Mons. Vilanova i Pellisa: «Qui viu en l’amor de Déu serà font i portador de vida plena»

El bisbe Javier finalitza les predicacions quaresmals a la Catedral de Barcelona al voltant de la cita bíblica: «Jo sóc el Camí, la Veritat i la Vida». 

24 Març, 2023
Església de Barcelona

Fotografia: Catedral de Barcelona

«Enamora’t del Senyor perquè Ell està boig per tu. Ell és l’alegria del teu cor, qui t’ha donat la vida i qui mai t’abandonarà». Així, amb confiança i convicció, el bisbe Javier Vilanova i Pellisa ha finalitzat la tercera i última de les tres predicacions quaresmals que ha fet aquest any a la Catedral de Barcelona. Tres sessions al voltant de la cita bíblica: «Jo sóc el Camí, la Veritat i la Vida». 

En aquesta tercera predicació, el bisbe auxiliar de Barcelona ha reflexionat a partir de l’afirmació: «Jo sóc la vida». L’explicava argumentat que «la vida nostra està en Crist, perquè en Crist està la vida. Déu és el creador i el motor d’aquesta vida». 

«Motor de vida»

Davant la certesa que «no hi ha res igualable que la persona humana en tota la creació», el bisbe va exhortar a «no cansar-se d’admirar la bellesa humana». Un regal de Déu pel qual ens hem de «mostrar agraïts per haver rebut tant i de forma gratuita».

Tot i així, Mons. Vilanova va lamentar com, de vegades, «hi ha un rebuig de Déu, que tot i donar-ho tot hi ha que rebutja aquest amor de Déu». Partint d’aquí va preguntar als fidels: «Què passa quan es treu a Déu de la vida?». Responent l’interrogant, va dir que «sense Déu no tenim la comunitat que ell ens dóna, ni veiem els germans». «Ens fem nosaltres «Deus» amb un ego que mai s’omple,- continuava el bisbe- sempre està buit». 

Misericòrdia eterna

Davant aquesta mancança de Déu, el prelat va advertir que «es perd el sentit de la Vida, perquè estem creats per viure i per estimar». 

A més a més, el bisbe Javier va recordar que tot i allunyar-se un de Déu la misericòrdia de Déu mai s’apaga, sinó que és «eterna». En aquesta línia va posar subratllar el sagrament de la reconciliació és «font d’amor i salvació» que ens recorda que «mai hem de perdre l’esperança perquè mai ens deixarà d’estimar». 

Viure en l’amor de Déu

Concloent la predicació quaresmal, i amb tota la reflexió de base, va exhortar a «posar Déu en el centre. «Escoltar-lo en cada un dels moments de la nostra vida i des de la Paraula». «Ell ens donarà vida i un amor incondicional- deia el bisbe-. Qui viu en l’amor de Déu serà font de vida plena sent portadors també de vida», va afegir.

https://www.youtube.com/watch?v=w-3GRsoeWcs

 

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

No calia, precisament en dissabte, deslligar aquesta filla d’Abraham.

(Lc 13,10-17)