Mons. David Abadías: «La nostra missió és anunciar Déu i ser la guspira de l’Esperit»

La Catedral de Barcelona acull la Jornada Mundial de la Vida Consagrada marcada pel lema «Peregrins i sembradors d'esperança»

03 Febr, 2025
Església de Barcelona
Fotografies: Catedral de Barcelona

Aquest 2 de febrer, la Catedral de Barcelona va acollir la missa amb motiu de la Jornada Mundial de la Vida Consagrada 2025, en el marc de la festa de la Candelera que commemora la Presentació de Jesús al Temple. Mons. David Abadías, bisbe auxiliar de Barcelona, va presidir la celebració acompanyat de membres del Capítol de la Catedral així com, del responsable de la Delegació Diocesana per a la Vida Consagrada, P. Joan Josep Moré.

La jornada va reunir els membres de la vida consagrada, que van renovar el seu compromís amb la pregària, el servei i l’entrega a Crist. Aquest any, la jornada va estar marcada pel lema «Peregrins i sembradors d’esperança», un recordatori de la crida a viure en esperança i a ser testimonis de l’amor de Déu en un món que necessita llum.

La benvinguda de la presidenta de l’URC

En la seva benvinguda, Susana García del Álamo, presidenta de la Unió de Religiosos de Catalunya (URC), va posar en relleu que la vocació consagrada és «un do de Déu, un regal que ha de ser compartit amb generositat». Va insistir en la importància de viure amb esperança, especialment en un temps ple de dubtes i dificultats. Tal com va dir «sortir als camins suposa acostar-nos als més desfavorits, a tots aquells que estan assedegats d’una paraula d’ànim, de compassió, de comprensió». Va animar els consagrats a viure amb els ulls oberts per detectar les febleses humanes i oferir amb senzillesa l’Amor de Déu.

«La bellesa dels carismes de l’Església»

Durant la celebració, Mons. David Abadías, bisbe auxiliar de Barcelona, va recordar que, en aquest dia de la Candelera, quan la llum de Jesús es manifesta al temple, «veiem els camps i sembrats del Senyor amb diverses flors, colors i perfums, signe de la varietat i la bellesa dels carismes de l’Església». Va destacar que la vida consagrada és com aquesta gran varietat de flors que enriqueix l’Església, un camp on cada carisma aporta una llum única. Va fer referència a Simeó i Anna com a testimonis de confiança en Déu, recordant que «la nostra confiança en Déu és una llum que ens guia».

Una crida a l’esperança i la fidelitat

El bisbe Abadías va animar els consagrats a continuar el seu camí amb confiança i a renovar la seva dedicació a Crist. Va subratllar que «la nostra missió és anunciar Déu i ser la guspira de l’Esperit», recordant que la fe no es fonamenta en el que ens dóna el món, sinó en la confiança total en Déu. Va afegir: «La llum que porteu és essencial. El món us necessita. La vostra paraula, la vostra fe, són llum enmig de les fosques.»

En les seves darreres paraules, Mons. Abadías va concloure amb una pregària de gratitud: «Que el Senyor beneeixi els nostres cors, que ens doni la força per continuar amb fe i fidelitat. Que, com Simeó i Anna, nosaltres també puguem lloar i agrair a Déu per la seva promesa, sabent que la nostra missió és fer present la seva llum en aquest món.»

Un testimoniatge viu de llum i esperança

La jornada va ser una crida a tots els cristians a seguir el camí de la vida consagrada, amb confiança i llum, per ser «peregrins i sembradors d’esperança». Els consagrats, en la diversitat dels seus carismes, van renovar el seu compromís de seguir el camí de Crist, confiats en la seva promesa i amb el desig de ser llum per als altres. Com va concloure la presidenta de la Unió de Religiosos de Catalunya, «feliç dia a tots i a totes per haver dit Sí a la crida de Jesús!», una invitació a viure el misteri de la vida consagrada amb profunditat i gratitud.

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

El gra va créixer i es va fer un arbre.

(Lc 13,18-21)