Mons. Vilanova i Pellisa: «Discernir ajudarà a viure la veritable conversió aquesta Quaresma»

Comencen les predicacions quaresmals a la Catedral de Barcelona coincidint amb la celebració de Sant Pacià

10 Març, 2023
Església de Barcelona

Fotografia: Catedral de Barcelona

«He vist l’home que té posat en el senyor la seva confiança», amb aquesta cita el bisbe auxiliar de l’arquebisbat de Barcelona, Mons. Javier Vilanova i Pellisa iniciava la primera predicació quaresmal d’aquest any.  Una fragment del Salm per explicar que «posar la confiança en el Senyor, és la font de la nostra veritable felicitat».  

Amb aquesta idea ha començat la primera de les tres predicacions quaresmals d’enguany amb el bisbe Javier, sota el tema:«Jo sóc el Camí, la Veritat i la Vida» – Jn 14,6. El discerniment, eina per una veritable conversió. Com els darrers anys, aquests sermons de Quaresma tenen lloc en la missa del vespre que se celebra a la Catedral de Barcelona, que  aquesta vegada coincidia amb la celebració de Sant Pacià. Per aquest motiu la celebració va comptar amb l’assistència dels membres de la Facultat de Teologia, formadors del Seminari Conciliar de Barcelona i l’Interdiocesà, així com, dels seminaristes i dels alumnes de l’Ateneu Sant Pacià. 

Discernir amb Déu qui som

El bisbe Javier Vilanova va interpel·lar els presents preguntant: «Corresponent el Senyor amb allò que espera de cada un?». Tal com va respondre, «Déu espera una veritable conversió nostre en la Quaresma i que hi posem en Ell la nostre confiança, preguntant quina és la teva voluntat en la nostra vida».

Per traçar aquest camí, el bisbe Javier va posar el discerniment com a mitjà per saber trobar la millor «elecció de la nostra vida», una decisió que, tal com va dir, l’Esperit Sant «inspirarà i ens ajudarà a optar per allò que més desitja Déu». «Discernir ens ajudarà a viure la veritable conversió aquesta Quaresma», va dir. Per traçar aquest camí de descoberta interior va assegurar que «l’amor en Crist és essencial per viure amb l’autèntic esperit cristià». «Amb Déu tracem el camí per descobrir qui sóc i per a què hem estat creats». 

Tres vies per al camí de conversió

Per a fer aquest camí va definir tres vies clau. D’entrada, «la trobada», ja que és un camí que tal com explicava el bisbe «du el nom de Jesucrist».  «Deixar-se estimar i romandre en el seu amor, sense defallir», i una vegada amb Ell, «buidar-nos de la superficialitat», exposava. 

En segon lloc, caminar amb la missió. «La missió de ser com Crist i tenir els seus sentiments, vivint la vida cristiana amb passió. Cal viure amb ell per poder fer-lo present als altres. Viure la missió ens demana una fe profunda amb el Senyor per poder evangelitzar el nostre món». 

En tercer lloc, el «camí d’eternitat», que es fa treballant amb objectius i virtuts que perdurin. Segons va dir, «tenim el deure de donar a tothom aquest amor caminant amb aquesta meta que és l’eternitat, perquè quan poses Déu a la teva meta l’amor perdura eternament», va cloure el bisbe Vilanova. 

Al final de la celebració, el bisbe, acompanyat dels membres del capítol catedralici i dels diaques, es van dirigir a l’altar de Sant Pacià amb els fidels per venerar el Sant, bisbe de Barcelona i considerat un dels pares de l’Església.

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

No calia, precisament en dissabte, deslligar aquesta filla d’Abraham.

(Lc 13,10-17)