Nadal a la Pere Tarrés

L'entitat reuneix prop de 800 persones per celebrar les festes amb una eucaristia presidida pel bisbe Sergi

24 Des, 2019
Església de Barcelona
Ramon Ripoll

[Fundació Pere Tarrés] L’arribada del Nadal sempre és una època molt especial per a la Fundació Pere Tarrés que cada any organitza una celebració per aplegar a persones i organitzacions que foment part d’aquest projecte. El passat 20 de desembre va tenir lloc aquesta celebració que va reunir prop de 800 persones entre membres del Patronat, del Consell Assessor, del Consell de direcció, treballadors i treballadores i voluntaris de la Fundació Pere Tarrés, a més de personalitats vinculades a l’entitat com Mons. Sergi Gordo o el rector de la Universitat Ramon Llull, Josep Ma. Garrell.

Celebració amb el bisbe Sergi

Com cada any, la celebració va començar com amb una eucaristia a la parròquia de Sant Pere Ermengol de Barcelona, oficiada pel Bisbe Auxiliar de Barcelona, Mons. Sergi Gordo, que va convidar els assistents a fer una reflexió col·lectiva sobre les figures que apareixen representades al pessebre i quines situacions actuals es podrien correspondre. Així, els participants van veure les dificultats d’acollida i aixopluc que va trobar el nen Jesús en néixer en els joves migrants que arriben sols a la nostra terra, també en les figures dels Reis Mags aquelles persones que poden acompanyar les persones més vulnerables amb generositat i humilitat, i van veure en els àngels la representació dels educadors/es i monitors/es que són un guia i un model per als infants, adolescents i joves. Tot l’equip de la Fundació Pere Tarrés present a l’eucaristia va formular pregàries per protegir aquests col·lectius més febles. Mons. Sergi Gordo va animar els membres de la Fundació Pere Tarrés a continuar treballant en els valors de l’humanisme cristià

Llum en majúscules

A continuació, va tenir lloc una gala al Centre de Convencions Internacional de Barcelona on es va fer un repàs dels projectes i les fites més destacades de l’any. En el seu discurs institucional, el director general de la Fundació Pere Tarrés, Josep Oriol Pujol, va posar de relleu els valors cristians que caracteritzen la Fundació.

“Nadal, a més d’il·luminació, de colors i de festa, voldríem que fos llum, en majúscules, com a sinònim de seny, criteri, perspectiva, honestedat i amor infinit”. El director general, que es va dirigir a un auditori ple i atent, va reconèixer la feina feta per les diverses seccions que formen part de la Fundació com a “una llum que dona energia i força, que escalfa l’ànima de l’entitat i il·lumina els ulls dels infants, adolescents, joves i gent gran que ens acompanya cada dia participant en els nostres programes.” Pujol va tancar el seu discurs amb un anhel, “que Nadal ens deixi il·luminar per qui és la llum, Jesús, que va venir en un moment de la història amb un desig: que actuéssim estimant, pensant en l’altre, essent ingenus en la justa mesura, creant un Regne d’amor, un món on no manqui mai l’estimació, l’esperança, la pau, la veritat i la justícia. Que amb ell, també cada un i cada una de nosaltres puguem portar la seva llum, aquest amor als nostres entorns.”

Projectes futurs

Durant la gala de resum de l’any, presentada per dues treballadores de la Fundació, també es van explicar alguns dels projectes de l’entitat, com l’acompanyament que es fa als joves de la ciutat Mataró –que van presentar un vídeo-clip contra la violència masclista–, o les activitats que es realitzen en casals de gent gran, on també es va presentar un vídeo protagonitzat pels participants en aquest projectes.

Abans de l’inici del sopar, l’equip del Moviment de Centres d’Esplai Cristians Catalans de la Fundació Pere Tarrés (MCECC) va beneir la taula amb una versió del popular tema ‘Do Re Mi’, de la pel·lícula ‘Somriures i llàgrimes’, que va requerir la participació activa de totes les persones assistents.

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... See MoreSee Less
View on Facebook
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... See MoreSee Less
View on Facebook

1 week ago

Arquebisbat de Barcelona
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... See MoreSee Less
View on Facebook
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Jaume, fill de Zebedeu, és juntament amb el seu germà Joan i Pere un dels que acompanyava més de prop Jesús. Segons el llibre dels Fets (12,2) fou el primer apòstol màrtir, decapitat a Jerusalem per Herodes Agripa (vers l'any 44). Patró de Galícia, després de les invasions musulmanes fou venerat com a patró dels Regnes castellans i més tard de tota Espanya. El seu sepulcre a Compostela fou un gran centre de peregrinacions medievals de tot el món cristià, després de Roma i terra Santa.«A Raïms de Sant Jaume, raïms aigualits; raïms de setembre te'n llepes els dits», segons una dita popular. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Què no donaria l’home a canvi de la seva vida?

(Mt 16,24-28)