Mons. Luis Marín: «El procés sinodal és la resposta de Déu per a l’Església del tercer mil·lenni»

El sotssecretari del Sínode dels Bisbes ha vingut a Barcelona per presentar la seva conferència «Les finalitats i el funcionament del sínode de bisbes sobre Església i sinodalitat» a l'Ateneu Universitari Sant Pacià

24 Nov, 2021

Mons. Luis Marín, sotssecretari del Sínode dels Bisbes ha vingut a Barcelona per presentar la seva conferència «Les finalitats i el funcionament del sínode de bisbes sobre Església i sinodalitat» a l’Ateneu Universitari Sant Pacià. El cardenal Omella, que ha presidit l’acte, ha agraït la presència del bisbe i sobretot el treball que duu a terme «evangelitzant i donant entusiasme a les Esglésies locals perquè participin en aquest Sínode». L’arquebisbe de Barcelona ha definit a Mons. Marín com «un convers total per a la sinodalitat en una Església en comunió i missió».

El bisbe Luis Marín ha començat assegurant que «estic convençut que el procés sinodal és la resposta de Déu per a l’Església del tercer mil·lenni». Ha recordat que estem en un moment molt difícil, «el temps de les Esglésies buides, de la indiferència i de l’individualisme» però que la sinodalitat, al cap i a la fi, consisteix a «aprofundir en el que és l’Església en la realitat i la resposta és una Església que reflexiona sobre si mateixa per sortir a evangelitzar, perquè nosaltres som la presència de Déu enmig del món». Mons. Marín ha retransmès els tres aspectes que el papa Francesc ha demanat per a aquest Sínode. El primer és que cal arriscar, el segon que tots estan cridats a participar, i el tercer és no tenir por a les dificultats.

El sotssecretari del Sínode dels Bisbes ha desglossat la conferència en cinc punts molt importants: el primer són les claus sinodals, el segon la participació i el discerniment, el tercer el sant poble fidel de Déu, pel quart ha donat unes propostes teològiques per a aquest Sínode i finalment ha definit la sinodalitat i la reforma de l’Església.

1. Claus sinodals

«Sinodalitat és caminar junts i pertany a l’essència de l’Església, l’Església és sinodal. Si no vivim la sinodalitat estem traint al que és l’Església i la missió de l’Església» ha afirmat Mons. Marín. També ha concretat que per poder discernir, perquè els rectors i bisbes discerneixin, es necessita escoltar el Poble de Déu perquè la sinodalitat és una paraula molt àmplia és «el Poble de Déu que camina, és un procés de l’Església universal que implica les Esglésies particulars».

Per tant aquest procés de sinodalitat, diu el bisbe, no acaba després del Sínode de 2023 sinó que «torna al Poble de Déu». «La fe no és estàtica, és dinàmica. L’experiència real de Crist ens porta a comunicar-la, a fer l’evangelització junts en comunitat, vivim la fe compartida, en comunió i en participació, perquè el cristianisme no és un exercici d’egoisme, sinó una vivència de caritat» ha explicat el bisbe Marín.

Escoltar l’Esperit Sant

Una altra clau molt significativa és el protagonisme de l’Esperit. «Només l’Esperit garanteix aquest procés, per tant es tracta de posar-nos a l’escolta els uns als altres, però sobretot d’escoltar l’Esperit Sant. Aquesta consulta ha de tenir una dimensió orant, des de l’oració». Una altra clau és la centralitat de l’amor. «El centre de la nostra vida cristiana és l’amor, sense amor tot és buit».

Segons Marín, fa falta una necessària conversió, que és un canvi de mentalitat que es concreta en un canvi de comportament i, per tant, començar una conducta nova que ens renovi. Això necessita una gran humilitat, expressa, i per a dur-ho a terme «hem de baixar del pedestal i posar-nos al costat de la gent». En aquesta conversió «emprendrem el camí per trobar, per escoltar, per discernir, assumint amb goig desbordant el do de l’Esperit en aquest moment de la història». Però tot això no és possible si no recuperem la «imatge com a família de Déu hem de discernir i acceptar a l’altre com a un germà». Com diu el papa Francesc, «hem de ser la imatge del poliedre, diferents però units. Diferents, cadascun amb la seva missió, hem de ser unitat en la pluralitat».

L’última clau sinodal per al bisbe Marín és «posar-nos a l’escolta per deixar-nos guiar per l’Esperit, hem de potenciar la corresponsabilitat, no podem quedar-nos en les teories, ha de concretar-se en la pràctica. La corresponsabilitat entre tots els cristians perquè el sagrament base no és l’ordre sacerdotal, és el baptisme, d’allà ve la corresponsabilitat de tots els cristians».

2. Participació i discerniment

«És tot el poble el que està cridat a participar i no pot quedar al marge de les decisions que es prenen a l’Església, ni absent del compromís evangelitzador». El sotssecretari del Sínode dels Bisbes concreta aquest punt en tres col·lectius que deuen també ser escoltats:

3. Sant poble fidel de Déu

«El sant Poble de Déu té la infal·libilitat quan creu, l’Esperit actua i parla al Poble de Déu. És per això que el Poble de Déu ha de participar i se l’ha d’escoltar. El bisbe per exercir la seva missió necessita el discerniment en el Poble de Déu» ha assegurat.

4. Propostes teològiques

El bisbe Marín ha fet aquestes propostes de cara al pròxim Sínode:

5. Sinodalidad i reforma de l’Església

«El camí sinodal és el camí que Déu espera de l’Església del tercer mil·lenni» ha assegurat Mons. Luis Marín. «Es tracta de caminar junts com a Poble de Déu cap a la llum, cap a la veritable alegria». Per finalitzar la conferència ha citat el text de sant Agustí quan parla al seu poble d’Hipona i els diu: “què vull, què anhelo, què desitjo, per què parlo, per què m’assec aquí, per què visc? L’única cosa que em mou és que visquem junts en Crist. Això és tot el meu anhel, el meu honor, la meva glòria, el meu goig, el meu assoliment. Encara que no m’escolteu, si jo no callo, salvaré la meva ànima. Però no vull salvar-me sense vosaltres”. «Aquesta és la sinodalitat, caminar junts» ha finalitzat.

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
🎬 Aquest estiu, cinema per gaudir i també per reflexionar!Mn. Peio Sánchez proposa cinc pel·lícules per a aquestes vacances. Històries per a tots els públics que ens conviden a fer-nos preguntes sobre l'acollida, la superació, la convivència, la vocació i la nostra manera de mirar els altres.🍿 «El día de la revelación»🍿 «Las locas del Obelisco»🍿 «Viaje al país de los blancos»🍿 «León XIV, el hombre detrás del Papa»🍿 «Las ovejas detectives»▶️ Descobreix les seves recomanacions i prepara una bona sessió de cinema aquest est#CinemaEspiritualitual @cinemaspiritcatImatge: Generada amb IA (OpenAI) ... See MoreSee Less
View on Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... See MoreSee Less
View on Facebook
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... See MoreSee Less
View on Facebook

2 weeks ago

Arquebisbat de Barcelona
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... See MoreSee Less
View on Facebook
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Només que tinguéssiu fe res no us seria impossible.

(Mt 17,14-20)