Una societat a la corda fluixa: l’habitatge empeny a milers de persones de l’arxidiòcesi de Barcelona a l’exclusió social

L’avançament de les dades de l’informe FOESSA de 2025 de l’arxidiòcesi de Barcelona dibuixa un escenari social fràgil, marcat per la incertesa i la vulnerabilitat creixent. Tot i una lleugera reducció de l’exclusió social respecte al 2018, l’informe alerta que es consolida un model de societat «a la corda fluixa», on augmenta el nombre de persones que poden caure en exclusió davant qualsevol crisi o contratemps.

A partir de l’Enquesta EINSFOESSA (Encuesta sobre Integración y Necesidades Sociales), realitzada durant el 2024 a un total de 602 llars i 1.519 persones de l’arxidiòcesi de Barcelona, Càritas i la Fundació FOESSA apunten que gairebé 4 de cada 10 persones viuen en una situació d’integració precària: tot i no trobar-se en exclusió social, es mantenen al límit, en una posició molt inestable en àmbits com l’habitatge, la feina o la salut. Alhora, prop del 17% de la població (més de 450.000 persones) viu en situació d’exclusió social, un fenomen que adquireix un caràcter estructural.

L’habitatge, principal factor de desigualtat

Càritas ha volgut recalcar que les dificultats per accedir a un habitatge digne i assequible són el principal factor de desigualtat social. Més d’un quart de la població de l’arxidiòcesi pateix dificultats relacionades amb l’habitatge, afectant 225.000 llars i 730.000 persones. A més, les dificultats en l’habitatge es multipliquen quan hi ha menors. «Més del 15% de la població cau en pobresa severa després d’assumir la despesa de l’habitatge. La diferència entre viure en lloguer o propietat és un factor decisiu a l’hora de determinar si et trobes en risc de caure en una situació d’exclusió social», ha detallat Amèlia de Juan, cap de l’Àrea Social, Anàlisi i Incidència de Càritas Diocesana de Barcelona. Per aquest motiu, la responsable de l’Àrea Social de Càritas ha advertit que són moltes les persones que es veuen obligades a compartir habitatge per poder fer front a les despeses del lloguer, i que el 13,5% ho fa en situacions d’amuntegament greu. «En 9 de cada 10 llars on les persones es troben amuntegades viuen infants o adolescents. Un infant que viu en aquestes condicions difícilment té els seus drets garantits», ha advertit de Juan.

Infants i adolescents, els més perjudicats

Per aquest motiu, l’entitat ha volgut posar el focus en la infància, com un dels col·lectius més afectats. 1 de cada 4 menors d’edat es troba en situació d’exclusió social a l’arxidiòcesi de Barcelona. Les llars monoparentals, majoritàriament encapçalades per dones, pateixen un risc d’exclusió 4,5 vegades superior al de les llars sense fills.

Treballar ja no protegeix de l’exclusió

Pel que fa a l’ocupació, i tot i la millora de les dades globals, l’informe constata que treballar ja no garanteix la integració social. «El 57,5% de les persones en exclusió viuen en llars encapçalades per algú que treballa. La precarietat laboral, especialment al sector serveis –sovint caracteritzat per feines temporals i de baixa remuneració- afecta de manera significativa joves i persones migrades, que continuen registrant taxes d’atur més elevades, tot i haver augmentat la seva presència al mercat laboral», han indicat des de Càritas.

El director de Càritas Diocesana de Barcelona, Eduard Sala, ha constatat com les dades confirmen que vivim en una societat a la corda fluixa, on cada vegada més persones es troben en una situació de fragilitat permanent. «L’habitatge s’ha convertit en el principal factor de desigualtat i el lloguer, lluny de ser una solució, és avui un forat negre que empeny moltes llars a triar entre cobrir necessitats bàsiques com l’alimentació o pagar el lloguer», ha lamentat. Pel director de Càritas, aquesta realitat colpeja amb especial duresa els infants i adolescents, que veuen condicionades les seves oportunitats de futur pel barri i la família on neixen.

Per Sala, les dades de l’informe FOESSA confirmen que «no fallen les persones, falla el sistema», i que la societat és plenament conscient d’aquesta realitat. En aquest sentit, ha destacat que gairebé dos terços de la població de l’arxidiòcesi (64,9%) considera que les administracions públiques haurien de destinar més recursos als serveis socials. «Hi ha una consciència clara que les ajudes socials no són un privilegi, sinó una necessitat per viure», ha subratllat, tot recordant que 8 de cada 10 persones estan totalment o bastant d’acord que les persones que reben ajudes socials les necessiten realment. Sala ha remarcat que aquestes dades interpel·len directament les institucions i el conjunt de la societat a actuar amb responsabilitat i valentia, perquè «tenir una vida digna no hauria de dependre de la sort ni de la resistència individual, sinó d’un sistema que posi les persones al centre i garanteixi drets», ha conclòs.

Finalment, el Cardenal Joan Josep Omella, Arquebisbe de Barcelona i President de Càritas Diocesana de Barcelona, ha recordat que «el naixement de Jesús ens parla de la fragilitat com a punt de partida de la fe cristiana» i que aquesta vulnerabilitat «és també l’origen de l’Església i una crida permanent a posar les persones més febles al centre». En aquest sentit, ha subratllat que documents com Dilexi te i el Papa Lleó XIV «reafirmen que tota acció social de l’Església neix de la dignitat inviolable de cada persona». Davant les dades presentades, Omella ha advertit que es consolida una fragilitat social persistent, i que és un factor que no podem normalitzar.

Ha recordat que Nadal «no ha de ser en cap cas una evasió davant d’aquesta realitat, sinó una esperança que ens comprometi a tots i totes amb les persones més vulnerables». Per aquest motiu ha demanat col·laborar amb Càritas, especialment durant aquests dies de Nadal. «Quan col·laborem amb Càritas, encenem una llum concreta que arriba allà on més falta fa, i fem possible una societat més justa i fraterna».

Font: Càritas Diocesana de Barcelona