Nou grau en Filosofia Política i Economia

Es presenta la nova titulació acadèmica en una taula rodona sobre les tres modalitats amb Joan Rigol, Eduard Ibáñez i Joan Garcia del Muro

19 Juny, 2018
Església de Barcelona

La Facultat de Filosofia de la Universitat Ramon Llull (URL) ha presentat el nou grau en Filosofia, Política i Economia, que s’implementarà a partir del curs 2018-2019. Es tracta d’una  titulació fruit de la col·laboració entre la URL, la Universidad Pontificia Comillas (UPCO) i la Universidad de Deusto (UD). “Una titulació que “pretén aportar una formació amb una visió humanista i capacitat tècnica per comprendre el funcionament de l’Economia i la Política”, segons sosté el degà de la Facultat de Filosofia-URL, Jaume Aymar.

Per presentar la nova modalitat acadèmica es va organitzar una Taula rodona, sobre la relació entre filosofia, política i economia. El degà de la Facultat, va conduir l’acte, en què van participar: Joan Garcia del Muro, filòleg i professor del grau; Eduard Ibáñez, director de Justícia i Pau i professor del grau; i Joan Rigol, expresident del Parlament de Catalunya.  

Una “vacuna” acadèmica

Tots tres interventors van coincidir en la importància d’aquest nou grau, essencial en l’entorn socioeconòmic i sociopolìtic actual.

El professor Garcia Muro va destacar que “una bona filosofia no pot ser independent de la política i l’economia” i “cal lligar les dues des de la reflexió filosòfica”. Des del seu punt de vista, va assegurar que aquest triple grau pot dotar el sistema universitari de la formació integral que demana tota societat. “Més enllà de crear perfils tècnics,  cal crear ciutadans, – exposava el filòleg- des d’una ensenyança humanista que ens ajudi a pensar”. “Combinar aquestes disciplines ens vacuna contra les solucions senzilles i fàcils”, va afegir.

Conèixer “el misteri”

Des de la seva experiència política, Joan Rigol va subratllar que tota persona ha de tenir un coneixement dels sistemes que envolten la política. A més de la concepció que defineix el liberalisme i el marxisme, cal conèixer el “misteri que cada un portem”. Un misteri, dins nostre, que amb aquest grau que entra en el pensament pot resoldre’s. Segons Rigol, “un misteri que dona sentit transcendent a la comunitat humana i prioritat al bé comú, i a la preferència cap als més pobres”.  

“La democràcia necessita valors per no caure en un codi jurídic». «La vida no ha de ser un codi de circulació!” – va exclamar l’expresident del Parlament. “En aquests valors cal un compromís dels ciutadans, que han de comprendre i conèixer allò que els envolta”.

Una declaració d’intencions crítica

Eduard Ibáñez va al·legar la “declaració d’intencions” que ja d’entrada suggereix el nom del grau. També, l’ordre de les diferents matèries. Un enfocament, que posa l’economia en darrer lloc, en contraposició amb els valors que avui dia mouen la societat actual. “L’ordre denuncia la realitat social – intuia Ibáñez-. Una societat, on l’economia governa la política, i la política actua al marge d’uns valors ètics. Tal com va dir, «són aquests valors, els que haurien de guiar-ho tot”.

Segons el director de Justícia i Pau, aquest nou títol “ha d’ajudar a entendre que la política no és l’exercici del poder i tampoc el dret són mandats des del poder. “Tot cal compredre’s  en una finalitat ètica”, va dir. D’altra banda Ibáñez va explicar que l’economia, més enllà de la riquesa monetària ha de contribuir en una riquesa humana. «Una activitat per al desenvolupament de la dignitat de cada un”.

Pla d’estudis del grau

El nou grau facilita l’adquisició d’habilitats útils per al desenvolupament de diferents carreres i activitats professionals. Professions com assessor i consultor sociopolític, analista sociopolític, gestor d’organitzacions públiques i privades, política, periodisme, indústria, educació, entre d’altres.

El grau consta de quatre cursos acadèmics de 60 crèdits. Cadascun (240 crèdits ECTS total), en horari de matí i es realitza en modalitat semipresencial a la Facultat de Filosofia-URL. En el darrer curs s’inclou un itinerari formatiu en filosofia.

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

No he vingut a portar la pau, sinó la divisió.

(Lc 12,49-53)