Mons. Sergi Gordo: «El bisbe Toni va ser a l’hospital i va fer del seu llit un altar»

El santuari de Sant Josep de la Muntanya ret homenatge a Mons. Antoni Vadell, mort el passat 12 de febrer, just un any després de la conferència de clausura que va impartir en el marc del centenari de la coronació de la imatge de sant Josep d'aquest temple barceloní

24 Oct, 2022
Església de Barcelona

Fotografies: R. Ripoll

El Santuari de Sant Josep de la Muntanya ha celebrat una missa en memòria en el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. Antoni Vadell. El passat 23 d’octubre de 2021 el bisbe Vadell va impartir la conferència de clausura en el marc del centenari de la coronació de la imatge de Sant Josep del santuari barceloní. Just un any més tard li han volgut retre homenatge amb una missa presidida pel bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. Sergi Gordo. Una missa molt emotiva on van assistir diferents sacerdots, entre ells el prevere que va atendre el bisbe Toni en el Clínic, i que va comptar amb els cants de l’Escola Gregoriana de Catalunya.

En la seva homilia, Mons. Sergi Gordo s’ha basat en la conferència del bisbe Vadell del passat octubre de 2021. «Ell –el bisbe Toni– sabia ajudar com el Senyor ho feia amb els deixebles i acompanyava, es presentava i resava per ells. Ell deia «hem de viure l’evangelització com a fraternitat, com a gran família». I deia «quina passada», «súper», amb aquestes expressions que li sortien del cor. Unes expressions juvenils, d’apòstol jove, que ho estava donant tot pel Senyor».

El bisbe Sergi ha recordat a sant Pau en tota la seva homilia, un home que ho va donar tot per l’Evangeli. També ha posat l’accent en com va viure la seva fe quan va estar captiu i va morir màrtir donant la seva sang pel Senyor. «Així com Pau no va desaprofitar el seu temps captiu a la presó, el bisbe Toni va ser a l’hospital i va fer del seu llit un altar».

Es compleix un any de la conferència de clausura del bisbe Toni pel centenari de la imatge de Sant Josep

«El bisbe Toni, en aquest faristol, parlant de sant Josep, pare en la tendresa i en l’acolliment, deia: «Amb la perspectiva de Jesús ens adonem que això no és fatalisme, que estem en mans de Déu, que volem controlar nosaltres la vida i volem planificar-ho tot» i ell parlava de si mateix. Recordo que movia els peus i les mans per fer-se entendre i et feia replantejar la vida des dels ulls de la fe i veure que estem en mans de Déu que és misericordiós» explicava Mons. Gordo. «El bisbe Toni, en comptes de fondre’s en el victimisme –que, a vegades ens passa als malalts i volem que tots estiguin per nosaltres, ens tornem una mica egòlatres– ell es va desviure en aquests mesos últims de la seva vida. Volia ser-hi present i va fer molt de bé. La missió de Pau resulta eficaç solament gràcies a la fe. Va ser fidel, va ser eficaç gràcies a, com ell li deia, la «carícia del Senyor», a aquesta tendresa».

El bisbe Toni, acompanyat pel Senyor en la seva malaltia

El bisbe Sergi també ha fet esment a una carta del 16 de juliol de 2021, quan els més propers coneixien la situació de salut del bisbe balear. Aquesta carta es va enviar perquè no s’anticipessin altres versions i que només hi hagués una única i veritable versió que era la del mateix bisbe Toni i que deia: «En la malaltia sento la companyia del Senyor». Va ser una carta breu assegurant que intuïa la crida amorosa de Déu. Mons. Sergi Gordo assegurava durant l’homilia que així era el bisbe Toni quan a la seva carta deia: «rebo aquesta crida com una nova missió, la missió d’estar més prop del Senyor. Estic en mans de Déu, el que Ell vulgui». El bisbe Sergi ha aprofitat per recordar la jornada del DOMUND que es va celebrar el mateix 23 d’octubre i va resar per tots els missioners.

Les consideracions a tenir en compte pel bisbe Toni

«El bisbe Toni quan va morir va voler que llegissin algunes consideracions en el dia del seu traspàs, fent tot un acte de fe i prenent consciència, expressant-ho així: «Que som gràcia, que estem en mans del Senyor, que cada instant de la nostra vida depèn del Senyor, que estem cridats a la Vida en gran, una Vida eterna, que no podem controlar», deia així: «La nostra visió, la meva almenys, és molt limitada, no podem veure des de la perspectiva de Déu, i això ens fa profundament necessitats d’un suport més gran, un afecte major, no podem controlar la nostra vida»». El bisbe Toni, segons el bisbe Gordo: «va ser testimoni i apòstol d’aquesta tendresa, deia que vivia una gràcia immerescuda: «em sorgeix la serenitat en tot aquest procés del càncer de pàncrees, tot i el meu caràcter inquiet, controlador –és veritat ell era molt responsable i volia que tot funcionés, sempre pendent dels seus Whatsapps gairebé sense descansar– arribo a una vivència de Gràcia que sé que no és pels meus esforços. Estic absolutament convençut que és una Gràcia molt gran, és que el Senyor m’està donant una oportunitat molt gran per poder intimar més amb Ell, per seguir-lo en aquesta missió apassionant»».

Mons. Sergi Gordo ha aprofitat també per explicar les experiències que va tenir amb el bisbe Vadell a l’hospital. «Quan m’escapava a veure’l a l’hospital i el seu germà em deixava entrar, sempre entrava i li deia «Toni, Gaudete in Domino» i ell responia «Semper«. Per què aquest lema, que era el seu lema episcopal? «Alegreu-vos sempre en el Senyor», diu sant Pau quan està captiu a la presó, quan té motius per al victimisme i per a la desesperació i, en canvi, diu que hem d’alegrar-nos en el Senyor. El bisbe Toni em deia: «Ara, més que mai, cal alegrar-nos en el Senyor, deixem-nos abraçar». Que el Senyor faci que no oblidem mai el testimoni del bisbe Toni, que ha deixat empremta, i que serveixi perquè siguem deixebles i missioners».

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
⛪ La basílica de Santa Maria de Mataró ha celebrat el cinquè centenari de la seva dedicació amb una eucaristia presidida pel cardenal Joan Josep Omella.💬 «Ara ens toca a nosaltres continuar escrivint la història», va destacar el cardenal durant l'homilia, convidant els fidels a mantenir viu el llegat de fe rebut al llarg de cinc segles.🙏 Una celebració per recordar el passat amb gratitud i mirar cap al futur amb esperança.📸 Compartim alguns moments d'aquesta jornada! ...
View on Facebook (opens in a new tab)

5 days ago

Arquebisbat de Barcelona
🎨 Una col·laboració històrica entre els Museus Vaticans i el Museu Diocesà de Barcelona.Barbara Jatta, directora dels Museus Vaticans, ens parla de la importància d'aquesta primera col·laboració entre les dues institucions amb motiu de l'exposició «Art sacre italià del segle XX».🖼️ Una oportunitat única per descobrir una selecció d'obres de la col·lecció d'art modern i contemporani dels Museus Vaticans.📍 Museu Diocesà de Barcelona📅 Fins al 8 de desembre ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

A casa del meu Pare hi ha lloc per a molts.

(Jn 14,1-6)