Mons. Taltavull: «La persecució dirigida als cristians s’ha incrementat»

Les Santes de Mataró han arribat al seu punt àlgid amb la celebració de la Missa de la Glòria, la tradicional eucaristia en honor a les patrones de la ciutat, Juliana i Semproniana; dues màrtirs amb el vincle de la fe cristiana. Com és tradició, s’ha celebrat aquesta missa major a la basílica de Santa Maria de Mataró, enguany presidida pel bisbe Sebastià Taltavull i concelebrada pel rector de la parròquia i vicari episcopal, Mn. Segimon Garcia, també per Mn. Jesus Sanz i per Mn. Joan Cuadrench, així com per tots els preveres i diaques fills de Mataró o que serveixen a les parròquies de la ciutat i la contrada.

Seguint aquesta tradició de mitjans del segle XIX, instaurada per Mn. Manuel Blanch, la celebració ha comptat amb la part musical operística basada en les partitures compostes per aquest mateix sacerdot.

Els cristians han de ser forts

En la seva homilia, el bisbe auxiliar de Barcelona va recordar a tots els assistents la memòria «sempre actual de la persecució dels cristians» que, des de la festa de les Santes de l’any passat, «s’ha incrementat». Per aquest motiu, va compartir algunes de les paraules de Jesús, en el moment de la creu: «Pare, perdonal’ls, perquè no saben el que fan» (Lc, 23,34), i perquè Ell demana que enmig de la situació la reacció dels cristians sigui la de justícia i la misericòrdia i no la de la provocació violenta ni la venjança.

«És un fet innegable que també avui, com al llarg dels segles, als cristians prou vegades se’ns vol convèncer de la inutilitat de la nostra fe i per això, al no cedir, se’ns rebutja fàcilment […] La memòria que avui fem de les Santes Juliana i Semproniana té per a nosaltres un profund sentit de testimoni valuós i estímul per a viure la nostre fe cristiana i la concòrdia com a poble», va dir Taltavull.

Capgrossos i festa popular

Acabada la missa van sortit en processó la urna de les relíquies de les santes per rebre l’homenatge de la ciutat. En el seu honor va tenir lloc el ball cerimoniós de l’Àliga i dels capgrossos enmig de la plaça de la basílica, plena a vessar de tots els mataronins i mataronines, i la volada de coloms. Posteriorment, les comparses van seguir el seu camí fins a la plaça de l’Ajuntament.