Nadal a la Catedral: música, culte i tradició tornen amb força al cor de Barcelona

El cardenal Joan Josep Omella presidirà les principals celebracions nadalenques

17 Des, 2025
Església de Barcelona

La Catedral de Barcelona convida un  any més la ciutadania a viure intensament el temps de Nadal amb un  programa que combina les celebracions litúrgiques pròpies d’aquestes  dates amb propostes artístiques i patrimonials.

Cant de la Sibil·la  

Un dels moments més esperats de cada any és el Cant de la Sibil·la, que  retornarà la Nit de Nadal a les 22.45 h. Per 18è any consecutiu, el Cor  Francesc Valls interpretarà la versió pròpia de la Catedral del segle XVI, protagonitzada per la mezzosoprano Mariona Llobera i sota la direcció  de Pere Lluís Biosca. Les portes del temple s’obriran a les 22.15 h.

Com és tradició, el Cor encarrega a un autor de prestigi una revisió contemporània del Cant amb la composició d’una nova estrofa.  Enguany, el convidat és el compositor i contratenor manlleuenc Jordi  Domènech, especialista en drama sacre, que oferirà una mirada profunda i renovada d’aquesta tradició.

A continuació, a les 24 h, se celebrarà la Missa del Gall, presidida pel  Cardenal Joan Josep Omella. L’endemà, Dia de Nadal, el Cardenal  presidirà també la Missa Conventual, a les 10.30 h, seguida d’una pregària davant del pessebre.

Les neules del presbiteri  

Les llums del presbiteri s’engalanen novament amb les neules de paper, un element patrimonial recuperat fa dos anys pel Grup de Neuleres i  Neulers de Mallorca. Aquestes peces artesanals representen diverses  escenes del naixement de Jesús i de la ciutat de Barcelona, reviuen una antiga tradició de la Catedral que els artesans mallorquins han preservat  durant més de dos segles i han retornat al temple.

Pessebre del claustre  

El tradicional pessebre del claustre es presenta enguany inspirat en  l’expressió llatina suaviter in modo,fortiter in re, “suau en les maneres, ferm en el propòsit”. El disseny convida a contemplar com en el  naixement de Jesús s’uneixen la tendresa d’un infant i la força del  missatge de la seva arribada.

La natura torna a ser protagonista, amb un recorregut de gramínies amb  espiga que orienta el visitant cap al Naixement. La vegetació combina  fragilitat i vigor i crea un paisatge suau que guia la mirada amb discreció  i determinació. Enguany, s’ha distribuït una il·luminació subtil a la base  de les plantes, mitjançant xarxes de llums gairebé imperceptibles,  reforçant la sensació de lleugeresa i calma.

El pessebre, que ja ha estat visitat per centenars de persones, estarà  obert fins a l’11 de gener de 2026, de dilluns a dissabte, de 10 a 13.30 h  i de 16.30 a 19.15 h; diumenges i festius, de 10 a 13.00 h i de 16.30 a  19.15 h.

Concert d’orgue i de l’Orfeó Català 

Dimecres 17 de desembre, a les vuit del vespre, tindrà lloc el darrer  concert d’orgue d’aquest 2025 amb l’organista Jorge García, que  interpretarà una selecció de peces dedicades al Nadal.

Per segon any consecutiu, l’Orfeó Català oferirà un concert de nadales  catalanes i d’arreu del món a les escales de la Catedral el dilluns 29 de  desembre a les 19.30 h. L’Orfeó actuarà amb Pau Casan al piano i Xavier  Puig com a director, en aquest concert organitzat per l’Ajuntament de  Barcelona.

Altres celebracions 

En els dies següents, la Catedral celebrarà també la festa de la Sagrada  Família (28 de desembre, 10.30 h) — jornada en què tindrà lloc la  cloenda de l’Any Jubilar—, Santa Maria, Mare de Déu (1 de gener, 10.30  h) i l’Epifania del Senyor (6 de gener, 10.30 h), completant així el camí  litúrgic del temps de Nadal.

Amb aquest conjunt de celebracions i propostes culturals, la Catedral  convida tothom a viure aquest temps amb profunditat, bellesa i  esperança.

Font: Catedral de Barcelona

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Vosaltres sabeu entendre l’aspecte de la terra i del cel, i no sabeu entendre en quin temps esteu vivint?

(Lc 12,54-59)