva opinió als assistents de les jornades. “Ens fan creure que hi ha una societat molt secularitzada, jo veig molta santedat i molta entrega”.

Una qüestió que ha posat sobre la taula Card. Omella, i que ha sortit al llarg de les jornades és que quan un troba Jesucrist sent joia, perquè se sent estimat i que “cal ajudar la gent a entendre això.” Al final del col·loqui ha afirmat que “l’Església necessita gent alegre”.

Transmetent alegria i bon humor

«Com transmetre l’alegria i el bon humor». Aquestes dues notes han de ser pròpies de tot cristià. La treballadora de l’administració del col·legi Major Monterols, Núria Xipell, ha explicat que treu “l’alegria del fet que altres persones se senten alegres amb la nostra feina i servei sobretot amb aquells detalls que la gent no valora; on nosaltres trobem l’alegria”., La companya de feina de la Núria, Anna Artés, ha comentat que “des de la nostra vocació les obres de misericòrdia es fan possible; en el servei estàs servint a Crist”. El periodista Xavier Pérez Esquerdo, conductor d’un programa d’humor, ha assegurat que “l’alegria és una forma de ser”. Per Esquerdo “tots podem transmetre aquesta alegria fent humor d’allò que ens passa”.

«Hem d’aprendre a riure’ns de nosaltres mateixos. Hem de ser transmissors de pau i alegria».

Finalment, en Josep Masabeu, del Braval, ha convidat a fer que “tots hem d’ajudar els altres. Amb persones egoistes, mai aconseguirem una societat cohesionada”. El professor Ignasi Fuster de la Facultat de Teologia de Catalunya, des d’un vessant filosòfic, ha plantejat què és l’alegria.

«L’alegria subjectiva sempre fa referència a una situació objectiva que l’ésser humà culmina o realitza. Cal respectar les petites alegries per tal d’experimentar les alegries grans o genuïnes. L’alegria brolla de la unitat dels anhels».

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

No he vingut a portar la pau, sinó la divisió.

(Lc 12,49-53)