Mons. Vadell: «La vida no és una piulada»

Al llarg de les Jornades de Castelldaura, les diverses ponències “han sabut compaginar aspectes doctrinals i altres pastorals” tal com ha dit el seu director, Dr. Domènec Melé, en finalitzar les mateixes. “Estimar Jesús, no caminar sols i cercar la intimitat amb el Senyor”, ha afegit, han estat els tres eixos amb referència als quals han girat totes les intervencions.

Saber que Déu testima

El bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. Antoni Vadell, ha reflexionat sobre com acompanyar en el context actual. “El Kerigma, l’anunci què Deu t’estima i que Crist és viu, em sembla clau i fonamental per a la pastoral d’avui” ha afirmat. Una veritat que com ha explicat no és tan evident per a moltes persones en un context que ha comparat amb Babilonia, l’exili del poble d’Israel. Hi ha llenguatges diferents, una gramàtica diferent a la cristiana i cal saber com “connectar sense perdre la identitat però amb cintura per dialogar”, segons el Bisbe auxiliar. L’altra idea que ha aportat és que l’acompanyament espiritual personalitzat és clau, i és necessari una persona “que escolti, que estimi i no jutji” perquè  “la vida no és una piulada, demana matisos i serenitat.” I finalment ha afirmat que “ets sents tan estimat pel Senyor que no pots deixar d’anunciar-lo”.

“La cultura de la no transcendència”

Mons. Salvador Cristau, bisbe auxiliar de Terrassa, en la seva intervenció ha començat fent un retrat de la societat actual “vivim en una pluralitat de cultures i una de dominant amb unes característiques: superficialitat, emotivitat, materialisme, immediatesa, el no esforç, la cultura de la no transcendència…”. Però segons Cristau, “a un jove puc oferir-li el camí de l’amistat amb Jesús, que Crist és viu, que t’estima, que et salva”. De vegades “som pobres de temps” i “l’acompanyament el necessitem tots. No anar sols”.

El professor Josep-Ignasi Saranyana en la seva intervenció ha aportat una reflexió terminològica del terme Amor des d’una visió històrica. Segons el professor Saranyana, “sovint ens ho juguem tot en les paraules”. Ha citat a Benet XVI i l’encíclica Deus caritas est on el Papa emèrit reflexiona amb referència al sentit de la paraula amor tot distingint entre amor àgape -virtut- i amor eros -passió-. “La confusió entre la passió i la virtut trastoca també la comprensió de la revelació del missatge de l’amor de Déu envers nosaltres”, ha afirmat. Saranyana també ha ofert la visió d’Aristòtil, sant Tomàs, Nietzsche, Maragall i Max Scheler. I com a conclusió ha dit que “caldrà parlar més de les virtuts i recordar sovint que només les virtuts fan l’home bo”.

Així, a les Jornades, des de la premissa del missatge que es troba a l’Exhortació apostòlica del Papa Francesc Christus vivit, “Déu t’estima” s’ha tractat d’entendre què és l’Amor i aprofundir sobre la centralitat de l’Amor; per altra banda s’ha explicat que Déu ens estima i que ens crida a l’amor i com ajudar a trobar-lo; i finalment s’ha parlat de com anunciar i acompanyar en l’amor en el context actual.

Font: OPUS DEI