Novè volum de les obres completes de Sant Josep Manyanet

«Treballant per la Sagrada Família…» està dedicat a l'administració dels béns dels dos Instituts religiosos fundats per ell

29 Març, 2022
Església de Barcelona

A la Biblioteca d’Autors Cristians, de Madrid, acaba de publicar-se el novè i últim volum de les Obres completes, de Sant Josep Manyanet, titulat «Treballant per la Sagrada Família…». Aquest volum està dedicat a l’administració dels béns dels dos Instituts religiosos fundats per ell. El volum ha estat preparat per Josep M. Blanquet i Josep Roca, S.F. i pot adquirir-se a la BAC i a les llibreries religioses habituals.

El volum, de 1214 pàgines, està dividit en tres parts i tres apèndixs, d’extensió desigual. La primera part consta de tres capítols sobre l’actuació de Josep Manyanet en les entitats eclesials de Tremp, que el bisbe Caixal li havia confiat al principi de la seva labor fundacional. Va ser regent de la parròquia de La nostra Senyora de Valldeflors, director del convent de les Religioses de Maria Immaculada i Ensenyament i administrador del Sant Hospital de Tremp. Es transcriuen els documents públics i privats de la seva gestió.

La segona part

En la segona part es consigna la comptabilitat de l’Institut de Fills de la Sagrada Família i comprèn dotze capítols, que relacionen els actes jurídics de les diverses fundacions que va dur a terme i d’algunes d’elles fins i tot els quaderns que registren les entrades i sortides des del primer dia que va prendre possessió d’aquestes.

La tercera part

La tercera part es refereix a la comptabilitat de les Filles de la Sagrada Família, avui Missioneres Filles de la Sagrada Família de Natzaret. Comprèn cinc capítols: els dos primers es refereixen a la primera etapa de l’Institut en les diòcesis d’Urgell i Barcelona, i els altres tres a l’esforçada i providencial tasca de restauració del mateix en les diòcesis de Vic i Barcelona. Els quaderns de comptabilitat contenen notes històriques molt valuoses i precises.

Els tres apèndixs

Finalment, s’han afegit tres apèndixs. El primer conté «alguns manuscrits de Josep Manyanet», trobats recentment. Per exemple, una quartilla de cal·ligrafia de quan era alumne a l’escola pública de Tremp. En el segon, es consignen les cartes rebudes per Josep Manyanet de les quals es té notícia. Són 943, de les quals s’han conservat solament 152, i es transcriuen. El tercer apèndix comprèn els «documents públics sobre Josep Manyanet i els seus Instituts». Per exemple, la història registral de la casa on va néixer, o tota la documentació oficial relativa al procés de canonització.

Segueix, com en els altres volums, un ampli índex onomàstic que ocupa 49 pàgines i els dibuixos de les diverses fundacions que, en 1933, es van presentar en el Procés Informatiu de Barcelona, realitzats pel Beat Eduardo Cabanach, S.F., màrtir.

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

El gra va créixer i es va fer un arbre.

(Lc 13,18-21)