Nota de la Comissió Episcopal per als Laics, Família i Vida a propòsit de la maternitat subrogada

El comunicat ha estat emès el mateix dia que finalitzava la 121ª Assemblea Plenària de la Conferència Episcopal Espanyola

L’Església no para de proclamar “l’Evangeli de la Vida”, il·luminant l’obligació de tot Estat de respectar la dignitat de tota vida humana i la defensa de la mateixa des de l’inici fins al final. Avui, com sempre, l’Església vol portar l’amor i l’esperança a la societat sovint enfosquida per l’individualisme i la cosificació de la persona humana. Per això, davant de tanta tenebra originada per les lleis injustes promulgades contra la vida i la dignitat de tot ésser humà, a la llum de la raó i il·luminats per la fe, complim el deure pastoral de recordar el poble de Déu, sacerdots, consagrats i laics, i tots aquells que vulguin escoltar amb la millor voluntat l’ensenyament de l’Església, sempre a favor de l’home i de la seva dignitat.

I.- A favor de la dignitat

La importància i el significat de la vida humana exigeixen una reflexió fundada, que busqui la seva dignitat en el marc d’un humanisme que sigui fidel a la veritat de l’ésser humà. El Papa Benet XVI afirmava que “sense el principi fundador de la dignitat humana seria difícil trobar una font per als drets de la persona i impossible assolir un judici ètic respecte a les conquestes de la ciència que intervenen directament en la vida humana”[1].  Cal recordar que la dignitat humana és un valor fonamental que ha de ser respectat i protegit, independentment de les creences religioses o de la seva manca. Crist, a la llum de la seva Encarnació, revela el sentit i el misteri de l’ésser humà i la seva dignitat, i confirma a la raó la seva vocació transcendent i el seu anhel d’assolir la vida sense fi i la plena felicitat, per això, la relació de la persona amb Déu és essencial per comprendre la seva dignitat. Tot home representa una novetat, és únic i irrepetible. La vida és un bé fonamental de l’home, que val per ella mateixa i que no és a disposició de ningú.

II.- Aspectes ètics de la maternitat substitutiva

Són diversos els documents en què l’Església s’ha pronunciat sobre la maternitat substitutiva o gestació subrogada (especialment la Instrucció Donum Vitae i la Instrucció Dignitas Personae). De fet, la instrucció Donum Vitae del Dicasteri per a la Doctrina de la Fe defineix la maternitat substitutiva de la següent manera:

a) la dona que porta la gestació d’un embrió implantat a l’úter, que li és genèticament aliè, obtingut mitjançant la unió de gàmetes de «donadors», amb el compromís de lliurar el nen, immediatament després del naixement, a qui ha encarregat o contractat la gestació;

b) la dona que porta la gestació d’un embrió a la procreació del qual ha col·laborat amb la donació d’un òvul propi, fecundat mitjançant la inseminació amb l’esperma d’un home divers del marit, amb el compromís de lliurar el fill, després de néixer , a qui ha encarregat o contractat la gestació.

A la llum d’aquests documents, volem destacar els aspectes ètics següents:

1.- La maternitat per subrogació és, inequívocament, una nova forma d’explotació de la dona, contraria a la dignitat de la persona humana, ja que utilitza el cos femení, i tota la seva persona, reduint-la a ser una incubadora humana.

2.- En tota maternitat subrogada hi ha una fecundació artificial heteròloga que “és contrària a la unitat del matrimoni, a la dignitat dels esposos, a la vocació pròpia dels pares i al dret dels fills a ser concebuts i portats al món a el matrimoni i pel matrimoni”[2]. Recordem que la fi mai no justifica els mitjans i que tota persona humana és fi en si mateix. Negar aquestes veritats ens portaria a afirmar que tot el que és tècnicament possible es pot fer ia legitimar la cosificació i l’ús d’unes persones per unes altres.

3.- A tot això s’hi afegeix, que amb l’anomenat “úter de lloguer” es converteix la maternitat en objecte de comerç, que es compra i es ven. La dona queda reduïda a un simple instrument, un “úter” a disposició del contractant, obrint el camí a l’explotació i la comercialització de la persona humana. El contracte es culmina amb el lliurament del nen. Com afirma el papa Francesc: “la dignitat de l’home i de la dona també es veu amenaçada per la pràctica inhumana i cada cop més estesa del “ventre de lloguer”, en què les dones, gairebé sempre pobres, són explotades, i es tracta els nens com a mercaderies”[3].

III.- La vida com a do i l’interès superior del menor

1.- Una vida humana és un do i no pas un dret. “L’Església reconeix la legitimitat del desig d’un fill i comprèn els patiments dels cònjuges afligits pel problema de la infertilitat. Aquest desig, però, no pot ser anteposat a la dignitat que posseeix cada vida humana fins al punt de sotmetre-la a un domini absolut. El desig d’un fill no pot justificar-ne la “producció”, així com el desig de no tenir un fill ja concebut no pot justificar-ne l’abandonament o la destrucció”[4].

No hi ha un “dret a la procreació” i per tant un “dret al fill”. La voluntat reproductiva no pot anul·lar la gestació ni la maternitat. Recordem allò que afirma la Conferència Episcopal Espanyola en dir que “La separació entre procreació i sexualitat representa una ferida profunda a la naturalesa humana ia la família. A la natura, perquè transforma el fill en un producte, insinuant la idea que la vida pugui ser una producció humana. A la societat, perquè la nova vida pressuposa només una capacitat tècnica i no un context d’amor d’esposos que volen ser pares… La família natural és així reconstruïda i reconstruïda artificialment de moltes maneres, seguint els desitjos de cada individu”[5]. Això implica que cal afavorir ”els drets del nen a una família composta per un home i una dona units per un pacte durador d’amor recíproc”[6].

2.- El bé del nen. Cap vida humana no ha de ser considerada com un producte o bé de consum. La vida de cap nen mai no ha de ser tractada com una cosa sotmesa al trànsit i al comerç. S’hauria de buscar en primer lloc el bé del menor, i no pas que aquest quedi supeditat al desig dels comitents ia la seva decisió. D’altra banda, la possibilitat d’abandonament de nens (real, succeïda en alguns països per parts bessons, per patologia o per preferència de sexe), suposa una greu marginació que atenta contra el principi de no discriminació del menor o de tota persona discapacitada.

També hem de tenir present que cada vegada apareixen més dades científiques destacant la importància que per a la salut física i psicològica té la relació matern filial en la gestació. Això, pel bé del nen, ens obliga a ser encara més previnguts a l’hora d’aprovar els úters del lloguer.

Cal prioritzar el bé dels nens gestats per la maternitat subrogada, cercant la millor solució sobre el seu estatus jurídic, sent conscients que tenen tota la dignitat i mereixen ser acollits i respectats. Un nen, independentment de com hagi estat concebut, ha de ser estimat i respectat als seus drets.

Tenint present que en l’actualitat “el dret a decidir i el desig-sentiment adquireixen categoria jurídica al servei de la construcció d’un nou model social, per això cal “deconstruir” l’essencial del sistema vigent”[7], és necessari recordar l’afirmació de S. Joan Pau II: “per al futur de la societat i el desenvolupament d’una sana democràcia, cal doncs descobrir novament l’existència de valors humans i morals essencials i originaris, que deriven de la veritat mateixa de l’ésser humà i expressen i tutelen la dignitat de la persona. Són valors, per tant, que cap individu, cap majoria i cap Estat mai no poden crear, modificar o destruir, sinó que deuen només reconèixer, respectar i promoure”[8]. Per això, creiem que cal una legislació que impedeixi aquesta pràctica de la maternitat subrogada.

Que Santa Maria, Mare de la Vida, ens ajudi a acollir i defensar el do de la vida, promovent la dignitat de cada persona humana.

[1] BENET XVI, Discurs als participants a l’Assemblea General de l’Acadèmia Pontifícia per a la Vida, 13 de febrer de 2010.

[2] CONGREGACIÓ PER A LA DOCTRINA DE LA FE, Instrucción Donum Vitae.

[3] PAPA FRANCESC, Discurs als membres de la Federació d’Associacions de Famílies Catòliques d’Europa, 10 de juny de 2022.

[4] CONGREGACIÓ PER A LA DOCTRINA DE LA FE, Instrucció Dignitas Personae nº 16.

[5] CONFERÈNCIA EPISCOPAL ESPANYOLA, “El Dios fiel mantiene su alianza” nº 61

[6] Ídem.

[7] CONFERÈNCIA EPISCOPAL ESPANYOLA, “El Dios fiel mantiene su alianza” nº 39 [8] SAN JUAN PABLO II, Encíclica Evangelium Vitae nº 71.

Font: Conferència Episcopal Espanyola