Mons. Vilanova: «Germans, la situació que viu el món ens demana estar units»

La Catedral de Barcelona acull la Pregària ecumènica per la Unitat dels Cristians amb el lema «Hem vist la seva estrella a Orient, i hem vingut a adorar-lo»

19 Gen, 2022
Montse Punsoda

Fotografies: Catedral de Barcelona (Guillem F. Gel)

«Germans, demanem per la unitat de les confessions i de la família humana». Amb aquestes paraules i aquest desig el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons Javier Vilanova es va dirigir a les diferents confessions en la celebració de la Pregària ecumènica per la Unitat dels Cristians. Una cita imprescindible en el calendari, que enguany va tenir lloc a la Catedral de Barcelona i que uneix els representants de les diferents confessions cristianes. Entre aquests, la comunitat ortodoxa romanesa, sèrbia, armènia, russa i del Patriarcat de Constantinoble, una branca de l’anglicanisme. També, pastors protestants, entre ells de l’Església Evangèlica de Catalunya, del Consell Evangèlic de Catalunya o l’Església Hillsong.

«Conduïts per l’Estrella»

Com cada any, aquesta trobada suposa l’inici de la Setmana de Pregària per la Unitat dels Cristians, presentada aquest any amb el lema: «Hem vist la seva estrella a Orient, i hem vingut a adorar-lo» (cfr. Mt 15, 5-9). Un missatge triat pel Consell de les Esglésies de l’Orient Mitjà que convida a tenir presents els cristians de l’Orient, tal com exposava en el missatge de benvinguda la directora del Secretariat diocesà d’Ecumenisme, Montserrat Puigdellívol.

«Cristians que viuen en un lloc en constant conflicte (…) Tot i que la seva condició de creients els fa més segurs, més fidels, a l’hora de treballar per als seus germans i per a les comunitats cristianes d’arreu del món», deia. La directora va confiar que ens tractem entre nosaltres «des de la mirada del Senyor i confortats per la seva misericòrdia, amb hospitalitat i estimació fraterna». «Que l’Estel d’Orient ens condueixi a la perfecta unitat en Crist!», exposava.

Testimoniatges: ‘La llum que necessita l’Església’

Els testimoniatges van anar a càrrec del P. Aurel Bunda, Rector de la Parròquia de Sant Jordi de l’Església Ortodoxa del Patriarcat de Romania, i del Pastor Guillem Correa, Secretari General del Consell Evangèlic de Catalunya.

El P. Bunda va subratllar la presència necessària de Déu en nosaltres per a la Unitat. Va destacar com «des de diverses cultures, races, llengües els pobles busquen la trobada amb Jesús i qui s’uneix a ell a través del baptisme reneix en Déu» i com és necessària l’Eucaristia per mantenir-nos amb ell. «En els nostres dies, l’única via que ens pot unir és la vida en el Crist que va néixer per la salvació del món».

Per la seva banda, el pastor Correa va exposar «nosaltres coneixem a Jesús, coneixem el que espera Jesús de nosaltres i coneixem com l’Esperit Sant ens pot ajudar per aconseguir-ho». Tanmateix, va exposar que la unitat i salvació de Déu i oferida per Jesús ara està «en mans de l’Església». En aquest sentit, va exposar com «el nostre món, necessita el testimoniatge de vides canviades per Jesús. El text bíblic insisteix, ens ho recorda: ‘Aquesta és la llum de l’estrella que avui necessita el nostre món i la mateixa Església’».

Caminar units, per evangelitzar

«Compartir aquesta pregària tots junts és un moment d’esperança». Amb aquestes paraules encoratjadores el bisbe Javier Vilanova va iniciar l’homilia. El bisbe va recordar que l’Esperit de Sant ens guia i cal «treure els obstacles perquè ens condueixi cap a la unitat».

Va fer una crida a la unitat mirant el context que ens envolta. Lamentant el dolor d’Europa «descristianitzada», va exhortar la necessitat de ser un exemple. «Aquesta situació que pateix el món, ens demana estar units». En aquest sentit, va convidar a «il·luminar-nos del Crist perquè els germans vegin en nosaltres la seva presència».

Finalment, Mons. Vilanova va convidar a la pregària. Va demanar per «la unitat de les confessions i de la família humana», deixant «les diferències, sabent que tots som germans fills d’un mateix Pare». «L’Església del Crist vol caminar unida. Tant de bo, aquest camí es conformi de tots i ens sentim més units per junts evangelitzar», va dir.

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
🎬 Aquest estiu, cinema per gaudir i també per reflexionar!Mn. Peio Sánchez proposa cinc pel·lícules per a aquestes vacances. Històries per a tots els públics que ens conviden a fer-nos preguntes sobre l'acollida, la superació, la convivència, la vocació i la nostra manera de mirar els altres.🍿 «El día de la revelación»🍿 «Las locas del Obelisco»🍿 «Viaje al país de los blancos»🍿 «León XIV, el hombre detrás del Papa»🍿 «Las ovejas detectives»▶️ Descobreix les seves recomanacions i prepara una bona sessió de cinema aquest est#CinemaEspiritualitual @cinemaspiritcatImatge: Generada amb IA (OpenAI) ... See MoreSee Less
View on Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... See MoreSee Less
View on Facebook
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... See MoreSee Less
View on Facebook

2 weeks ago

Arquebisbat de Barcelona
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... See MoreSee Less
View on Facebook
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Què no donaria l’home a canvi de la seva vida?

(Mt 16,24-28)